Filosofia de les matemàtiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - això de haver-hi + això d'haver-hi |
|||
Línia 45:
No obstant això, aquesta reorganització que dóna lloc a les idees complexes fa que aquestes no siguin una fidel reproducció de les impressions rebudes. Hume introdueix certa creativitat de la ment mitjançant la imaginació a l'hora de produir les idees complexes de les matemàtiques, les figures i els nombres. Tots dos s'originen a partir de la inexactitud de la percepció sensible (Tractat SB, 45 i seg.) mitjançant el mateix procés que condueix que creguem en l'existència contínua dels cossos (Tractat SB, 198). Per a Hume, per tant, les idees matemàtiques són producte, fins a cert punt, de la nostra activitat mental. D'altra banda, Hume insisteix que les veritats matemàtiques ho són sobre les relacions entre les pròpies idees i no sobre les relacions del representat per les idees.
Però, ja [[René Descartes]] (1596-1650) havia interpretat d'una altra manera el coneixement matemàtic, assenyalant en la "Sisena meditació" de les seues ''Meditacions metafísiques'' que: "quan imagine un triangle, encara no hi ha potser una tal figura en cap lloc, fora del meu pensament, i encara que mai l'hagi haguda, no deixa per això
Descartes apunta dues característiques que fan que el saber matemàtic siga peculiar. En primer lloc, que no pot ser producte de l'activitat de la meva ment, però tampoc, en segon lloc, producte del món físic percebut. La raó és, per al primer, el caràcter demostratiu de les matemàtiques. Per al segon, la creativitat matemàtica que supera el que el món dels sentits em pot oferir.
|