Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Custoza (1866)»

m
Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià, tingué → va tenir AWB
m (Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15675468 a 15603178 de Rebot. [s])
m (Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià, tingué → va tenir AWB)
esquema_de_colors=background:#eeddbb|
nom_de_la_batalla=Batalla de Custoza (1866)|
imatge= [[Fitxer:Custozza1866.jpg|330px| Càrrega dels [[Ulà|ulans]]]] |
peu_de_foto= Càrrega dels [[Ulà|ulans]] |
conflicte= [[Guerra austroprussiana]] |
data= [[24 de juny]] de [[1866]] |
localitat= [[Custoza]], [[Vènet]] |
resultat=Victòria austríaca|
|mapa= {{Localització militar
|width=330
}}|
bàndol1= [[Fitxer:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|20px|Imperi austríac]] [[Imperi austríac]] |
bàndol2= [[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg|20px|Itàlia]] [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] |
general1= [[Fitxer:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|20px|Imperi austríac]] [[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]] |
general2= [[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg|20px|Itàlia]] [[Alfonso Ferrero la Marmora]] |
força_numèrica1=75.000|
força_numèrica2=120.000<ref>Només 65.000 van creuar el [[Mincio]]</ref>|
{{Guerra austroprussiana}}
{{FixHTML|end}}
La '''Batalla de Custoza''' tinguéva tenir lloc el dia [[24 de juny]] de [[1866]] a la província austríaca de [[Venècia]], a les proximitats de la ciutat de [[Verona]]. La guerra es desenvolupà en el marc de la [[Guerra austroprussiana]] i la [[Tercera guerra de la independència italiana]].
 
==Antecedents==
[[Fitxer:Third Italian War of Independence It.svg|300px|esquerra|thumb|Batalles de la [[Tercera guerra de la independència italiana]]]]
El juny de [[1866]], el [[Regne de Prússia]] va declarar la guerra a l'[[Imperi Austríac]] i el recentment format [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] va decidir aprofitar l'oportunitat i es va aliar amb [[Prússia]], declarant la guerra el [[20 de juny]]<ref name=Probyn>{{Ref-llibre |cognom=Probyn |nom=John Webb |títol=Italy and the war of 1866 |url= http://books.google.cat/books?id=VQM2AAAAMAAJ&pg=PA94&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDEQ6AEwAg#v=onepage&q=custoza%201866&f=false |llengua=anglès | editorial=Savill and Edwards |data=1867 |pàgines= |isbn=}}</ref> amb la intenció d'annexionar el [[Vènet]] i el [[Trentino]] que encara formaven [[Regne Llombardovènet]] satèl·lit de l'Imperi Austríac, unint així la península italiana. Els italians ràpidament van construir una força militar que va ser dues vegades la mida de la defensa austríaca de Venècia.
 
La quarta setmana de maig, [[Víctor Manuel II d'Itàlia]] va dividir el seu exèrcit en dos cossos de la mateixa mida, un comandat per [[Enrico Cialdini]], que des de [[Bolonia]] havia de creuar el [[Po]] i traslladar-se a la regió del [[Trentino]], i la del general [[Alfonso Ferrero la Marmora]] que havia de creuar el [[Mincio]] entre [[Peschiera]] i [[Mantua]] i envair el [[Vènet]].
 
L'exèrcit d'invasió del Vènet comandat per [[Alfonso Ferrero la Marmora]] estava compost pel primer [[cos d'exèrcit]], del general [[Giacomo Durando]], amb les [[Divisió militar|divisions]] primera, segona, tercera i cinquena, el tercer cos d'exèrcit, del general Cucciari, amb quatre divisions, la quarta, sisena, desena i dinovena, de les que dues divisions no van creuar el riu per quedar-se a vigilar [[Mantua]], i les altres dues no van creuar fins al dia 24 i no poder va participar en la batalla,<ref>{{en}} G. Wawro, ''[http://books.google.cat/books?id=AimQzlVVlQoC&pg=PA93&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=custoza%201866&f=false The Austro-Prussian War. Austria's war with Prussia and Italy in 1866]'' p. 96-116. New York, 2007</ref> i el tercer cos d'exèrcit, del general [[Enrico Morozzo Della Rocca]], amb les divisions setena, vuitena, novena i setzena. L'objectiu era aïllar la fortalesa de [[Peschiera del Garda]] de les de [[Verona]], [[Legnago]] i [[Màntua]] i aguantar la resposta dels austríacs d'[[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]], que comandava en absència de [[Ludwig Ritter von Benedek]],<ref>{{it}} Felice Venosta, ''[http://books.google.cat/books?id=gykoAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Custoza e Lissa: fatti della guerra italiana del 1866]'', p.42</ref> que havia anat al front del nord a lluitar contra els prussians, les tropes austríaques des de [[Verona]]. Enrico Cialdini havia de creuar el Po entre [[Pàdua]] i [[Ravigo]] per reunir-se amb la Marmora i avançar pel Vènet.
 
==La batalla==
[[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]] havia enviat exploradors de cavalleria per seguir els moviments italians, en saber que un dels dos exèrcits creuava els rius, i conscient de la seva inferioritat numèrica va decidir marxar cap a l'oest de [[Verona]], per col·locar-se darrere dels italians per tal de tallar la comunicació entre els dos contingents, atacant-los per separat<ref name=Probyn/> per la rereguarda. La maniobra envolvent austríaca va fracassar i els expèrcits es van trobar el [[24 de juny]] de [[1866]], resultant en una lluita confusa i ferotge.
 
La majoria de les forces austríaques s'havien situat estratègicament als turons i els prats que dominen [[Custozza]] al nord, des d'on atacaven la [[infanteria]] italiana que els intentava prendre la posició. El general [[Alfonso Ferrero la Marmora]] va considerar que la majoria dels austríacs estava al sud i va reservar molta tropa, que no va intervenir fins massa tard. Els austríacs van rebutjar amb èxit els massius desordenats atacs italians, i van aconseguir dominar els turons, aconseguint una excel·lent posició per atacar la resta de la força italiana amb [[artilleria]] d'ànima ratllada que va superar als [[canó|canons]] italians d'ànima llisa, i finalment una càrrega improvisada dels [[Ulà|ulans]] austríacs, que tot i patir grans baixes, va afeblir la infanteria italiana, forçant la seva retirada.
 
==Conseqüències==
Amb els millors [[general]]s i millor tropa,<ref name=Probyn/> els austríacs van obtenir una victòria decisiva, tant estratègica com tàctica i els italians van ser obligats a creuar de nou el [[Mincio]], però per infligir una completa derrota, les forces d'[[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]] es podien haver dirigit al sud-oest per prendre els ponts sobre el Mincio, que els italians no havien fortificat, atrapant les restes de l'exèrcit [[Itàlia|italià]] a la riba oriental del riu i hauria permès envair el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], però Albert va tornar a Verona, ja que estava preocupat per una possible resposta francesa a la invasió de la Llombardia, tot i que l'emperador va aconsellar-lo fer cas omís de tota consideració política.<ref>{{en}} G. Wawro, ''[http://books.google.cat/books?id=AimQzlVVlQoC&pg=PA93&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=custoza%201866&f=false The Austro-Prussian War. Austria's war with Prussia and Italy in 1866]'' p. 116-120. New York, 2007</ref>
 
Tot i aquesta victòria i una derrota naval dels italians a la [[batalla naval de Vis (1866)|batalla naval de Vis]], els austríacs es va rendir als prussians un mes més tard i es van veure obligats a cedir [[Venècia]] com a compensació de guerra.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
311.856

modificacions