Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
m Corregit: - acusar de haver pactat + acusar d'haver pactat |
||
Línia 21:
Veient impossible eliminar el cristianisme d'Armènia i fer cap transacció amb els ''nakharars'' rebels, el rei [[Yadzgard II de Pèrsia]] va destituir a Vasak (vers [[452]]) i va nomenar al seu lloc a un iranià de nom [[Adrormizd d'Armènia|Adhur-Hormidz]], conegut a les cròniques armènies con Adrormizd. La seva política fou de tolerància religiosa.<ref name=Panossian/> Va convocar als bisbes cristians que hi van anar quasi tots, i fins i tot el príncep Vasak de Siunia li va enviar al patriarca Hovsep d'Holotzim, el bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regió d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Sinuia (als joves prínceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com a ostatges els va enviar a Pèrsia).
El nou ''marzban'' va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Pèrsia amb una delegació de nobles. Precisament allí havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armènia. Els nobles el van acusar
El rei persa va retenir com a ostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represàlies contra alguns eclesiàstics como Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Basean (deportat a Assíria i decapitat més tard) i el patriarca Hovsep. El ''Eran-ambaraghbadh'' (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr, fou encarregat de processar al patriarca, a Lleonci o Levond d'Itshavan i altres bisbes. En canvi a Armènia el ''marzban'' continuava la tolerància. Les dues coses combinades van suposar el final de la revolta.
| |||