Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - acceptable de establir un + acceptable d'establir un
Es va establir que el vaixell no hauria estat en perill si les portes estanques s'haguessin tancat a temps. Bourke va quedar sense culpa, perquè la col·lisió era deguda a l'ordre explícita de l'Almirall Tryon, però la sentència contenia una crítica implícita del Contraalmirall Markham. Winsloe es va queixar després que no se li havia permès de presentar el cas de forma adequada, i que hi havia proves més que suficients per condemnar Markham i altres de la seva tripulació per negligència. A Anglaterra, la premsa estava confusa sobre si les conclusions sobre Markham constituïen una acusació o no, i si era responsabilitat d'un oficial de desobeir una ordre perillosa. El ''Saturday Review'' va comentar, "el tribunal s'ha esquitllat de l'objectiu real amb una astúcia (ja que no podem dir-ne destresa) no totalment digna de la franquesa que esperem d'oficials i cavallers". El Capità Gerald Noel del ''Nile'', que havia testificat contra les accions del ''Camperdown'', va escriure a Markham observant que les coses haurien pogut acabar millor si hagués estat en qualsevol altre vaixell que el ''Camperdown'', i que en opinió seva el Capità Johnstone era incompetent. Charles Beresford i l'Almirall de la Flota, Sir Geoffrey Phipps Hornby van publicar una carta conjunta a la ''United Service Gazette'' on deien: "L'Almirall Markham podria haver refusat d'efectuar l'evolució que s'havia ordenat, i el ''Victoria'' s'hauria pogut salvar. L'Almirall Markham, però, hauria estat jutjat per un consell de guerra, i ningú no li hauria fet costat perquè no ens adonaríem que havia evitat una catàstrofe. Resumint, l'obediència incondicional és l'únic principi que ha de guiar les actuacions del servei". Això contrastava amb una afirmació que contenia el llibre oficial de senyals: "Encara que és obligació de cada vaixell de mantenir de forma tan correcta com sigui possible la posició que se li ha assignat, aquesta obligació no s'ha de considerar que alliberi el capità de la responsabilitat de prendre els passos necessaris per evitar cap perill a què estigui exposat, quan l'acció immediata és imperativa i el temps o les circumstàncies no permeten que s'obtingui el permís de l'Almirall".{{sfn|Gordon|1996|p=275–283}}
 
El veredicte del tribunal l'havia de confirmar la junta de l'almirallat de Londres..<ref name="Times34098"/> Es van trobar en una situació difícil; encara que l'opinió naval semblava que havia arribat al consens que Markham tenia una culpa significativa, i que no era acceptable de d'establir un precedent que qualsevol oficial que provoqués un desastre seguint ordres cegament pogués invocar en la seva defensa, també considerava que era impossible de criticar severament a Markham sense culpar Bourke per tampoc no haver fet res. Es va arribar a un compromís, fent un afegit al veredicte, establint que Markham no tenia cap justificació per pensar que el ''Victoria'' l'encerclaria, i per tant hauria hagut d'actuar molt abans per evitar la col·lisió. El Capità Johnstone també fou criticat, tant per fracassar en la seva pròpia responsabilitat de protegir els vaixells, i per no dur a terme ràpidament les ordres quan la col·lisió era imminent.{{sfn|Gordon|1996|p=292}}
 
Tant Markham com Johnstone continuaven sentint-se ofesos pel veredicte, i volien portar l'assumpte a un nou consell de guerra per netejar el seu nom. Fou Seymour qui els va convèncer que se n'havien sortit prou bé, i que qualsevol cas nou només podia anar en contra seva.{{sfn|Gordon|1996|p=293–294}} Markham va completar els mesos que li quedaven a la seva missió a la Mediterrània, però després va quedar amb mitja paga i sense comandament. Va rebre destins menors i va arribar al rang d'almirall abans de retirar-se als 65 anys el 1906.{{sfn|Hough|1959|p=171}}
1.121.519

modificacions