Revisió del 16:58, 4 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - herois de Homer + herois d'Homer ← Edició anterior		Revisió del 20:13, 11 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - (Alcorà)\|sura]] del Alcorà, + (Alcorà)\|sura]] de l'Alcorà, Edició següent →
Línia 41: == Fatalisme i religió == {{principal\|Lliure albir}} Es parla sovint del fatalisme musulmà, en el sentit que el [[Islam]] afirma la determinació incondicional de l'[[esdevindre]] per la voluntat de Déu totpoderós. En la tercera [[Sura (Alcorà)\|sura]] ~~del~~de l'[[Alcorà]], [[Mahoma]] exhorta els seus fidels a la [[guerra santa]] després d'un revés militar difícil però passatger, patit després de la batalla de [[Uhud]] l'any tercer de l'[[Hègira]] ([[625]]) i que va sembrar la desmoralització entre els seus partidaris. Als derrotistes que afirmaven que «els nostres no haurien sigut morts si ens hagueren obeït» (Sura 3, v. 162), l'Alcorà'' respon que l'hora de la [[mort]] està incondicionalment fixada per Déu, de manera que morim a l'hora per Ell decidida: «El que vos ha succeït el dia de la trobada de les dos tropes ha ocorregut amb permís de Déu» (sura 3, v 160).<ref>Corán. Trad,. de Juan Vernet, Plaça & Janés, 1990, ISBN 978-84-01-37054-0</ref> [[Diderot]] resumia el [[dogma]] del fatalisme musulmà en una carta a Sophie Volland en [[1759]] : «(Mahoma) predica el dogma de la fatalitat, que inspira l'audàcia i el menyspreu a la mort; el perill és, a ulls del fatalista, el mateix per al que empunya el ferro en el camp de batalla que per a aquell que descansa en un llit; el moment de perill és irrevocable, i tota prudència humana és vana davant de l'Etern, que ha encadenat totes les coses amb un llaç que inclús la seua mateixa voluntat no pot afluixar ni estrényer».

Fatalisme: diferència entre les revisions