Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - nanotecnologia del ADN, + nanotecnologia de l'ADN,
Línia 155:
Aquest tipus d’estructura basada en rajoles tenia l’avantatge que permetia la implementació de la computació basada en l’ADN, una tècnica que havia estat demostrada el 2004 per Winfree i [[Paul Rothemund]] en el seu informe sobre l’autoensamblatge algorítmic d’una estructura de Sierpinski, el qual els va fer mereixedors del FeynmanPrize in Nanotechnology de 2006. Segons el punt de vista de Winfree, les rajoles DX podien ser emprades com a [[rajoles de Wang]], fet que implicava que el seu ensamblatge permetés l’aplicació de la computació.<ref name="Pelesko"/>
 
El 1999 Seeman dissenyà la primera [[màquina delde l'ADN]], capaç de canviar l’estructura d’aquest últim. Un any més tard Bernard Yuke demostraria teòricament un sistema millorat i que es convertiria en el primer dispositiu per àcids nucleics en fer ús del desplaçament de cadena mediat per punts de suport. El següent progrés va implicar traduir la demostració de Yuke en moviment mecànic; els anys 2004 i 2005, els equips de Seeman, NilesPierce, [[Andrew Turberfield]] i Chengde Mao demostrarien diversos sistemes d’ADN walker.<ref name="nanomachines">'''DNA machines:''' {{ref-publicació|doi=10.1038/nnano.2007.104 |títol=DNA nanomachines |any=2007 |cognom1=Bath |nom1=Jonathan |cognom2=Turberfield |nom2=Andrew J. |publicació=Nature Nanotechnology |volum=2 |exemplar=5 |pàgines=275–284 |pmid=18654284|bibcode = 2007NatNa...2..275B }}</ref>
 
El 2006 Rothemund presentà per primer cop la tècnica de l’[[origami d'ADN]], que permetia crear molècules d'ADN plegades de qualsevol forma d’una manera fàcil i rígida. Rothemund havia concebut conceptualment aquest mètode com a pont d’unió entre els entramats DX de Seeman, que emprava moltes cadenes curtes, i l’octaedre d'ADN de William Shih, que consistia eminentment en una única cadena molt llarga; l’origami d'ADN de Rothemund contenia una cadena llarga el plegament de la qual era facilitat per diverses cadenes curtes. Aquest mètode va permetre la creació d’estructures molt més llargues del que abans era possible i tècnicament menys complexes de dissenyar i sintetitzar.<ref name="origamichapter">'''DNA origami:''' {{ref llibre |doi=10.1007/3-540-30296-4_1 |editor =Chen, Junghuei |títol=Nanotechnology: Science and Computation |col·lecció=Natural Computing Series |any=2006 |editorial=Springer |lloc=New York |isbn=978 3 540 30295 7 |nom=Paul W. K. |cognom=Rothemund |capítol=Scaffolded DNA Origami: from Generalized Multicrossovers to Polygonal Networks |pàgines=3–21}}</ref> L’origami de l'ADN va ser l’article de portada de la revista [[Nature]] en l’edició del 15 de març de 2006.<ref name="rothemundorigami"/> A la recerca de Rothemund per demostrar les estructures bidimensionals de l’origami de l'ADN, va seguir la demostració de l’origami del ADN sòlid i tridimensional a càrrec de Shih el 2009, mentre que els laboratoris de Jørgen Kjems i HaoYan van demostrar estructures tridimensionals buides construïdes a partir de cares bidimensionals.<ref name="growsup">'''History/applications:''' {{ref-publicació|cognom=Service|nom=Robert F.|títol=DNA Nanotechnology Grows Up|publicació=Science |data= 3 juny 2011 |volum=332|pàgines=1140–1143|doi=10.1126/science.332.6034.1140|exemplar=6034}}</ref>