Enna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rei del infern. Però > rei de l'infern. Però
m Corregit: - d'Enna) de on va + d'Enna) d'on va
Línia 147:
Tot i així encara fou municipi romà segons esmenta [[Ciceró]] i el seu territori era fèrtil i produïa moresc, però va quedar molt afectat per les exaccions de Verres. Ja gairebé no torna a aparèixer. [[Estrabó]] encara l'esmenta com a ciutat però amb pocs habitants, i Plini la fa figurar a la llista de ciutats sicilianes amb rang de municipi igual que Ptolemeu. S'esmenta fins i tot a l'[[Itinerari d'Antoní]] i a la [[Taula de Peutinger]].
 
Existia a l'edat mitjana i es deia Castro Ianni (derivació de Fortalesa d'Enna) de d'on va derivar el seu modern nom de [[Castrogiovanni]]. Hi va residir l'emperador Frederic II (1296-1337). El [[1307]] es va començar a construir la catedral d'estil gòtic. Al darrer segle fou rebatejada altre cop '''Enna'''. El seu nom en català antic fou Castrejoan.
 
La rodalia de la ciutat és conegut a la mitologia como el lloc on Proserpina fou portada per [[Plutó (mitologia)|Plutó]]; el lloc concret és una petita llacuna ([[Ovidi]] l'esmenta com a ''Pergos'' i [[Claudi]] com ''Pergus'') a uns 8 km d'Enna, amb una cova de la qual va sortir el rei de l'infern. Però la llacuna no és esmentada ni per Ciceró ni per Diòdor que si que esmenten la cova. Les restes d'un petit llac avui sec encara existeixen, així com la cova. Aquesta llegenda va provocar l'adoració peculiar a la zona de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] i [[Proserpina]]. Ciceró diu que hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat que fou saquejat per Verres que es va emportar la imatge de bronze de la deessa que era la més venerada de l'illa. No queden restes de l'antiga ciutat que segurament foren destruïts pels àrabs que van construir el castell i altres edificis a la part alta de la moderna ciutat.