Anthony Wilding: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 71:
Durant la seva progressió en torneigs més importants, també va guanyar el títol de [[Brighton]] en dobles mixtos junt a la campiona anglesa [[Dorothea Douglass]]. La primera participació en el [[Wimbledon Championships]] fou el 1904, on va guanyar el seu primer partit contra [[Albert Prebble]], però va perdre contra l'ex-campió [[Harold Mahony]].<ref>{{ref-web| url=http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&cl=search&d=NZH19040727.2.72.8| títol=Lawn Tennis| editor=''[[New Zealand Herald]]''| data=27-07-1904| consulta=29-03-2016| llengua=anglès}}</ref> Poc després va disputar la primera final a [[Gal·les]], i seguidament va aconseguir el seu primer títol individual a [[Shropshire]]. En la següent edició de Wimbledon va avançar fins a la quarta ronda, on fou superat per [[Arthur Gore]].
 
Al juliol de 1905 va debutar en la [[Copa Davis]] amb l'equip d'[[Australàsia]] guanyant en les semifinals contra [[Àustria]] 5−0, amb dues victòries individuals de Wilding. En la final contra els [[Estats Units]] van ser derrotats pel mateix resultat. L'any següent va disputar la seva primera gira en el circuit europeu que va durar gairebé tot l'any. Wilding va viatjar per tota l'Europa continental i Anglaterra combinant els trasllats en tren i motocicleta. Durant aquesta època va guanyar els torneigs de [[Canes]], [[París]], [[Lió]], [[Barcelona]], [[Wiesbaden]], [[Reading (Berkshire)|Reading]], [[Praga]], [[Bad Homburg]] i [[Viena]]. En alguns torneigs disputats a Anglaterra va jugar partits de dobles amb el seu pare, però no va tenir tanta sort en el [[Wimbledon Championships]]. En la gira europea va guanyar la majoria de torneigs disputats sobre terra batuda. Finalitzada la temporada va tornar a Nova Zelanda en vaixell per disputar i imposar-se en el [[Australasian Championships]] enfront [[Francis Fisher]], que es va disputar a [[Christchurch]], tant en categoria individual com en dobles amb [[Rodney Heath]] com a parella.<ref>{{ref-web| url=http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&cl=search&d=EP19061231.2.13&srpos=703| títol=The tennis tournament| editor=''[[Evening Post]]''| data=31-12-1906| consulta=03-04-2016| llengua=anglès}}</ref> La setmana següent també es va imposar al [[New Zealand ChampionshipChampionships]].
 
En el 1907, tampoc va tenir sort en el [[Wimbledon Championships]], on fou superar pel campió final [[Norman Brookes]] en segona ronda. A l'hivern, enlloc de tornar al seu país per disputar els torneigs del continent oceànic, va decidir quedar-se a Europa malgrat que no s'hi disputaven gaires torneigs, i va haver de treballar com a professor d'anglès i entrenador de tennis per a famílies aristocràtiques de [[Bohèmia]] i [[Hongria]].
 
Entre els anys 1907 i 1909 va ajudar a l'equip d'Australàsia a guanyar tres títols consecutius de [[Copa Davis]], el primer contra l'equip de les [[Illes Britàniques]] i els altres dos contra l'equip estatunidenc. Després d'un nou títol de l'Australasian Championships contra [[Ernie Parker]] (1909), va aconseguir finalment el títol més important del seu palmarès a Wimbledon l'any 1910. Demostrant el seu domini en categoria individual va encadenar quatre títols consecutius (1910−1913), els dos enfront [[Arthur Gore]], i els altres contra [[Herbert Roper Barrett]] i [[Maurice McLoughlin]]. L'any 1914 va disputar al cinquena final consecutiva però en aquesta ocasió fou derrotat per [[Norman Brookes]].
 
En categoria de dobles també va guanyar molts títols importants paral·lelament als individuals. Pel que fa a l'Australasian Championships, a banda de l'aconseguit el 1906 amb Rodney Heath, fou finalista en les edicions de 1908 i 1909 amb [[G.G. Sharp]] i [[Tom Crooks]] com a parella respectivament. A Wimbledon també va guanyar quatre títols (1907, 1908, 1910 i 1914), dos amb [[Norman Brookes]] i dos més amb [[Josiah Ritchie]] com a parella, i fou finalista en l'edició de 1911 amb Ritchie. No va aconseguir cap títol en dobles mixts però si va disputar una final a Wimbledon fent parella amb la francesa [[Marguerite Broquedis]].
 
Tenia intenció de disputar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1908]] de [[Londres]] però no va poder per culpa d'un error administratiu. Va tenir una l'oportunitat de disputar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1912]] d'[[Estocolm]], on va poder guanyar la medalla de bronze en categoria [[Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - Individual masculí interior|individual interior]].
 
== Referències ==