Obre el menú principal

Canvis

m
Canvis menors, neteja AWB
| notes =
}}
L{{'}}'''Imperi austrohongarès''' o simplement '''Àustria-Hongria''' (en [[alemany]]: ''Österreich-Ungarn'', en [[hongarès]]: ''Osztrák-Magyar Monarchia'') fou un estat dual existent a [[Europa]] entre els anys [[1867]] i [[1918]], fruit de la unió del [[Regne d'Hongria]] i l'[[Imperi d'Àustria]], sota el domini de la [[dinastia dels Habsburg]], que passaven a ser emperadors d'[[Àustria]] i reis d'[[Hongria]]. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve''. També era coneguda com la ''Monarquia Dual'' o ''Monarquia Imperial i Reial''.
 
Tenia una extensió de 420.000  km² i el [[1910]] incloïa 52.000.000 habitants. La capital, [[Viena]], va passar de 440.000 habitants l'any [[1840]] a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]], i fou la quarta ciutat més gran d'[[Europa]]. Junt amb [[Budapest]], era la seu del parlament.
 
Àustria-Hongria va crear-se el [[1867]] arran d'un compromís entre la noblesa d'[[Hongria]] i l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]] per tal de mantenir l'antic [[Imperi d'Àustria]], establert el [[1806]], després de l'abolició del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] per part de [[Napoleó]]. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, i també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.
 
Els emperadors austrohongaresos foren:
* el [[margravat]] de [[Moràvia]]
* el comtat principesc del [[Tirol]] (que incloïa el territori de [[Vorarlberg]]),
* el [[Küstenland]] ("El Territori de la Costa", que incloïa el comtat principesc de [[Gorítzia]] i [[Gradisca]], la ciutat de [[Trieste]] i el margravat d'[[Regió d'Ístria|Ístria]]).
 
Els regnes i territoris de Transleithània eren:
* el [[Regne d'Hongria]], incloent-hi [[Transsilvània]] i [[Vojvodina]]
* el Regne de [[Croàcia]] i [[Eslavònia]]
* la ciutat de [[Rijeka|Fiume]].
 
[[Bòsnia i Hercegovina]] formava un territori separat dins de l'imperi, governat per les dues parts.
Malgrat que els dirigents hongaresos van mostrar menys voluntat que els seus homòlegs austríacs a compartir el poder amb les seves minories, van concedir una àmplia autonomia al Regne de Croàcia el [[1868]].
 
La llengua era una de les qüestions candents en la política austrohongaresa. Tots els governs van trobar-se amb problemes a l'hora de definir quina havia de ser la llengua de l'administració i de l'ensenyament. Les minories volien assegurar-se unes àmplies possibilitats per a l'ensenyament en el seu idioma com també en les llengües dominants: l'[[alemany]] i l'[[hongarès]]. Així, segons l'ordenança del [[5 d'abril]] de [[1897]], el primer ministre austríac [[Kasimir Felix Graf Badeni]] va concedir al txec la plena igualtat amb l'alemany en el govern de [[Bohèmia]], la qual cosa, però, va provocar una crisi motivada per l'agitació nacionalista alemanya que s'estengué a tot Àustria. Al final, Badeni va acabar sent destituït. Els txecs van perdre el privilegi de poder usar la seva llengua en la seva vida quotidiana, incloent-hi els diaris i els llocs de treball, on havien de parlar en alemany. Els resultat fou un caos general.
 
A partir del gener de [[1907]], totes les escoles d'[[Eslovàquia]] foren obligades a ensenyar només en hongarès, i s'arribà a cremar llibres i diaris escrits en [[eslovac]]. Aquesta mesura va motivar fortes crítiques, entre d'altres, les expressades per [[Bjørnstjerne Bjørnson]].
 
