Mehmet Talat Paixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - estratègia de [[genocidi + estratègia d'[[genocidi |
|||
Línia 8:
Després de l'assassinat del primer ministre [[Mahmud Şevket Paşa]], el juliol de 1913, Talat Paşa va tornar a ser ministre d'interior en el gabinet de [[Said Halim Pasha]].
Abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], Talat era partidari de les [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|potències aliades]]. El 1914, però, sota la influència d'[[Enver Pasha]], ministre de la guerra, l'Imperi Otomà va entrar en el conflicte com a aliat de l'[[Imperi Alemany]]. Com a ministre d'interior, Talat va ser el principal responsable de la deportació i massacre (mitjançant les caravanes de la mort) dels [[Armènia|armenis]] de les províncies orientals de l'Imperi, on podien col·laborar amb [[Rússia]], cap a [[Síria]] i [[Mesopotàmia]]; alguns historiadors consideren que la deportació formava part d'una estratègia
El 1917, Talat va esdevenir [[Gran visir otomà|gran visir]], però, després de patir derrotes a la [[Teatre d'operacions del Caucas (Primera Guerra Mundial)|Campanya del Caucas]] amb el 3r Exèrcit otomà va dimitir el [[14 d'octubre]] de [[1918]], poc abans de la capitulació otomana davant els aliats i de l'[[armistici de Mudros]]. Al novembre, es va exiliar a [[Berlín]], juntament amb [[Enver Paşa]] i [[Cemal Paşa]]. Va ser executat el març de 1921 per un armeni anomenat [[Soghomon Tehlirian]], que el considerava responsable d'haver ordenat la massacre del seu poble. Tres dies abans de morir havia tingut una trobada amb el diplomàtic britànic [[Aubrey Herbert]].
| |||