Abu-l-Qàssim az-Zayyaní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
eliminació d'interviquis al text
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Abu -l-KasimQàssim ibn AhmadÀhmad ibn Alí ibn Ibrahim alaz-Zayyani Zayyaní'''(o, més conegut simplement com '''Abu al-Qasiml-Qàssim ibn Ahmad ibn Ali ibn Ibrahim alaz-Zayani)Zayyaní''' ([[Fes]], [[1734]]/[[1735]]-[[1833]]) fou un [[polític]], [[geògraf]], [[poeta]] i [[historiador]] [[marroc|marroquí]];, eramembre de la tribu dels [[Zayyan]] i va néixer a [[Fes]] el [[1734]]/1735 i va morir el [[1833]].<ref>Amira K. Bennison ''Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco'', Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36</ref>
 
El seu avi fou un [[acadèmic]] islàmic que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Isma'il de la Dinastia alauita i que va escriure un llibre sobre la dinastia [[bereber]].<ref name="HoffmanMiller2010">{{ref-llibre|editor=Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller|títol=Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib|url=http://books.google.com/books?id=W-ziBn5HakEC&pg=PA67|consulta=3 desembre 2012|data= 24 maig 2010|editorial=Indiana University Press|isbn=978-0-253-35480-8|pàgina=67}}</ref>
== Vida política i governamental ==
Va exercir diversos càrrecs al [[Makhzan]] i va acomplir diverses missions pel [[sultà]] de l'[[Imperi Otomà]], principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment [[governador]] de [[Sigilmasa]] fins a la mort del sultà del [[Mulay Muhammad III|Mulay Muhammad III ibn Abd Allah]] (1790). Sota el fill i successor [[Mulay Yazid]] fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hisham (1792), i va participar en la proclamació a [[Meknès]] de [[Mulay Sulayman]], que el va nomenar governador d'[[Oudja]] però fou atacat pels habitants i es va retirar a [[Tlemcen]]; després d'un viatge a [[Constantinoble]] i [[la Meca]] fou cridat per [[Mulay Sulayman]] (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833, als 99 anys.
== Obra ==
Va escriure unes 15 obres quasi totes de [[geografia]] i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.<ref>Mohammed Lakhdar, ''La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite'', Rabat, 1971</ref> Té diversos treballs sobre la [[Dinastia Alauita]] i la [[Dinastia Osman]].