Diferència entre revisions de la pàgina «Teatre-Museu Dalí»

m
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}}, a vegades → de vegades AWB
m (Corregit: Està considerat > És considerat)
m (Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}}, a vegades → de vegades AWB)
{{Museu
|nom = Teatre-Museu Dalí [[fitxerFitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
|nom_nadiu =
| imatge = Dali museum.jpg
|localització = Teatre Municipal<br />[[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] ([[Província de Girona|Girona]])
|àmbit = Museu d'Art
|visitants = 1.162.124 (2015) <br/> 916.560 (2011)<ref name="Memòria">{{Ref-llibre |títol=Fundació Gala-Salvador Dalí Memòria 2011 | editorial=Fundació Gala-Salvador Dalí |lloc= [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] |data=2012 |pàgines=p. 23|isbn=GI-228-2012}}</ref>
|superfície =
|director = [[Antoni Pitxot]]<ref>{{ref-publicació|títol=El director del Museo Dalí, Antoni Pitxot, comenta el cuadro de Dalí 'Depart. Homenaje al Noticiario Fox'|publicació=La Vanguardia|url= http://www.lavanguardia.com/20120713/54324296039/el-director-del-museo-dali-antoni-pitxot-comenta-el-cuadro-de-dali-depart-homenaje-al.html}}</ref>
|conservador =
|xarxa =
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=670 670]
}}
L'edifici del '''Museu Dalí''' és un monument del municipi de [[Figueres]] (Alt Empordà) inclòs en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. L'espai que actualment ocupa el Teatre-Museu Dalí fou, durant molts anys, un teatre notable (anomenat [[Teatre Principal de Figueres]], construït entre [[1849]] i [[1850]], obra de l'arquitecte [[Josep Roca i Bros]]) i ple d'activitat en la vida figuerenca de l'època (pel qual hi passaren de gira les principals companyies d'[[òpera]] que actuaven al [[Liceu de Barcelona]] i una gran quantitat de grups de [[sarsuela]] i de [[teatre]] que constantment recorrien Espanya. Sorgí com a resultat de l'activitat cívica cultural i associativa de la societat figuerenca del {{segle |XIX}}. Fou un exemple més dintre de l'onada de construcció de teatres, entre els quals destaquen els d'Olot, Girona, Barcelona, Reus, Valls, etc.<ref name="patmapa">{{ref-web | url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_670 | títol=Museu Dalí | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=10 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
El 1939 s'incendià i quedà parcialment destruït i posteriorment abandonat. Quan Dalí era petit era l'únic teatre de Figueres, i aquí havia estat on havia vist les seves primeres obres teatrals i altres espectacles);<ref name="Gibson"/> un teatre que ja havia estat construït sobre un altre teatre encara més antic, aixecat el [[1814]], segons diferents historiadors, i que a la vegada havia estat, antigament, un [[cementiri]].<ref name="Bernils">{{citar ref | cognom = Bernils | nom = Josep Maria | article = 124 años del Teatro de Figueres | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = espanyolcastellà}}</ref>
 
===La construcció de l'actual Teatre-Museu===
 
====La proposta de Ramon Guardiola====
L'any [[1960]] Dalí era una figura de renom mundial, i [[Ramon Guardiola i Rovira]], el llavors alcalde de Figueres, s'adonà de seguida que la vila natal de l'artista havia de tenir un espai on hi estigués representat i es difongués la seva obra.
 
El [[8 de novembre]] d'aquell mateix any, però, Dalí i Gala havien signat un llegat conjunt on es deia que totes les seves pintures, dibuixos i altres creacions artístiques anirien a parar al [[Museo del Prado]]; i els seus béns i immobles al departament de Belles Arts del [[Ministeri d'Educació]] de [[Madrid]].<ref name="Gibson"/> Per aquest motiu, el [[maig]] de l'any següent, el [[1961]], quan els Dalí havien tornat del seu viatge anual a [[París]] i [[Nova York]], Guardiola va anar a veure'ls en persona a [[Portlligat]]. L'objectiu de la visita era convèncer l'artista d'habilitar una sala al [[Museu de l'Empordà]] dedicada a la seva figura i a la seva obra.<ref name="Guardiola Rev Girona">{{citar ref | cognom = Guardiola | nom = Ramon | article = El Museo Dalí, no fue fácil | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = espanyolcastellà}}</ref>
 
