Sistema sensorial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - més de olfactiu que + més d'olfactiu que |
|||
Línia 11:
Al seu torn, el [[so]] codifica l'activitat mecànica en l'entorn a través de les [[vibració|vibracions]] de les [[molècula|molècules]] d'aire que transmeten les que s'esdevenen en les superfícies dels objectes al moure's, xocar, fregar, trencar, etc. En aquest cas són molt útils les vibracions generades en els sistemes de vocalització dels organismes, que transmeten senyals d'un organisme a un altre de la mateixa espècie, útils per a la supervivència i l'activitat col·lectiva de les espècies socials. El cas extrem és el llenguatge en l'home.
L'[[olfacte]] i el [[gust]] informen de la naturalesa química dels objectes, podent aquests ser altres plantes i animals d'interès com a potencials preses (aliment), depredadors o parelles. L'olfacte capta les partícules que es desprenen i dissolen en l'aire, captant informació a distància, mentre que el gust requereix que les substàncies entrin a la boca, es dissolguin en la [[saliva]] i entrin en contacte amb la [[llengua (anatomia)|llengua]]. No obstant això, tots dos treballen en sincronia. La percepció del sabor dels aliments té més
L'anomenat sentit del [[tacte]] és un sistema complex de captació d'informació del contacte amb els objectes per part de la pell, però és més intricat del que se suposava, pel que Gibson va proposar denominar sistema hàptic, ja que involucra les tradicionals sensacions tàctils de [[pressió]], [[temperatura]] i [[dolor]], tot això mitjançant diversos corpuscles receptors inserits en la pell, però a més les sensacions de les [[Articulació (anatomia)|articulacions]] dels [[os]]sos, els [[tendó|tendons]] i els [[múscul]]s, que proporcionen informació sobre la naturalesa mecànica, ubicació i forma dels objectes amb què s'entra en contacte. El sistema hàptic treballa en estreta coordinació amb la quinestesia que permet captar el moviment del cap en l'espai (rotacions i desplaçaments) i combinant amb la propiocepció, que són les sensacions abans esmentades, relacionades amb els músculs, els tendons i les articulacions, permet captar el moviment de la resta del cos, de manera que es té una percepció global del moviment corporal i la seva relació amb el contacte amb els objectes.
| |||