Hamadan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - familiar del Ala al-Dawla + familiar de l'Ala al-Dawla
m Corregit: - seljúcida del [[Iraq + seljúcida de l'[[Iraq
Línia 55:
Sota la direcció d'Abu'l-Fawaris Hasanuya anomenat Hasanwayh ben Hasan Barzekani ([[958]] - [[979]]), que es va apoderar de bona part del Kurdistan incloent Dinawar, [[Nehavand]], [[Yazdegard]] i [[Asadabad (Iran)|Asadabad]] vers el [[958]] i va fer de [[Sarmadj]], una fortalesa al sud de [[Bisutun]], la seva capital. Els emirs [[Hasanwàyhides]] van dirigir la part occidental de Pèrsia per uns seixanta anys essent l'emir més important Abu Najm Badr ben Hasanuya ([[981]] - [[1014]]), que fou un aliat dels Buwàyhides contra el Samànides de Khorasan.
 
Després dels gaznèvides Hamadan va caure en poder dels [[seljúcides]]. El [[1100]] Hamadan fou saquejada pels seljúcides. El [[1136]] va patir una epidèmia de pesta. Poc anys després es va convertir en la capital de la branca seljúcida delde l'[[Iraq Adjemí]], i va prosperar notablement. El govern local no obstant va continuar en mans del clan Alawi, que va arribar a la cimera del seu poder i prestigi sota la branca familiar de l'Ala al-Dawla (anomenats els "reis de la muntanya") que van governar hereditàriament la ciutat del [[1058]] al [[1252]].
 
El [[1221]] fou ocupada pels mongols després d'un llarg setge, i destruïda; els habitants que no van morir van fugir, però hi van tornar en els següents anys i llavors, el [[1124]] van tornar els mongols i van acabar de massacrar els que quedaven. Uns anys després la ciutat es va reedificar una mica més al nord i fou anomenada Nova Hamadan (Hamadan-e Now) i va recuperar una mica de la seva prosperitat sota els [[Il-Khan]]. L'historiador [[Rashid al-Din]] va néixer a la ciutat vers el [[1247]]. Hulagu la va usar per acampar. El khan Abaka hi va morir el [[1282]]. Va seguir en poder dels Il-Khan fins al [[1337]] en què va passar al [[cobànida]] Shaikh Hasan-e Kučuk ([[1337]] - [[1343]]) i després Malek Ashraf ([[1343]] - 1357), i després va passar als [[djalayàrides]] amb Sultan Uways ([[1356]] - [[1374]]) i Sultan Husayn ([[1356]] - [[1382]]) i el seu successor. El [[1386]] fou atacada per [[Tamerlà]] que la va ocupar. Tamerlà la va posseir en general (de vegades fou donada a membres de la família) i després d'ell [[Xah Rukh (timúrida)|Shah Rokh]] ben Timur [[1405]] - [[1448]]), durant el qual els [[Kara Koyunlu]] es van apoderar de la ciutat que va quedar governada per Aliakar Baharlu (Barani), un emir al servei de Djahandjah Mirza Turkaman ([[1437]] - [[1467]]). El fill de Aliakar va succeir al pare i encara governava com a vassall dels [[Ak Koyunlu]] quan fou ocupada pels [[Safàvides]] ([[1503]]). La regió d'Hamadan va rebre el nom de Domini d'Aliakar (''Qalamrow-e Aliakar''), i la ciutat fou la capital del Iraq Adjemí.