Diferència entre revisions de la pàgina «Hans Lassen Martens»

cap resum d'edició
m (Corregit: reimprès al 1949 > reimprès el 1949)
{{FR|data=juny de 2014}}
{{Infotaula persona
| nom = Hans Lassen Martens
| imatge =
| peu =
| alt =
| nom de naixement =
| data de naixement = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de naixement =
| data de mort = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} primer la data de defunció i després la de naixement -->
| lloc de mort =
| nacionalitat =
| educació =
| ocupació =
| conegut per =
| període en actiu =
| obres notables =
| cònjuge =
| fills =
| guardons =
| lloc web =
}}
[[Fitxer:Hans_Lassen_Martensen_01.jpg|thumb|Fotografia de Hans Lassen Martens]]
'''Hans Lassen Martensen''' (o '''Martensen Larsen'''), va néiver el [[9 d'agost]] [[1808]] a [[Flensburg]] en Schlesvig i va morir [[4 febrer]] [[1884]] a [[Copenhaguen]]. Va ser un predicador i teòleg danès luterà. El seu pare era un escriptor, mestre d'escola i mariner. Ell va educar al seu fill amb un bon llenguatge alemany. Preferia parlar propi de [[Dinamarca]] (en aquest moment, el Ducat de Schlesvig estava entre [[Prússia]] i Dinamarca).
 
 
Martensen va estudiar [[teologia]] i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen de l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a [[Berlín]], [[París]], [[Viena]], [[Munic]], va conèixer a intel·lectuals que van influir en el seu pensament: David Strauss, Franz Xaver von Baader. Aquest entusiasme pel hegelianisme era molt important a Dinamarca, després dels seus viatges a Berlín. També va llegir la ''[[Divina Comèdia]]'' de [[Dante]].
 
 
[[Honoré de Balzac]], que va assistir a les sectes marténistes, estava molt impressionat per aquesta forma de misticisme de les obres de la seva comèdia humana, inclosos els estudis [[filosofia|filosòfics]] sovint es refereixen [[marca d'aigua]].
 
 
L'any 1838 es va convertir en professor de teologia a Copenhaguen i l'any 1840 pastor a la cort. L'església sueca li ofereix fins i tot el títol de bisbe però es nega a acceptar i finalment és el [[bisbe]] de [[Zelanda]] a 1854. Era d'esperit independent i de tendència mística i teosòfica, va escriure molts tractats sobre [[ètica]], el dogma i la la moral cristiana. Un dels seus sermons li va valer la ira del filòsof Kierkegaard com el teòleg [[Magnus Eriksson]] a qui va atacar violentament, tractant els seus pensaments «especulació».
 
== Obres ==
<math>Publicacions:
</math>
 
* ''Grundriss des Systems der Moralphilosophie'' (1841 a Alemanya 1845)
* ''Die christliche Taufe und die baptistische Frage'' (1847 a Alemanya 1860)
* ''Katholizismus und Protestantismus'' (1874)
* () ''Jacob Boehme; Studies in his Life and Teaching'' (1882 reimprès el 1949)
* SonLa autobiographieseva autobiografia, ''Aus meinem Leben'', publicatpublicada alel 1883
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Teòlegs]]
[[Categoria:Danesos]]
118.473

modificacions