Domini britànic: diferència entre les revisions

La declaració de Gran Bretanya de d'[[Segona Guerra Mundial|hostilitats contra l'Alemanya Nazi]] el 3 de setembre de 1939 va posar a prova el tema. La majoria van prendre la posició que la declaració no comprometia als Dominis. Irlanda va preferir romandre neutral. En l'altre extrem, el govern conservador australià de l'època, liderat per [[Robert Menzies]], va considerar que, atès que Austràlia no havia adoptat l'Estatut de Westminster, estava obligada legalment per la declaració de guerra del RU – que també havia estat la posició presa en la Primera Guerra Mundial – encara que això va ser polèmic a Austràlia. Entre aquests dos extrems, Nova Zelanda va declarar que com Bretanya era o estaria en guerra, també ella l'estava. Això va ser, no obstant això, un assumpte de política més que de necessitat legal. Canadà va emetre també la seva pròpia declaració de guerra després d'una reunió del Parlament, així com Sud-àfrica després d'un retard de diversos dies (Sud-àfrica el 6 de setembre, Canadà el 10 de setembre). [[Irlanda]], que havia negociat la retirada de les forces britàniques del seu territori l'any anterior, va decidir romandre neutral durant la guerra. Aviat va haver-hi signes de creixent independència des dels altres Dominis: Austràlia va obrir una missió diplomàtica als Estats Units en 1940, així com Nova Zelanda en 1941, i la missió de Canadà a Washington va guanyar l'estatut d'[[Ambaixada Canadenca a Washington|ambaixada]] en 1943.