'''Hans Lassen Martensen''' (o '''Martensen Larsen''' nascut el [[9 d'agost]] [[1808]] a [[Flensburg]] , Schlesvig i .ortmort el [[4 febrer]] de [[1884]] a [[Copenhaguen]] fou un predicador i teòleg danès luterà. El seu pare era un escriptor, mestre d'escola i mariner. Va educar alel seu fill amb un bon llenguatgeen alemany, tot i que ell mateix s'estimava més parlar danès (en aquell moment, el Ducat de Schlesvig estava entre [[Prússia]] i Dinamarca).
Martensen va estudiar [[teologia]] i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen per l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a [[Berlín]], [[París]], [[Viena]], [[Munic]], va conèixer a intel·lectuals que van influir en el seu pensament: David Strauss, Franz Xaver von Baader. Aquest S'entusiasme pel hegelianisme, eraque molt importantimporta a Dinamarca, després dels seus viatges a Berlín. També va llegir la ''[[Divina Comèdia]]'' de [[Dante]].
[[Honoré de Balzac]], que freqüentava les sectes martenistes, estava molt impressionat per aquesta forma de misticisme, deal qual les obres de la seva comèdia''[[La Comédie humaine|Comèdia humana]], inclososespecialment els estudis [[filosofia|filosòfics]], fan sovint al·lusió en filigrana.
L'any 1838 es va convertir en professor de teologia a Copenhaguen i l'any 1840 pastor a la cort. L'església sueca li ofereix fins i tot el títol de bisbe però esho nega a acceptarrefusa i finalment ésaccepta de ser [[bisbe]] dea [[Zelanda]] el 1854. Era d'esperit independent i de tendència mística i teosòfica, va escriure molts tractats sobre [[ètica]], el dogma i la la moral cristiana. Un dels seus sermons li va valer la ira tant del filòsof [[Kierkegaard]] com eldel teòleg [[Magnus Eriksson]] a qui va atacar violentament, tractant els seus pensaments de mera «especulació».