====La resposta del geni====
L'any [[1954]], Dalí havia presentat una ''Mostra di quadri, disegni ed oreficerie'' a la Sala de les Cariàtides del [[Palau Reial de Milà]], propietat del seu amic el comte [[Theo Rossi di Montelera]], que havia estat bombardejat el [[1943]] durant la [[II Guerra Mundial]]. Dalí havia començat a pensar en les parets cremades del Teatre Municipal de la seva Figueres natal com a possible espai on exposar la seva obra.<ref name=TMDF>{{Ref-llibre | cognom = Pitxot | nom = Antoni | cognom2 = Aguer | nom2 = Montse |capítol = Naixement i evolució del Teatre-Museu Dalí | títol = Teatre Museu Dalí de Figueres | editorial = Fundació Gala-Salvador Dalí / Triangle Postals | data = 2005}}</ref> Per aquesta raó, quan el fotògraf i amic comú Melitó Casals, ''Meli'', el va anar a visitar per fer-li la mateixa proposta que Guardiola, el mestre li va contestar que no volia una sala al [[Museu de l'Empordà]], sinó tot un [[museu]] per a ell. I no tan sols això, sinó que ja havia decidit l'emplaçament: les ruïnes del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]].
 
La tria de l'enrunat Teatre Principal va ser molt inspirada des de tots els punts de vista. Tal com va comentar Dalí a Guardiola, aquell espai era el més adequat per tres raons: ''la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el Teatre es troba al davant de l'església on vaig ésser batejat; i la tercera, perquè precisament fou en la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.''.<ref name="Guardiola Dalí y su museo">{{Ref-llibre | cognom = Guardiola | nom = Ramon | títol = Dali y su museo: La obra que no quiso Bellas Artes | data = 1984 | editorial = Empordanesa S. A. Figueres | lloc = Figueres | llengua = espanyolcastellà}}</ref> Efectivament, és ben sabut que Dalí era un showman excèntric, també és cert que va ser batejat a l'[[Sant Pere de Figueres|església de Sant Pere de Figueres]], davant del Teatre Principal, i que hi havia exposat el [[1918]] amb els pintors Bonaterra i Montoriol, i sol el [[1919]].<ref name="Gibson"/>
 
====1961: L'homenatge de Figueres a Dalí====
====Entrebancs polítics, la Cúpula de Piñero i els inicis de la construcció====
[[Fitxer:085 Figueres, cúpula del Teatre Museu Dalí.JPG|thumb|Maniquís i cúpula configuren l'espai extern del museu]]
Després d'aquella jornada històrica per a la ciutat de Figueres hi va haver un parèntesi durant el qual van córrer rumors que el Museu no es podria construir per falta de finançament. El departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] no es pronunciava i els mesos passaven sense que s'iniciessin les obres del tan desitjat Teatre-Museu. Gràcies, però, a la tossuderia d'uns pocs entusiastes, amb [[Ramon Guardiola i Rovira|Guardiola]] al capdavant, i emparant-se en una antiga [[Legislació|llei]] [[franquista]] (concretament la de l'obligació de l'estat a reparar les zones afectades per la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] per part del ''Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones'', tot i que aquest organisme ja feia temps que estava dissolt i a més l'edifici del teatre no l'havia fet malbé una acció bèl·lica, sinó el descuit d'uns [[mercenaris]] [[franquistes]] que hi van calar foc per accident), finalment el [[Ministeri d'Habitatge d'Espanya|Ministeri de l'Habitatge]] de [[Madrid]] es va fer subsidiari de les omissions i de l'abandonament històric. Però encara haurien de passar uns quants anys abans no es comencessin les obres.<ref name="Adéu Mestre Rev Girona">{{citar ref |article = Adéu, Mestre | publicació = Setmanari de l'Alt Empordà (separata especial)| data = 25 de gener de 1989 | llengua = català}}</ref>
 
El [[1964]] Dalí va declarar a la [[revista Time]] que el Museu es començaria amb la instal·lació d'una [[Cúpula geodèsica|cúpula reticular]] de [[Richard Buckminster Fuller]] sobre l'escenari de l'antic teatre (és a dir, es començaria el Museu pel sostre).<ref name=TMDF/> Malgrat l'entusiasme de Dalí amb la idea que fos l'[[arquitecte]] [[estatunidenc]] qui dissenyés la cúpula per al seu Museu, la seva voluntat no va poder ser satisfeta per una qüestió pressupostària.
 
