Hècuba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç
mCap resum de modificació
Línia 19:
 
[[Fitxer:Hecuba002.jpg|220px|thumb|Hècuba.]]
A la Ilíada, Hècuba té un paper difús. Intervé en un segon pla per moderar el coratge d'Hèctor, per plorar el seu cadàver i per pregar a [[Atena]] que allunyi les desgràcies de la ciutat. Però en altres epopeies i sobretot en els tràgics, la figura d'Hècuba s'engrandeix fins a esdevenir símbol de la majestat i la desgràcia. Es deia que abans de parir el seu segon fill, Paris, va tenir un somni estrany: va veure sortir del seu pit una torxa que incendiava la ciutat de Troia sencera, i els boscos dels voltants. Els endevins van interpretar que el nen que havia de néixer portaria la ruïna a la ciutat. Hècuba es va negar a matar el seu fill i el va exposar un cop nascut. L'infant es va salvar i més tard tornà a Troia. Segons una altra versió, els endevins, i especialment [[Èsac]], un dels fills de Príam, havien alertat Príam que l'infant que naixeria un dia determinat portaria la ruïna de la ciutat. Arribat el dia, va haver-hi dos naixements, el de Paris i el de Munip, fill de [[Cil·la]] i de [[TimedesTimetes]], germà o cunyat de Príam. Príam va fer matar Cil·la i Munip. Aquesta llegenda pretén fer remuntar fins a ella els orígens de la pèrdua de Troia, al negar-se a matar Paris tot i l'avís dels déus.
 
Després de la [[Guerra de Troia]] Hècuba ja havia perdut gairebé tots els seus fills. Abans Príam havia enviat el seu fill petit, Polidor, a [[Tràcia]] perquè fugís de la guerra que s’acostava. Mentre va durar la guerra, Polidor va estar sota la protecció del rei del [[Quersonès Traci|Quersonès]], [[Polimèstor]]. Príam també li va confiar valuosos tresors per al seu fill. Però amb la caiguda de Troia i la mort de Príam, Polimèstor es va voler apropiar d'aquells tresors. Va matar Polidor i va llençar el seu cadàver al mar (segons una altra versió, va matar per error el seu propi fill, Deípil). Les onades van tornar el cadàver a la costa just en el moment en què Hècuba, a qui la sort havia fet captiva d'[[Odisseu]], estava a punt d'embarcar. L'antiga reina va reconèixer el cos del seu fill i immediatament va decidir la venjança. Va enviar una serventa perquè amb un fals pretext fes venir Polimèstor i simulant no saber res, volia indicar-li on hi havia un tresor que fins aquell moment no havien trobat encara els invasors. Empès per la cobdícia, Polimèstor es va afanyar a veure Hècuba, que quan el tingué al costat li va arrencar els ulls, i les captives de Troia el van matar, davant la mirada dels dos fills que l'havien acompanyat i també van morir. Quan anaven a marxar, Hècuba va embogir, es va convertir en un gos rabiós i la van deixar abandonada en un bosc. Una altra tradició diu que Hècuba s'havia transformat en gossa dalt de la nau que la portava a Grècia i que s'havia llançat al mar.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=228-229|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>