Expansió de l'islam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m orto |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
{{llegenda|#fad07d|Expansió durant el [[califat omeia]], 661-750}}]]
{{Expansió de l'Islam}}
L''''expansió de l'Islam''' són les conquestes militars de la civilització arabomusulmana que van fer caure l'[[Imperi Sassànida|Imperi sassànida]], el nord d'[[Àfrica]], la [[península Ibèrica]] i parts de l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al [[Màgrib]] i altres parts d'[[Àfrica]], així com les missions fetes a les [[Filipines]].
Des de la data en què s'inicia l'[[hègira]] ([[622]]) o ''era musulmana'' amb [[Mahoma]] fins a la seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:
Línia 10:
* [[Califat omeia]] ([[661]] - [[750]])
* [[Califat abbàssida]] (750 - 1055)
Durant les seves primeres dècades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nord-est fins a [[Mesopotàmia]] i [[Conquesta musulmana de Pèrsia|Pèrsia]], i l'oest fins a [[Conquesta musulmana de Síria|Síria, Palestina]] i [[Egipte]] (les províncies més riques de l'
== Primers segles de l'expansió musulmana ==
Línia 20:
L'islam va penetrar en el [[món cristià]] i [[grecoromà]] poc després de la mort de Mahoma. Durant el regnat dels [[omeies]] l'expansió continua, les conquestes es van fer per via terrestre fins al Magrib a finals del [[segle VII]], i van arribar a les costes ibèriques a començaments del [[segle VIII]]. L'any 711 van travessar l'[[estret de Gibraltar]] i van arribar a la [[península Ibèrica]]. Els musulmans van ser detinguts a la [[batalla de Covadonga]] l'any 722 a Covadonga, [[Astúries]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |títol=Historia de España antigua y media |url=http://books.google.cat/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA144&dq=alqama+covadonga&as_brr=3&hl=ca#v=onepage&q=alqama%20covadonga&f=false |llengua=castellà |editorial=Rialp |data=1975 |pàgines=p.144 |isbn=8432118826}}</ref> i en la [[Batalla de Poitiers]], el 732 a [[Poitiers]], [[França]]. Des d'allà van tornar als seus territoris a la [[Península Ibèrica]] encara que els reis asturians, després de la victòria a Covadonga van iniciar la [[Reconquesta]] donant lloc al [[Regne d'Astúries]].
Després els musulmans es van expandir cap a l'[[Àsia central]], [[Bukhara]], [[Kabul]], i van arribar a la frontera de l'[[Índia]], impedint l'expansió xinesa a la [[batalla del Talas]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Bartold |nom=Vasily |títol=(Western) Turkestan Down to the Mongol Invasion |editorial=Munshiram Manoharlal Publishers |data=1992 |pàgines=p.180-196 |isbn=81-215-0544-3 |ref=Bartold}}</ref> El seu territori
El [[mar Mediterrani]] era controlat per l'
Quan els [[àrabs]] conquerien un territori, s'establien en campaments a part i vivien del fruit de les seves conquestes i dels impostos aplicats als no musulmans, a canvi de la seva llibertat i la seva protecció. Aquest impost es deia ''[[jizya]]'' o ''jizaya'', que era diferent a l'impost que els musulmans pagaven, anomenat ''[[zakat]]'', que és un dels [[cinc pilars de l'islam]].
El [[segle VIII]] es va caracteritzar per la fèrria resistència de l'
Però hi ha nombroses secessions políticoreligioses. En efecte, els [[abbàssides]] es van fundar a [[Bagdad]]. Hi ha llavors un desplaçament del centre polític cap a l'est, que per conseqüència li transferiran corrents arribats des de l'extrem orient però també significarà un desequilibri ja que el centre està allunyat de l'oest de l'imperi islàmic. Això va provocar secessions que van derivar en la formació de tres grans zones on emergiran els califats.