El [[29 de gener]] de [[1968]], mitjançant una proposta municipal, s'acordava que l'antic teatre es reconvertís en Museu Dalí. A més, l'any següent, el [[1969]], s'encarregava a l'arquitecte [[murcià]] [[Emilio Pérez Piñero]] la construcció de la [[cúpula geodèsica]] que tant anhelava Dalí. Pérez Piñero era, en aquell moment, l'únic arquitecte a Espanya que fes aquest tipus d'estructures. Aquest tracte no hauria estat possible sense les gestions del catedràtic de l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid]], i col·laborador de la Direcció General d'Arquitectura, Antonio Cámara Niño, el qual es desplaçà fins a Figueres per conèixer l'edifici i posar-se d'acord amb els arquitectes Ros de Ramis i Bonaterra.<ref name="Guardiola Punxa">{{citar ref | cognom = Guardiola | nom = Ramon | article = Teatre-Museu Dalí: La cúpula | publicació = La Punxa | data = 5 de juny de 1989 | llengua = català}}</ref>
 
Finalment, el [[13 d'octubre]] de [[1970]], tenia lloc una preinauguració del Teatre-Museu, en què Dalí va mostrar públicament la tela central del sostre del [[Palau del Vent]] i en va exposar l'esbós complet. La rehabilitació de l'edifici seria dirigida pels arquitectes [[Joaquim Ros de Ramis]] i el [[figuerenc]] [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Es pot dir que aquesta és la data d'inici oficial de la construcció de l'actual Teatre-Museu Dalí.
 
Durant els mesos d'[[agost]] i [[setembre]] de [[1973]] es va presentar al museu, amb un ample ressò mediàtic, l'exposició ''[[Dalí·Joies|Dalí, su arte en joyas]]'' en benefici de la ''Sociedad Española de Amigos de la Infancia'', mostra que es pot considerar un preludi de la inauguració oficial del Teatre-Museu.<ref name=TMDF/>
===La inauguració de l'edifici inacabat===
 
En aquella època ([[abril]] de [[1974]]) Dalí tenia molt present el seu Teatre-Museu de Figueres, i des [[Canes]] va telefonar a [[Ramon Guardiola]] per donar-li instruccions. El [[2 de maig]], quan va arribar a [[Figueres]] i va donar una de les seves possessions més preuades, [[La panera del pa]], Guardiola (que ja no era alcalde però continuava estretament relacionat amb el projecte) va saber que la batalla estava guanyada. Feia tretze anys que havia assumit la responsabilitat de convertir el somni de Dalí en realitat. Li havia calgut submergir-se en munts i més munts de paperassa, i hi havia hagut contratemps constants; però els seus esforços sobrehumans estaven a punt de tenir la seva recompensa. Ara només calia donar els últims tocs als estatus de la [[Fundació Gala-Salvador Dalí|Fundació]] i enllestir la composició de la junta.
 
El [[20 de maig]] de [[1974]], Dalí, que acabava de complir els setanta anys, va anar amb cotxe a [[Madrid]] amb Guardiola i [[Gonçal Serraclara]], on va tenir entrevistes amb [[Franco]], el [[Joan Carles I d'Espanya|príncep Joan Carles]] i altres autoritats, totes amb la intenció de garantir que el museu s'inaugurés aquell [[setembre]] tal com estava previst. Aquell mateix mes, a més, Dalí i Gala havien frimat uns [[Testament|testamentstestament]]s conjunts radicalment nous segons els quals tot el seu patrimoni artístic havia d'anar a parar no al [[Museo del Prado|Prado]], com el [[1960]], sinó, sota els auspicis del [[Patrimoni Nacional|Patrimonio Nacional]], al Teatre-Museu de [[Figueres]].
 
Finalment, el [[28 de setembre]] de [[1974]], va tenir lloc la inauguració oficial de l'edifici, tot i no estar acabat encara del tot.<ref name="Guardiola Dalí y su museo">{{Ref-llibre | cognom = Guardiola | nom = Ramon | títol = Dali y su museo: La obra que no quiso Bellas Artes | data = 1984 | editorial = Empordanesa S. A. Figueres | lloc = Figueres | llengua = espanyol}}</ref>
 
En ocasió de l'esdeveniment [[Figueres]] era plena a vessar, amb una pròdiga presència de [[hippies]] vestits de colors cridaners. Hi havia [[Càmera de televisió|càmeres de televisió]] pertot arreu. Pels carrers van actuar [[majorettes]], [[Dansa|dansairesdansa]]ires, [[músics]] i un [[elefant]], i ni tan sols la [[Tramuntana|tramuntanadatramuntana]]da que bufava va aconseguir desanimar la gentada que esperava veure com Dalí i la seva [[Muses|musa]] arribava amb el seu [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] descapotable. Després de la cerimònia oficial a l'ajuntament, on el ministre d'Habitatge va lliurar l'edifici a l'Ajuntament i van concedir a Dalí la [[Medalla d'Or de Figueres]], la parella va recórrer a peu els pocs metres que els separaven del Teatre-Museu, on més d'un miler de convidats començava a impacientar-se perquè tot anava tard.
 