En les seves desavinences, cadascun dels dos estats (el Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria) usava en profit propi els conflictes nacionals de l'altre. Segons [[Misha Glenny]] (''The Balkans, 1804-1999''), els austríacs van respondre al suport hongarès als txecs estimulant el moviment nacional croata a [[Zagreb]].
== Economia ==
[[Fitxer:Austria1914physical.jpg|thumb|300px|Mapa físic de l'Imperi austrohongarès del 1914]]
L'economia austrohongaresa va canviar profundament durant l'època de la monarquia dual. El procés tecnològic accelerà la [[industrialització]] i el creixement de les ciutats. Davant del desenvolupament del capitalisme, les antigues institucions feudals començaren a desaparèixer. El creixement econòmic va centrar-se en un principi a la rodalia de [[Viena]] (l'actual [[Àustria]]) i a les regions [[alps|alpines]] i [[Bohèmia]]. Durant els darrers anys del [[{{segle |XIX]]|s}}, el creixement econòmic va estendre's també cap a les planes d'[[Hongria]] i les regions dels [[Càrpats]]. Dins de la monarquia, les regions occidentals acostumaven a estar molt més desenvolupades que les orientals. Com a mostra del ràpid creixement econòmic, el PNB ''per capita'' va incrementar-se un 1,45% cada any entre [[1870]] i [[1913]]. Un nivell de creixement comparable al d'altres països com ara [[Gran Bretanya]] (1,00%), [[França]] (1,06%) i [[Alemanya]] (1,51%). Tanmateix, l'economia de la monarquia en el seu conjunt encara es trobava per darrere de les economies d'altres potències, ja que havia començat més tard la seva modernització. Així, Gran Bretanya tenia un PNB tres vegades superior a l'austrohongarès i Alemanya, el doble. Per altra banda, hi havia importants diferències de nivell econòmic entre les diferents regions.
El [[ferrocarril]] va estendre's ràpidament a l'Imperi austrohongarès. Anteriorment, el [[1841]], l'Imperi austríac havia desenvolupat una xarxa de ferrocarrils a l'oest, amb origen a [[Viena]]; poc després, en adonar-se'n dels seus profits militars, el govern va invertir fortament en ferrocarrils construint línies de tren cap a [[Bratislava]], [[Budapest]], [[Praga]], [[Cracòvia]], [[Graz]], [[Ljubljana]] i [[Venècia]]. Vers el [[1854]], l'imperi disposava de 2.000  km de vies fèrries, de les quals prop d'un 70% eren propietat de l'estat. Aleshores, el govern va començar a vendre grans parts de la línia a la iniciativa privada per recuperar les seves inversions i poder pagar els costos de la [[Revolució del 1848]] i de la [[Guerra de Crimea]].
 
Des del [[1854]] fins al [[1879]], la iniciativa privada va ocupar-se de la construcció de noves vies. Cisleithània, amb 7.952 nous km de línia, i Hongria, amb 5.839  km, van aconseguir d'aquesta manera cohesionar l'economia austrohongaresa, almenys pel que fa al transport.
 
Després de [[1879]], el govern austrohongarès va començar a renacionalitzar la xarxa ferroviària, principalment a causa de l'aturada del creixement econòmic durant la depressió mundial dels anys [[1870]]. Entre [[1879]] i [[1900]], es van construir més de 25.000 nous km a tot l'imperi, fent arribar el tren a les regions més orientals.
 
La xarxa ferroviària va reduir els costos de transport i va obrir nous mercats per a productes d'altres regions de la monarquia dual.
== Política exterior ==
[[Fitxer:Andree48-2.jpg|thumb|300px|Mapa de les religions de l'Imperi austrohongarès del 1881, edició d'Andrees Allgemeiner Handatlas]]
El govern imperial (Àustria) i el reial (Hongria) tenien diferents punts de vista sobre la política exterior. A Budapest, els polítics temien les annexions de territoris que aportessin més població no hongaresa al regne. Tanmateix, l'aliança de l'imperi amb [[Alemanya]] contra [[Rússia]] de l'octubre de [[1879]] va ser acceptada tant per hongaresos com per austríacs, ja que tots dos consideraven [[Rússia]] com una amenaça.
 
En aplicació del [[tractat de Berlín (1878)]], les forces austrohongareses ocuparen el territori de [[Bòsnia i Hercegovina]], fins aleshores una província de l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]] i amb una gran part de població sèrbia. A l'octubre de [[1908]], fou annexionat definitivament a l'imperi com un condomini sota el Ministeri de Finances sense incorporant-lo a cap dels dos estats. {{CN|data=novembre de 2015|Aleshores, a Viena es pensava unir Bòsnia i Hercegovina a Croàcia per formar un tercer estat de l'imperi, unint sota domini dels croats totes les regions eslaves meridionals. Aquesta idea resultà molt més atractiva per a Viena que per a Budapest}}.
En un primer moment, [[Itàlia]] va mantenir-se neutral, malgrat tenir un tractat d'aliança amb Àustria-Hongria. El [[1915]], però, es va passar al bàndol dels [[Triple Entesa|països de l'Entesa]], amb la idea de conquerir territoris a l'Imperi austrohongarès.
 
Al principi, les tropes austrohongareses van esclafar Sèrbia, defensaren els camins cap a Hongria i evitaren l'avenç d'Itàlia a [[Gorizia]]. Tot i patir moltes baixes, amb l'ajuda alemanya, aconseguí importants victòries a [[Galítzia]] (maig de [[1915]]) i a la [[Batalla de Caporetto]] contra Itàlia (octubre de [[1917]]). Durant la guerra, la política militar austrohongaresa va quedar cada vegada més subordinada a Alemanya.
 
Al final, la manca de queviures, la baixa moral i l'elevat nombre de baixes va minar la capacitat d'acció de l'exèrcit.
 
== Historiografia ==
Les visions històriques sobre l'Imperi austrohongarès han canviat durant el [[{{segle |XX]]|s}}.
 
A principis de segle, els historiadors eren persones que encara podien tenir una implicació personal o emotiva amb la història de l'imperi. Els historiadors nacionalistes acostumaven a considerar despòtica i antiquada la política dels Habsburg. Per la seva banda, altres historiadors, vinculats a l'antic règim, esdevingueren apologistes de l'imperi i intentaren explicar-ne les polítiques.
300.822

modificacions