Monestir d'El Escorial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
restitueix la grafia acordada en la discussió
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 18:
|acabament = 1584
|cronologia =
|localització = [[San Lorenzo de El Escorial]] <br/> [[Comunitat de Madrid]] <br/> {{Banderes|Espanya}} [[Espanya]]
|superfície = 94 ha
|estil = [[Renaixement]]
Línia 39:
|extensió =
|}}
El '''monestir d'El Escorial''' o '''monestir de San Lorenzo de El Escorial''' (en castellà ''Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Muñoz Corbalán |nom=Juan Miguel |capítol=3.1 Fray José de Sigüenza: La fundación del Monasterio de San Lorenzo del Escorial por Felipe II, ms, ca.1602 i ss. |títol=Les Fonts de la història de l'art d'època moderna i contemporània |url= http://books.google.cat/books?id=BDpss14gtpMC&pg=PA103&dq=Monestir+de+l%27Escorial&hl=ca&sa=X&ei=80NqUYOfOIjm7Aae_oHgDg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Monestir%20de%20l%27Escorial&f=false |llengua= | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2005 |pàgines=103 |isbn=8447530086}}</ref>) és una residència històrica de la [[Família Reial Espanyola]]. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens [[Patrimoni Nacional]], que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de [[San Lorenzo delde El Escorial]], a la comunitat autònoma de [[Madrid]], es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola. El topònim sembla provenir d'uns antics dipòsits d'[[escòria]] ubicats a la població de d'[[elEl Escorial]], pròxima al monestir.
 
El [[2 de novembre]] de [[1984]] fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/318</ref>
Línia 67:
[[Fitxer:El escorial blick von oben.jpg|dreta|thumb|esquerra|Vista del Monestir de l'Escorial]]
=== Panteons reials ===
La '''Cripta Reial''', coneguda també com a '''Panteó dels reis''', fou construïda per [[Juan Gómez de Mora]] segons els plànols de [[Gianbattista Crescenzi]]. Consta de 26 sepulcres de marbre. A part de la cripta, l'estança està formada per un podrimener, sala on s'ubiquen elels cossos per espai d'anys i es deixen descompondre.
 
A excepció dels reis [[Felip V d'Espanya]] i de la seva muller, la reina [[Isabel de Farnesio|Isabel Farnese]] (enterrats a [[La Granja de San Ildefonso]]), [[Ferran VI d'Espanya]] i la reina [[Maria Bàrbara de Bragança]] (enterrats al [[Convent de las Salesas Reales]] de [[Madrid]]), [[Josep I d'Espanya]] (a [[Els Invàlids]] de [[París]]) i [[Amadeu I d'Espanya]] (a la Basílica de Superga, prop de [[Torí]]), tots els monarques espanyols des de l'any [[1504]] descasen en aquesta cripta. Actualment es troben al podrimener els cossos de la reina [[Victòria Eugènia de Battenberg]] i dels comtes de Barcelona ([[Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]] i [[Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies|Maria de la Mercè de Borbó]]), amb la qual cosa la Cripta quedarà completa.