Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - l'accent de on havia + l'accent d'on havia
Un cop embarcat al mistic, va demanar a Manuel Vacaro, que comandava el vaixell, que el dugués a [[Barcelona]] però aquest s'hi va negar i per evitar ser linxat, Aragó va haver de lliurar-se voluntàriament a les autoritats, que l'empresonaren al [[castell de Bellver]] el juny de [[1808]].<ref>Histoire de ma jeunesse, Francesc Aragó, capítol 20</ref> El 28 de juliol de 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb el qual va arribar a [[Alger]].
 
A Alger va agafar un vaixell cap a [[Marsella]] que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulació, Aragó fou conduït a [[Roses]] ([[Alt Empordà]]). A Roses, el jutge el va interrogar, Aragó viatjava amb un nom fals, i el jutge en sentir-lo parlar castellà amb accent català li va dir: "vos sou espanyol, fins i tot del [[Regne de València]] tal com veig pel votre accent". Això era més perillós que si l'hagueren reconegut com a francès perquè el podien considerar desertor i condemnar-lo a mort. Aragó va dir que tenia do de llengües, que era mercader i que li quedava l'accent de d'on havia estat comerciant. Va demanar que l'escoltés un soldat d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]] a qui li va cantar una cançó popular eivissenca. El noi recordant la seva terra va arrencar a plorar i jurava que Aragó era eivissenc. Després va demanar poder parlar amb l'intèrpret de francès i aquest en sentir-lo parlar en francès assegurava sense cap mena de dubte que Aragó era francès. El jutge no el va creure, però va quedar confós, va prometre que tard o d'hora esbrinaria qui era, però Aragó va salvar la vida.<ref>Histoire de ma jeunesse, Francesc Aragó, Capítol 25</ref>
 
A Roses va estar empresonat fins que el traslladaren a [[Palamós]] ([[Baix Empordà]]); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Aragó va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, però llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a [[Bejaïa|Bugia]], on va desembarcar, i, viatjant per terra, arribà a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del [[1808]]. Sis mesos després, el [[21 de juny]] de [[1809]], va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver de quedar-se en quarantena en un lazareto; mentre hi estava tancat, va rebre una carta d'[[Alexander von Humboldt]]; que inicià una relació entre tots dos científics, que durà quaranta anys.
1.120.671

modificacions