Marilyn Monroe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia Monroe > la mateixa Monroe |
m Corregit: - sexy de exhibir-se, + sexy d'exhibir-se, |
||
Línia 84:
El desembre de 1953 va aparèixer a la portada del primer número de ''[[Playboy]]'' sent, per tant, la primera noia del mes de la revista, amb la famosa fotografia ''Somnis daurats'', on mostrava les seves mesures de 94-58-92 m.<ref name="Monroe" />
La carrera de Monroe agafa impuls i la Fox construeix al voltant seu una producció de prestigi, tot i que serà una pel·lícula més aviat mediocre. Rodada en technicolor, ''Niàgara'' (1953), de [[Henry Hathaway]]. Interpreta un paper d'una esposa que projecta l'homicidi del marit, interpretat per [[Joseph Cotten]]. Aquest paper desencadena les ires del Women's Club d'Amèrica per la seva manera massa sexy
[[Fitxer:Gentlemen Prefer Blondes Movie Trailer Screenshot (16).jpg|thumb|Marilyn a ''[[Els senyors prefereixen les rosses]]'' (1953)]]
El salt de qualitat es produeix a la pel·lícula següent, ''[[Els senyors prefereixen les rosses]]'' (1953), de [[Howard Hawks]], paper pensat inicialment per a [[Betty Grable]].<ref name="Monroe" /> I és Hawks, el director, qui suggereix la contractació de Marilyn. Un dels motius va ser que ella li costava a l'estudi 15.000 dòlars, mentre que Betty pujava la xifra fins als 150.000 dòlars. Es posa en evidència l'estratègia comercial de la Fox. Aquesta pel·lícula ens mostra a una Marilyn en un paper bastant popular en els anys 30, una bonica noia a la cacera d'un marit ric, la dona independent i fingidament complaent, un personatge que li va com un guant on mostra la seva capacitat de resultar sexy i, alhora, còmica. L'argument gira al voltant d'una parella de coristes, Marilyn i [[Jane Russell]], que realitzen un viatge transatlàntic cap a [[París]]. La pel·lícula reprèn la famosa novel·la escrita per [[Anita Loos]] als anys 20, amb la genial invenció del personatge de Lorelei Lee. La interpretació de Marilyn del número musical ''Diamonds Are a Girl's Best Friends'' es converteix en un clàssic dels musicals. Les preses s'agiliten per la bona relació que estableix la diva amb Jane, la qual aconsegueix ajudar-la a superar el pànic que sent abans de sortir a escena i que la porta a tancar-se al camerino, maquillant-se i desmaquillant-se, buscant una perfecció que mai la satisfà.
| |||