Hedonisme: diferència entre les revisions

L{{'}}'''hedonisme''' és un corrent filosòfic i [[ètica|ètic]] que veu en el plaer una font de [[felicitat]], un sentit de la pròpia existència i un criteri moral. El terme està derivat del mot en [[grec antic]] ''ἡδονή'' [''Hédonè''], que significa 'joia', 'satisfacció', 'gana', 'desig'.<ref>Fred Muller i J.H. Thiel, «ἡδονή», ''Beknopt Grieks-Nederlands Woordenboek'', [[Groningen]], J.B. Wolters, 1961, pàgina 330 (en català: Diccionari Greco-neerlandès concís)</ref>

Els primers texts que en parlen són els fragments [[Epicur]] i [[Aristip de Cirene]].<ref>{{GEC|0113627|hedonisme}}</ref> Els seus opositoris són els [[ascetisme|ascètesascetes]], que veuen el bobé en el refús del plaer. Des de l'inici de la filosofia coneguda fins avui, la discussió entre ambdós camps continua.

El ''plaer'' és un terme que no té una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha una sèrie d'experiències que donen universalment plaer i d'altres que creuen que és totalment personal. Els primers citen la satisfacció dels desigs dels [[instint]]s (per això, el [[sexe]] donaria plaer) o l'aprovació de la comunitat. Els segons afirmen que tot depèn del sistema de valors de la persona,: hi ha gent que extreu plaer del que d'altres consideren [[dolor]], mentre que no poden gaudir de determinats actes perquè la consciència els fa sentir remordiments, per exemple. Per a [[Joan Fuster]], l'absència de dolor és el principi- mestre: «l'autèntic símbol de l'hedonisme és l'[[aspirina]]».<ref name = jgsag />

L’autosuficiència, la considerem un gran bé, no perquè sempre ens hàgim de conformar amb poques coses, sinó a fi que, si no en posseïm gairegaires, el poc ens sigui suficient. Perquè estem convençuts que de l’abundor en gaudeixen més dolçament aquells que menys la necessiten, i que tot el que la naturalesa demana és fàcil d’obtenir, i difícil allò que és va.

L'hedonisme ha estat ben valorat pels epicureistes, des del segle XVI pel moviment [[llibertinatge|llibertí]], [[David Hume]] o del segle XIX per [[Friedrich Nietzsche]], [[Michel Onfray]], [[Bertrand Russell]], [[Joan Fuster]]<ref name = jgsag >[[Joan Fuster]], [http://www.upv.es/cav/recursos/dictats/solucions_superior/DS%2001%20Hedonisme.pdf «Hedonisme»], extret de ''Sagitari'', València, Bromera, 1993</ref> i molts d'altres.

Les principals religions prediquen l'[[ascetisme]], tot i la [[mortificació]] necessarisnecessària, per a fer-se independents de les passions corporals per tal de poder dedicar-se aals déus. Consideren el goig com una afecció primitiva de la persona, considerada com a esclava dels seus desitjos en comptes de cercar la felicitat per la via espiritual. Associen el plaer a satisfaccions simples. Aquesta connotació negativa perviu en l'actualitat, quan es retreu a hedonistes, especialment joves, el fet de tenir una [[moral]] de viure només pel plaer immediat. Tot i això, Epicur, el primer hedonista del qual es tenen escrits, va explícitament refusar aquesta opció, preconitzava un hedonisme humanista.<ref name = pjc /> ConsderaConsidera com a acceptable el dolor, o els sofriments, quan és temporaritemporal o necessari per a aconseguir una felicitat superior, a condició que aquesta felicitat sigui dins del món i en un termini raonable abans la mort, com quei aconsella: «Acostuma’tAcostuma't a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorançal'enyorança desmesurada d’immortalitatd'immortalitat.»<ref>[[Epicur]], [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Epicur%20Carta%20a%20Meneceu.htm ''La mort i els mals de la vida''], ''Lletra a Meneceu''</ref> Cal aprofitar les seves passions, però no ser-ne esclau de passions. També refusa la interpretació egoïstaegoista o d'explotació sense reserva, com que la felicitat seva depèn igualment de la felicitat dels altres.<ref name = pjc >Pere J. Cabot, [http://www.iessantanyi.cat/filosofia/HistFil/04epicuri.pdf L'hedonisme epicuri: una proposta humanista de felicitat.]</ref>

Els corrents [[ascetisme|ascètiquesascètics]] classifiquen qualitativament el plaer, de manera que els més espirituals en serien els més purs i els que proporcionen l'autèntica felicitat. ([[John Stuart Mill]] n'és un ferm defensor), mentre que aquells relacionats amb el cos serien a la base de la piràmide. Però els crítics els retreuen que oblidin el caràcter de l'homeésser humà, que cerca el plaer igual que altres espècies que tampoc tenen vida d'ultratomba.

* ''[[Carpe diem]].''

* [[Epicureisme]].

* [[Llibertinatge]].

* Joan Fuster, [http://www.aldeaglobal.net/valenciagarrigosa/apunts/apunts_textos_2009.pdf «Carpe diem»], ''[[El Món]],'' 5 de desembre de 1982.

*[http://hedonist-international.org/?q=en/manifest_ca ''Manifest de la Internacional Hedonista'' {{ca}}].