Diferència entre revisions de la pàgina «José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano»

m
Corregit: - més de una ocasió. + més d'una ocasió.
m (Corregit: fins [[1714 > fins a [[1714)
m (Corregit: - més de una ocasió. + més d'una ocasió.)
Tant aquest com el seu avi havien estat oficials a la Secretaria del [[Consell d'Índies]] i en ella va començar a treballar també ell mateix, amb tot just catorze anys. El [[1683]] era ja oficial en propietat i va ser admès com a cavaller a l'Ordre de Santiago, ascendint paral·lelament en graus administratius i en honors. Però el seu salt definitiu es va produir amb la nova dinastia Borbó, especialment, des de l'arribada del ministre francès [[Jean Orry]], de qui va arribar a ser secretari. El [[1705]] i després d'anys d'experiència en el ''manejo de papeles'', va ser nomenat per a exercir la Secretaria del Despatx de Guerra i Hisenda i en ella es va mantenir fins a [[1714]] en què va passar a la Secretaria del Despatx d'Estat, que va abandonar en [[1724]] per seguir al rei en el seu retir a Sant Ildefons. Va tornar a ocupar el lloc, per breu temps, el [[1726]], després de la caiguda de Ripperdá, però les xacres no li van perdonar. Va cessar causa de l'edat i va morir el [[1733]] com a conseller d'Estat, ennoblit amb el títol de marquès i com cavaller de l'Ordre del Toisó d'Or.
 
Grimaldo era, segons els seus contemporanis, un home intel ligent i treballador i va ser capaç de donar un aire nou a l'administració dels assumptes que li eren confiats. Tenia fama de rectitud i de professar un singular amor a Felip V, que va demostrar en més de d'una ocasió. Ja fora per la seva personalitat o per la importància dels assumptes que passaven per les seves mans, el seu tracte amb Felip V va ser directe i freqüent, gaudint durant tota la seva vida de la seva estima, el que explica que romangués en el seu lloc en l'etapa de [[Julio Alberoni]] i exercís una espècie de govern a l'ombra durant el regnat de [[Lluís I de Castella]]. També va gaudir del reconeixement dels seus contemporanis que, l'apreciessin o no, reconeixien la seva influència, destacant com un dels seus principals trets el que, ''por sus méritos ha subido desde empleado hasta secretario de Estado en asuntos exteriores, como único y verdadero ministro''.
 
==Vegeu també==
1.128.550

modificacions