Lapònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 40:
Els [[samis]], des de finals del [[segle XX]], gaudeixen d'una cert reconeixement en la majoria dels territoris on habiten: des del [[1973]] fou creat a Finlàndia el primer [[parlament]] sami, iniciativa que fou seguida per Noruega el [[1989]] i Suècia el [[1993]]. Tanmateix, els samis tan sols representen un 5% de la població total de la Lapònia, i les poblacions més gran es troben a Noruega i a Rússia.
==
El terme català ''Lapònia'' no té res a veure amb el topònim original d'aquest territori, que és ''Sápmi''. L'origen de la paraula ''Lapònia'' es remunta al [[segle XVIII]], quan el suec [[Johannes Schefferus]] va batejar la regió amb la paraula sueca de ''löpaland'' (en català: "terra de córrer").
El terme original de ''Sápmi'' es refereix tant a la terra sami com al [[Samis|poble Sami]]. L'origen del mot es creu que prové de l'antiga paraula [[bàltica]] ''žēmē'', que simplement significa "terra". Es creu que l'origen del topònim finès de Finlàndia, [[Finlàndia|Suomi]], té el mateix origen.
El nom de la regió en [[sami septentrional]] (el més parlat) és ''Sápmi'', en [[sami de Lule]] és ''Sábme,'' mentre que en [[sami meridional]] és ''Saemie''. A Suècia i Noruega també s'utilitza sovint el terme de ''Sameland'' per a referir-se a la Lapònia.
== Geografia ==▼
Els límits de la Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels samis: la meitat septentrional de [[Noruega]] i [[Suècia]], les terres de [[Finlàndia]] situades per damunt del [[cercle polar àrtic]], i la [[península de Kola]] ([[Rússia]]).
Les muntanyes,
El nord és cobert de [[tundra]], i el sud, de bosc de [[Pinòpsida|coníferes]] ([[taigà]]). Només a les valls conreables (on s'hi conreen [[Patatera|patates]], [[Ferratge|farratge]] i algun ramat de [[Boví|bovins]]) hi ha establiments permanents, com també als centres [[Mineria|miners]] i comercials. La fauna consisteix principalment en el [[ren]], l'[[ós bru]], el [[golut]], la [[llebre polar]], la [[guineu àrtica]], el [[llop]], el [[lèmming]] i les [[Ocell|aus]] ([[àguila marina]]), a més d'una gran varietat d'[[Insecte|insectes]] al curt estiu.
=== Clima ===
El clima és [[subàrtic]], amb temperatures sota 0°C durant sis o set mesos; l’hivern és llarg, i durant tres mesos el sol és per sota de l’[[horitzó]]; l’estiu és curt, i el sol lluu contínuament de maig a mitjan juliol. Les precipitacions són moderades, però la neu cobreix el sòl alguns mesos. [[Fitxer:Sapmi Lappland.jpg|thumb|250px|Paisatge lapó prop de [[Jokkmokk]]]]
Les temperatures a la Lapònia durant l'any varien de -35°C a les zones interiors a +15 °C a les zones costaneres. El [[corrent del Golf]] fa que a la costa les temperatures siguin relativament suaus a l'hivern, amb un mar que no es gela mai i lliure d'[[Iceberg|icebergs]] malgrat la latitud. Les "bones" condicions climatològiques tenint en compte la latitud permeteren la fundació de [[Hammerfest]], la ciutat més septentrional d'Europa.
== Història ==▼
[[Fitxer:Saami Family 1900.jpg|thumb|250px|Família sami al voltant del 1900.]]▼
Els samis ocuparen la major part de [[Finlàndia]] als primers segles de l’era [[Cristianisme|cristiana]]. A la fi de l’època medieval llur hàbitat era molt ampli. S'anaren estenent progressivament cap al sud-oest per les muntanyes sueconoruegues ([[Jämtland]] al [[segle XVI]], [[Härjedalen]] al [[Segle XVII|XVII]], [[Dalarn]] al [[Segle XVIII|XVIII]]). Des de l’[[alta edat mitjana]] (del segle XIV al XVIII) foren fortament explotats per una espècie d’associació de mercaders suecs i noruecs anomenats ''birkarlar''. Resistiren a la cristianització durant tota l’edat mitjana, fins que (a partir del s. XVII, fins al XIX) foren evangelitzats per missioners [[russos]] i [[Escandinàvia|escandinaus]].