Línia 35:
== Del segle VII al segle XV ==
Les tropes d'[[Uqba ibn Nafi]] van entrar a [[Ifriqiya]], nom donat a aquesta antiga província romana, però es va topar amb la resistència de [[
La [[conquesta musulmana del Magrib|conquesta del Magrib]] va prosseguir i de seguida un nou atac va conquerir la regió d'Aurès, la reina Dihya (Kahena) va arribar a reunir a diverses tribus [[berbers]] i va rebutjar provisionalment als soldats musulmans fins a la Tripolitània (l'actual [[Líbia]]). [[Cartago]] és pres l'any 698, la resistència fou dominada a partir del 702 i Àfrica del Nord és oficialment conquerida l'any 711. El mateix any, els primers contingents berbers [[Invasió musulmana d'Hispània|van entrar a Andalusia]], dirigits per [[Tariq ibn Ziyad]], i poc després la fallida [[Invasió musulmana d'Ifranja|invasió d'Ifranja]] A la fase d'organització militar de la conquesta va a substituir l'administració d'un territori encara parcialment insubmís i convertit.
Línia 49:
[[Fitxer:SalonDeEmbajadoresRAS.jpg|thumb|230px|[[Alcàsser de Sevilla]], cúpula del saló dels Ambaixadors.]]
En canvi els corrents del cristianisme van considerar primer molt negativament l'emergència de l'islam. Aquesta nova [[religió]] posava obstacles a la seva reivindicació d'[[universalisme]] ("catòlic" vol dir universal), i les referències als missatges de la [[Bíblia]] apareixien en ells, així com als [[jueus]], més aviat com una heretgia cismàtica (per als corrents que utilitzen aquest concepte) que com un reconeixement. La referència al missatge cristià utilitzada a l'[[Alcorà]] havia arribat a [[Mahoma]] via cristians [[monofisistes]] o [[nestorians]], és a dir, dels corrents titllats d'herètics pels concilis de [[Primer Concili de Nicea|Nicea]] i de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]], bandejats per aquestes reunions conciliars de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]]. L'[[islam]] apareixia davant d'ells com una forma de competència lleugera, compartint el seu reconeixement a un Déu únic, però refutant en canvi la idea de trinitat.
Fins a l'arribada dels [[turcs]] ([[
Una forta tensió es va crear llavors entre cristians i musulmans. Per a l'Occident cristià, els musulmans es van convertir en els infidels per excel·lència, i Mahoma (d'on ve la deformació Mafumet) és la imatge d'un dimoni pèrfid, que predica en nom de Déu per desviar els fidels de la ''veritable fe''. De vegades fou assimilat com l'Anticrist, de vegades més simplement recordaven les paraules que els evangelis atribueixen a [[Jesús]] i que advertien contra profetes falsos que vindran després d'ell. Des del costat musulmà es van establir les mateixes acusacions.
Línia 61:
L'apogeu de la civilització musulmana (en termes de desenvolupament científic i tècnic) se situa entre els segles VIII i IX. Els beneficis culturals i tècnics obtinguts pels territoris occidentals gràcies a l'expansió musulmana són objecte de debat dels historiadors especialitzats.
Els progressos són tals, que es pot parlar d'un "primer renaixement", molt anterior al fenomen que s'efectuarà a [[Itàlia]] durant el segle XIII. Els conqueridors no són els autors, sinó que ells van rebre aquests coneixements de països d'antiga civilització que van conquerir per la força: ([[Síria]], [[Líban]], [[Egipte]], [[Mesopotàmia]] (l'
[[Fitxer:Steuben - Bataille de Poitiers.png|thumb|200px|Representació idealitzada de la [[batalla de Poitiers]], l'octubre de 732]]
Línia 69:
=== Conquesta otomana ===
Al [[segle IX]], va començar l'avanç dels pobles turco-mongols de la regió de les muntanyes ([[Massís de l'Altai]]) i del llac [[Baikal]]) cap a l'oest; aquests pobles progressivament es van islamitzar. Més tard, a causa del reforç fet pel califa abbàssida per frenar les revoltes del [[segle XI]] l'islam es va estendre a l'[[Àsia Menor]] i a l'[[Índia]]. Un príncep afganès convertit a l'islam va instaurar un soldanat a l'[[Índia]]. Hi havia diferents famílies influents en les tribus turques a l'[[Àsia Menor]], i la família Osman, instal·lada a prop d'[[Istanbul]], va emprendre la conquesta de l'[[Àsia Menor]] i dels [[Balcans]]. [[Constantinoble]] fou conquerida l'any 1453, i poc després va caure tot l'
== Època contemporània ==
| |||