Als seus vuitanta anys, aparents tot i les operacions de [[Cirurgia estètica|cirurgia facial]] i la [[perruca]] negra, [[Gala Dalí|Gala]] va fer la seva entrada a l'edifici en companyia de Dalí duent un ram de fragants [[Nard|nardsnard]]s de l'Índia i amb un aire una mica atordit.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Romero | nom = Luis | cognom2 = Postius | nom2 = Josep |títol = Aquel Dalí | data = 1984 | editorial = Argos Vergara | lloc = Barcelona | llengua = espanyolcastellà}}</ref> Els acompanyava [[Amanda Lear]], esplèndida amb el vestit de mussolina de color castany clar que Dalí li havia comprat especialment per a l'ocasió. Gala, a més, havia fet venir [[Jeff Fenholt]] amb avió des de [[Nova York]]. Mentre s'obrien pas en direcció a l'entrada del Teatre-Museu, [[Jeff Fenholt|Jesucrist Superstar]] va quedar enrere enmig de l'aglomeració, la qual cosa va desconcertar Gala, que el buscava desesperada. En qualsevol cas, el Teatre-Museu Dalí quedava inaugurat.
 
Les reaccions respecte al museu van ser molt variades, però el sentiment general era que hi faltaven obres de pes per molt que Dalí pogués afirmar que constituïa un Teatre de la Memòria destinat a estimular el subconscient del visitant i fer-hi tenir inesperats descobriments íntims. La persona que segurament estava més decebuda aquell vespre al Teatre-Museu era Ramon Guardiola. Considerava que Dalí hauria hagut d'estar acompanyat no tan sols per les autoritats locals i les de Madrid, sinó també per artistes, escriptors i intel·lectuals de vàlua internacional, dels quals no se'n veia ni un. L'esdeveniment havia estat pensat sobretot per satisfer els interessos i els objectius dels polítics, no per fer honor al desig manifestat per Dalí que el Teatre-Museu es convertís en un dels [[centre espiritual|centres espirituals]] d'[[Europa]].<ref name="Gibson">{{Ref-llibre | cognom = Gibson | nom = Ian | editor = Empúries | títol = La Vida excessiva de Salvador Dalí | edició = primera | data = 1998 | lloc = Barcelona | llengua = català | pàgines = 680 }}</ref>
{{VT|Torre Galatea}}
[[Fitxer:Musée Salvador Dali Figueres.JPG|thumb|Vista posterior del museu, amb la [[Torre Galatea]], en primer pla]]
El museu va continuar creixent i desplegant-se, com un ésser viu, ja que l'artista hi va aportar canvis i incorporacions fins a l'any de la seva mort, el [[1989]]. Aquest centre representa la seva darrera gran obra, i la culminació d'una obra d'art total.
 
El Teatre-Museu Dalí actual comprèn no només l'edifici situat a l'[[Teatre Principal de Figueres|antic teatre]], sinó també el conjunt de sales resultat de les successives ampliacions del conjunt originari del Teatre Municipal: des de la cripta de Dalí, fins a les sales pertanyents a [[Torre Galatea]], edifici adquirit el [[1981]], que formava part de les antigues muralles medievals de la ciutat, i on Dalí hi va viure des de l'[[octubre]] de [[1984]] fins a la seva mort, el [[23 de gener]] de [[1989]].
 
