Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els del apogeu econòmic > els de l'apogeu econòmic
m Corregit: - fou de un milió + fou d'un milió
Línia 81:
El 13 d'agost, en ple apogeu, el ''CNH'' decideix intentar la conquesta del ''Zócalo''. La manifestació va sortir del ''Casco de Santo Tomàs'', un dels tres campi del ''Poli'', a les cinc de la tarda. Cap dels dirigents va saber preveure l'èxit aclaparador de la convocatòria. Es calcula que hi havia, pel cap baix, uns 100.000 participants, deu vegades més que la més gran de les manifestacions realitzades mai a la història del país. L'exèrcit, que estava a l'aguait, va decidir no intervenir; probablement degut a la magnitud de la protesta. Els helicòpters militars, tanmateix, sobrevolaren el trajecte dels manifestants, rebent una xiulada monumental i no pocs ''talls de mànega''. El míting final, al bell mig de la plaça, es desenvolupà sense incidents. I els estudiants es van dispersar, amb un mal reprimit sentiment d'eufòria. El ''Zócalo'' havia estat conquerit. [[Fitxer:Manifestació 27 d'agost.jpg|thumb|La descoberta de la manifestació del 27 d'agost, sobre l'Avinguda Juárez.]]
 
Els dies passaren en una agitació creixent. El 20 d'agost el ''CNH'' emplaça als diputats federals a presentar-se a ''CU'' per debatre amb els estudiants. Es realitzà un míting enorme, a l'esplanada central del campus, a l'espera dels parlamentaris, que no van comparèixer. En vista de la qual cosa, es convocà una nova manifestació al Zócalo, pel 27 d'agost. Aquesta vegada sortint del Museu d'Antropologia, i recorrent les més emblemàtiques i luxoses avingudes de la Ciutat, al llarg de vuit kilòmetres. El nombre de manifestants va resultar incalculable. Hi eren tots. La xifra que va donar el ''CNH'' fou de d'un milió de persones, però tot sembla indicar que es va quedar molt curt. Als marxaires pròpiament dits, cal afegir, a més, la multitud que veia passar la demostració des de les voravies, aplaudint i llençant crits d'alè, i que eren, si més no, tants com els altres.
 
Des dels gratacels que voregen l'avinguda Reforma, i que molts d'ells allotgen dependències oficials, es llançava confeti i serpentines sobre els manifestants. Les consignes més corejades foren: ''¡Por el pueblo, contra el gobierno!, ¡Presos políticos libertad!'' i ''¡Prensa vendida!''. Per a donar una idea de la magnitud de la munió, val a dir que quan la descoberta de la manifestació va arribar al ''Zócalo'', la plaça ja estava plena de gom a gom. I que en aquell moment, els ''walkies-talkies'' van informar que els darrers contingents encara no havien sortit d'Antropologia.