Edibe Subaşı: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
→‎Trajectòria professional: millor font, de llibre
Línia 3:
 
== Trajectòria professional ==
Edibe Subaşı va assistir a l'escola de planadors d'[[Eskişehir]] el 1937 amb 17 anys, per a aprender a volar, escollida juntament amb quatre altres noies (Naciye Toros, Muzaffer Yay, Yıldız Uçaner i Sahavet Karapars), entre les 36 jovenes turques que es van a presentar. Segons ella, va iniciar-se a l'escola als 15 anys ja que va canviar la seva edat en el registre de naixement per poder ser acceptada.<ref>{{ref-web|url=http://www.milliyet.com.tr/ilk-kadin-turk-yildizi-na-veda/gundem/gundemdetay/13.05.2011/1389514/default.htm|títol=İlk kadın ‘Türk yıldızı’na veda|editor=Milliyet.com.tr}}</ref> Subaşı es troba entre les primeres dones turques que van pilotar avions, formant part de l'alumnat de [[Sabiha Gökçen]], per moltes fonts considerada la primera dona turca pilot o primera pilot turca militar (ja que per a altres és [[Bedriye Tahir Gökmen]] la primera pilot civil<ref name="Aksu2006">{{cite book|author=İbrahim Aksu|title=The Story of Turkish Surnames: An Onomastic Study of Turkish Family Names, Their Origins, and Related Matters|url=http://wwwbooks.airporthabergoogle.com/kosebooks?id=HfTWAAAAMAAJ|year=2006|publisher=Olay Gazete Press|isbn=978-yazilari/kadin9944-ve5163-havacilik0--i.html3}}</ref> p. 29). Sent molt jove Edibe va volar a [[Atenes]] i [[Roma]] amb la seva avioneta i més tard es convertiria en professora de vol. Visita a varios països com Espanya, França o [[Estats Units]] per a realitzar acrobacia aerea, participar en competicions o simplement com invitada.<ref>{{ref-llibre|títol=U.S. Air Services, Devoted to the Development of Aeronautics|url=http://books.google.com/books?id=zmkPAAAAIAAJ|any=1954|editorial=Air Service Publishing Company|pàgines=179}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Aircraft|url=http://books.google.com/books?id=buQMAQAAIAAJ|any=1955|editorial=Royal Aeronautical Society Australian Division.|pàgines=28}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Flight International|url=http://books.google.com/books?id=VfY9AQAAIAAJ|data= juliol 1956|editorial=IPC Transport Press Limited|pàgines=84}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Avión: revista de divulgación aeronáutica|url=http://books.google.com/books?id=QnAPAAAAIAAJ|any=1956|pàgines=363}}</ref>
 
Durant la seva carrera d'aviadora té dos accidents aeris, en la dècada dels 50. El ultim accident, a 1957, causa 22 osos rotos, i cremaduras en gran part del seu corp. La operan 15 vegades en tres mesos. Aquesta situació la obliga a retirarse de l'aviació el 1957.