En ésser envaït llur país pels colons [[suecs]] i [[Noruec|noruecs]], s’hagueren de retirar forçosament a les àrees que ocupen actualment i fou empresa una activa política d’assimilació que, als països escandinaus, no acabà fins després de la [[Segona Guerra Mundial]].
▲== Geografia ==
▲Les muntanyes, d'origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds [[fiord]]s. Hi abunden els llacs morènics, com per exemple l'[[llac Inari|Inari]]. Els rius que flueixen a la [[mar de Noruega]] i a l'[[oceà Àrtic]] són de curs breu i ràpid, mentre que els de la [[mar Bàltica]] són més llargs i cabalosos ([[riu Kemi|Kemi]], [[riu Muonio|Muonio]]), i són rics en [[salmó|salmons]] i [[truita de riu|truites]].
El [[1956]] fou establert el [[Consell Nòrdic Sami]], destinat a promoure la cultura i la cooperació entre els pobles sami als estats escandinaus. El [[1973]] fou creat a Finlàndia el primer [[parlament]] sami, per bé que amb funcions únicament consultives, iniciativa que fou seguida per Noruega ([[1989]]) i Suècia ([[1993]]), amb la inauguració de cambres amb poders limitats.
A més de la lluita per a la conservació i la promoció de la llengua (per a la qual hom ha assolit una cooficialitat limitada a Noruega), els principals motius de conflicte amb les autoritats se centren en la reclamació de terres i en els enfrontaments entre els ramaders de [[Ren|rens]] sami i les companyies mineres o forestals. A la [[península de Kola]] els samis han estat sotmesos, en general, a l’assimilació forçosa tant pel govern [[Tsar|tsarista]] com pel [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]], i actualment no gaudeixen de cap reconeixement.
▲== Història ==
▲[[Fitxer:Saami Family 1900.jpg|thumb|250px|Família sami al voltant del 1900.]]
== Economia ==
[[Fitxer:Sweden Kiruna 2.jpg|thumb|250px|Mines de ferro de [[Kiruna]].]]
== Geografia humana ==
=== Demografia ===
El nombre aproximat de persones que viuen a la Lapònia és d'uns 2 milions de persones, tot i que és difícil donar el nombre exacte d'habitants ja que certes comarques i províncies no són part totalment de la regió. També és bastant difícil donar xifres de la distribució dels grups ètnics ja que moltes persones tenen identitats ètniques dobles.
Es calcula que la població [[Samis|sami]] a la Lapònia és d'entre 80.000 i 100.000 habitants, molts dels quals viuen en àrees fora de la Lapònia com [[Trondheim]], [[Oulu]], [[Oslo]], [[Estocolm]] i [[Hèlsinki]]. Altres han emigrat cap al [[Canadà]] i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Molts samis s'han assentat a la zona nord de [[Minnesota]]. Actualment però, els samis són una minoria a la Lapònia, habitada principalment per [[russos]] (900.000), [[Noruec|noruecs]] (850.000), [[suecs]] (700.000) i [[Finlandesos|finesos]] (14.000). Representen un 5% de la població total.
=== Llengües ===
Les anomenades [[llengües sami]] són els idiomes propis i tradicionals de la Lapònia, però actualment força minoritaris. Pertanyen a la família de [[llengües uralianes]], i estan estretament relacionades amb les [[llengües baltofineses]]. Moltes llengües sami són inintel·ligibles entre si, però les llengües originalment formaven un dialecte continu que s'estenia de nord a sud. La llengua sami més parlada és el [[sami septentrional]].