A més, entre els mesos de març i juny de [[1998]], la [[Fundació Gala-Salvador Dalí|Fundació]] va dur a terme la reconstrucció de la cúpula geodèsica del museu, un dels projectes tècnicament més complexos dels que s'hi han realitzat d'ençà de la seva inauguració. Amb la col·laboració del [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]] i portat a terme per l'equip d'arquitectes Clotet, Paricio i Assoc. de Barcelona, la "nova" cúpula és exactament igual a la que es va construir originalment, però els nous materials i les noves tècniques amb què s'ha construït l'actual permeten garantir unes condicions òptimes de conservació a l'interior del museu.<ref>{{ref-web |url= http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/nova-cupula.html |títol=Remodelació de la Cúpula | consulta=13 juny 2013 |data= | editor= [[Fundació Gala-Salvador Dalí]]}}</ref>
 
El conjunt del Teatre-Museu amb la Cúpula i la Torre Galatea (amb la seva façana decorada amb maniquins, ous i pans de crostó) formen una imatge inesborrable del paisatge urbà de Figueres, visitat per milions de turistes d'arreu del món.<ref name=TMDF/>
 
=== Els pans de 3 crostons ===
A Dalí li van agradar els pans de tres crostons que feia un flequer de Figueres situat al carrer Peralada, com va demostrar ade vegades portant-los per barret, i li va encomanar realitzar una cinquantena de pans dels quals en van fer motlles i reproduccions. Les respoduccions van ser pintades i col·locades a la façana del museu.
 
== Col·lecció ==
[[Fitxer:Teatre Museu dalí- barca cupula.JPG|thumb|rightdreta|Barca i cúpula vistes des del pati interior]]
El museu mateix es considera una obra d'art, però en el seu interior es poden veure moltes obres mestres del pintor figuerenc. Dins de les obres exposades es poden veure diferents exemples de tot el seu recorregut artístic, des dels inicis on va experimentar amb el [[futurisme]], [[impressionisme]], passant per l'explosió del [[surrealisme]] fins a obres tardanes.
També cal destacar el conjunt d'obres realitzades per l'artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala ''Mae West'', la sala ''Palau del Vent'', el ''Monument a [[Francesc Pujols]]'' o el ''[[Cadillac plujós]]''.
* ''[[La panera del pa]]'' (1945)
* ''Galarina'' (1945)
* ''Retrat de Pablo Picasso al {{segle |XXI}}'' (1947)
* ''[[Leda atòmica]]'' (1949)
* ''Galatea de les esferes'' (1952)
 
=== Sala de les Loggies {{CN|data=febrer de 2015}}===
Des de 1988, la Sala de les Loggies s'ha dedicat a mostrar l'obra tardana de Salvador Dalí. A partir dels anys 60, el seu pensament creatiu se centra, sobretot, en els temes científics i la recuperació dels clàssics pictòrics. Aquesta premissa es manté amb la remodelació duta a terme, però el contingut expositiu s'amplia.
 
La Sala de les Loggies està dividida en tres espais:
 
*'''Segon''': El segon es coneix com la Torre dels Enigmes. S'ha renovat pintant-la d'un color més clar i s'hi han millorat les condicions d'accés. A partir d'avui s'hi exposa el diorama Babaouo de 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el guió homònim escrit per ell.
* '''Tercer''': El tercer espai incorpora de forma temporal el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660), un dels clàssics de la història de l'art. Ens permet comprovar l'interès de Dalí pel seu art atemporal. L'exposició que titulem Què hi ha de nou? Velázquez consta d'onze pintures executades entre 1960 i 1982. Dalí reinterpreta algunes obres del pintor sevillà, la majoria de les quals pertanyen al fons del [[Museo del Prado]], de Madrid: La infanta Margarita de d'Austria (c. 1665, atribuïda avui a [[Juan Bautista Martínez del Mazo]]), ''El bufón Calabacillas'' (1635-39), El bufón Don Sebastián de Morra (1643-49) i Las meninas o la familia de Felipe IV (1656). Dalí també s'inspira en l'oli [[Cristo y el alma cristiana]] (1628-29) pertanyent a la col·lecció de la [[National Gallery de Londres]].
 
* '''Tercer''': El tercer espai incorpora de forma temporal el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660), un dels clàssics de la història de l'art. Ens permet comprovar l'interès de Dalí pel seu art atemporal. L'exposició que titulem Què hi ha de nou? Velázquez consta d'onze pintures executades entre 1960 i 1982. Dalí reinterpreta algunes obres del pintor sevillà, la majoria de les quals pertanyen al fons del [[Museo del Prado]], de Madrid: La infanta Margarita de Austria (c. 1665, atribuïda avui a [[Juan Bautista Martínez del Mazo]]), ''El bufón Calabacillas'' (1635-39), El bufón Don Sebastián de Morra (1643-49) i Las meninas o la familia de Felipe IV (1656). Dalí també s'inspira en l'oli [[Cristo y el alma cristiana]] (1628-29) pertanyent a la col·lecció de la [[National Gallery de Londres]].
 
== Vegeu també ==
313.556

modificacions