Himne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
La més antiga obra anotada completa de música antiga és una cançó [[hurrites|hurrita]], un himne escrit en [[cuneïforme]] [[ugarític]] sil·làbic dedicat a la deessa [[Nikkal]].
 
La tradició occidental dels himnes comença amb els [[himne homèric|himnes homèrics]], una col·lecció d'himnes antics grecs que foren escrits al [[segle VII aC]] lloant les deïtats de la [[religió ade l'Antigaantiga Grècia|religió de l'Antiga Grècia]]. S'ha conservat una col·lecció de sis himnes literaris del poeta alexandrí [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]] del [[segle III aC]].
 
Els grecs perfeccionaren l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la música. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogònic i el filosòfic. Els himnes d'[[Orfeu]] pertanyen al gènere invocatiu. En compongueren també de diferents gèneres [[Homer]], [[Cleantes (filòsof)|Cleante]], [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]], [[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]], [[Anacreont]], [[Tirteu]], [[Safo de Lesbos]], [[Simònides de Ceos|Simònides]], [[Píndar]] i d'altres. Els [[cor (música)|cors]] de la [[tragèdia grega]] no eren sinó himnes o invocacions.