El mapa de la dreta mostra el domini lingüístic de les llengües sami. Les zones de groc fosc són els municipis que reconeixen el sami com a idioma oficial. 1. Sud (Åarjil) Sami, 2. Ume (Upme) Sami, 3. Pite (Bitthun) Sami, 4 . Lule (Julev) sami, 5. Septentrional (Davvi) sami, 6. skolt, 7. Inari (ánár) sami, 8. Kildin sami, 9 Ter sami. D'aquests idiomes el septentrional és, amb molt, el més important; mentre que els Ume, Pite i Ter són gairebé extints. El sami de Kemi s'ha extingit.
== Cultura ==
Els habitants tradicionals de la Lapònia són els [[samis]], un poble de llengua [[Llengües ugrofineses|ugrofinesa]] d'origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos. És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el ''saami''. Els samis eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el [[sedentarisme]] en poblats durant l'hivern. La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, féu que cap al [[segle XVIII]] els ramats de rens fossin l'única font de subsistència dels samis. Al [[segle XX]] es produeix el desvetllament de la consciència nacional dels samis. A més, els països escandinaus promouen mesures de protecció per a la preservació de la cultura sami. En aquest sentit cal destacar la celebració, des del [[1972]], del [[Festival Sami de Pasqua]], on tenen lloc nombroses actuacions de grups de música popular.
La [[música]] sami tradicional estava molt centrada en les pràctiques xamàniques, que sofriren una forta davallada durant el procés de [[cristianització]], iniciat al [[segle XVI]]. A partir de llavors començà una repressió d'aquestes pràctiques i se sap que, per exemple, es cremaren instruments relacionats amb els rituals, com ara el tambor del ''nåide'' ([[xaman]]). A més, els missioners prohibiren tota mena de cançons, tant les relacionades amb els rituals xamànics com la resta, mesura amb què es volien suprimir les creences no cristianes, ja que segons els samis, el seu poble havia après el cant dels ''uldas'', éssers que habitaven els boscos, llacs i penya-segats. Els cants xamànics eren tan importants dins la societat sami que les seves característiques musicals passaren a gèneres de cançons diferents interpretats en altres ocasions. El ''juoi'gat'' (cant a l'estil xamànic) és un cant per a [[solista]], sense acompanyament instrumental, que fou descrit pels missioners i visitants a partir del [[segle XVII]]. A causa de les prohibicions, sobrevisqué precàriament al llarg del temps, fins que al [[segle XX]], amb el desvetllament de la consciència nacional, fou recuperat i originà nous estils musicals, com ara els ''juoigos''. Aquesta mena de cant té un peculiar timbre de veu, forçat i tens, a base de cops de glotis. Usa l'ornamentació, especialment l'''appoggiatura'', el ''glissando'' -fins i tot amb canvi de direcció melòdica- i intervals preferentment disjunts amb breus escapades ornamentals. El desenvolupament formal és articulat en dues, quatre, sis o més frases de la mateixa durada, però melòdicament diferents entre elles, que es repeteixen entre tres i sis vegades, a base de variants melòdiques, i que segueixen un sistema de repeticions establert durant l'execució, tot donant lloc al que s'ha anomenat "cançó cadena". La majoria dels cants es basen en modes pentatònics anhemitònics. L'organització rítmica és molt variada, amb una pulsació bàsica divisible en dues o tres parts i també agrupable en metres simples, compostos o de temps desigual. El text és eminentment sil·làbic, amb una gran presència de síl·labes sense significat o d'interjeccions que se suposa que tenen origen en el repertori de cants xamànics.
Les melodies dels ''juoigos'' que s'han conservat s'agrupen en quatre categories segons llur contingut literari. Hi ha descripcions de paisatges naturals, animals, persones i els seus costums i oficis, i dels objectes introduïts pel progrés tècnic. Molts dels cants estan associats a les activitats quotidianes de la comunitat, com ara la [[Caça|cacera]] o la [[pesca]]. Els canvis en les formes de vida i la consegüent desaparició dels antics costums han comportat la pèrdua d'una part molt important d'aquest repertori.
== Política ==
{{Nacionsugrofineses}}
| |||