Guerra poloneso-soviètica: diferència entre les revisions

La postura de [[Lituània]] era majoritàriament anti-polonesa, i el país s'havia unit al bàndol soviètic al juliol de 1919. La decisió va ser dictada pel desig d'incorporar la ciutat de Vílnius i les zones properes a Lituània i, en menor grau, per la pressió diplomàtica soviètica, suportada per l'amenaça de l'Exèrcit Roig estacionat a les fronteres lituanes.

 

 

Els aliats de Polònia eren magres: [[França]] envià 400 [[Missió Militar Francesa a Polònia|consellers militars per donar suport a Polònia]] el 1919: estava formada majoritàriament per oficials francesos, si bé també n'hi havia alguns de [[Missió Militar Britànica a Polònia|britànics]], comandats pel [[Tinent general]] sir [[Adrian Carton de Wiart]]. L'esforç francès era vital per a millorar l'organització i la logística de l'exèrcit polonès, que, fins al 1919 havia emprat diversos manuals, estructures organitzatives i equipament pres dels exèrcits dels antics imperis particionistes de Polònia. Addicionalment als consellers, França també facilità el trànsit a Polònia des de França de l'[[Exèrcit Blau]] el 1919: tropes majoritàriament d'origen polonès, amb alguns voluntaris internacionals, antigament sota comandament francès a la Primera Guerra Mundial. [[Hongria]] s'oferí a enviar un cos de cavalleria de 30.000 homes com ajut a Polònia, però el govern txec es negà a permetre'ls el pas; alguns trens amb subministraments militars hongaresos van arribar, això no obstant, a Polònia.