Diferència entre revisions de la pàgina «Illes Carolines»

m
Canvis menors, neteja AWB
m (Corregit: l'actulitat > l'actualitat)
m (Canvis menors, neteja AWB)
[[Fitxer:Map_of_the_Federated_States_of_Micronesia_CIA_WFB.png|thumb|250px|Mapa de les Illes Carolines]]
Les '''Illes Carolines''' (en anglès ''Caroline Islands'') formen un arxipèlag de la [[Micronèsia]], a l'oest de l’[[oceà Pacífic]]. Tenen una extensió de 1.194  km² i 126.000 habitants. L'arxipèlag està format per gairebé un miler d'[[atols]] i [[illes]], algunes d'origen volcànic, al nord de l'equador.
 
Les principals illes són [[Ponape]], la més extensa i elevada, [[Truk]], [[Kusaie]], [[Yap]] i [[República de Palau|Palau]]. Les quatre primeres, les més orientals, han format els [[Estats Federats de Micronèsia]], mentre que Palau, la més occidental, s'ha constituït en república.
 
Les illes gaudeixen d'un clima equatorial, i hi existeixen explotacions de cocoters, mandioca i canya de sucre. També hi ha jaciments de [[bauxita]] i [[fosfats]].
 
== Història ==
 
Les '''illes Carolines''' van ser descobertes el [[22 d'agost]] de [[1526]] per l'explorador [[Espanya|espanyol]] [[Toribio Alonso de Salazar]],<ref>{{GEC|0015235|illes Carolines}}</ref> albirant l'illa de ''San Bartolomé'' o [[Taongui]]. L'[[1 de gener]] de [[1528]] el descobridor [[Alonso de Saavedra]] va prendre possessió en nom del rei d'[[Espanya]] de les illes Uluti; l'arxipèlag fou visitat els anys 1542 (Illes Matelotes), 1543, 1545 i per [[Miguel López de Legazpi|Legazpi]] el 1565.
 
Eren conegudes amb el nom d{{'}}''Illes de les Germanes'', ''Homes Pintats'' i ''Els Jardins'', però les notícies sobre elles es van perdre fins que [[Francisco de Lezcano]] va arribar a [[Yap]] el 1686, i les va anomenar '''Carolines''' en honor del rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]], fent extensible el nom a les [[República de Palau|Palau]], [[Illes Marshall|Marshall]] i [[Illes Gilbert|Gilbert]].
 
El 1787 van cessar les relacions amb les '''Carolines''', tot i que després es van reprendre adquirint caràcter comercial i amb freqüents conflictes amb anglesos i alemanys en el [[{{segle |XIX]]|s}}. Un dels episodis més greus es va produir a l'agost de [[1885]], quan [[Alemanya]] va provocar un conflicte internacional en exigir drets de sobirania sobre les '''Illes Carolines''', establint un lloc a l'illa de [[Yap]]. La mediació del Papa [[Lleó XIII]] va resoldre el conflicte, reconeixent la sobirania espanyola de les illes.
 
[[Fitxer:Hispanoasia 1.JPG|thumb|leftesquerra|471px|Mapa amb les possessions espanyoles d'ultramar i illes adjacents ([[1858]]), fragment.]]
 
Després de la derrota d'Espanya en la guerra contra els [[Estats Units]] en la qual es va perdre l'illa de [[Guam]], a les [[Illes Marianes|Marianes]], el [[12 de febrer]] de [[1899]] la resta de les Marianes, les Carolines i Palau van ser venudes a [[Alemanya]] per 25 milions de [[Marc alemany|marcs alemanys]] segons el [[tractat hispanoalemany]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jover Zamora |nom=José María |títol=España en la política internacional: siglos XVIII-XX |url= http://books.google.cat/books?id=lkM7qPc36iQC&dq=1899+25+millones+marianas&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Marcial Pons Historia |data=1999 |pàgines=170 |isbn=849537904X}}</ref>
 
El [[Japó]] va ocupar les illes el 1914, rebent el 1920 un mandat de la [[Lliga de les Nacions]] sobre les illes. Durant la [[II Guerra Mundial]], l'arxipèlag va ser conquerit per tropes nord-americanes. En finalitzar la guerra, va quedar sota el control de les [[Nacions Unides]] i, de 1947 a 1986, va ser administrat pels [[EUA]], data en la qual els [[Estats Federats de Micronèsia]] es van proclamar independents. La [[República de Palau]] va decidir no unir-se a la federació Micronèsia i independitzar-se, cosa que va portar a terme el [[1994]].
 
== Vegeu també ==
* [[Álvaro de Saavedra Cerón]]
 
== Referències ==
{{coord|06|03|N|147|05|E|source:enwiki_type:waterbody|display=title}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Carolines}}
[[Categoria:Illes dels Estats Federats de Micronèsia]]
316.745

modificacions