Ogaden: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: independent al Ogaden; l > independent a l'Ogaden; l |
m Corregit: - l'interior del Ogaden per + l'interior de l'Ogaden per |
||
Línia 5:
El 1954 els britànics van entregar també a Etiòpia la regió d'[[Haud]] (a l'est d'[[Harar]]). Els territoris de l'Ogaden foren part de la província d'Harargé (Harar), situació que va durar fins al 1991 (quan es va crear la [[Regió Somali]] com un dels estats ètnics d'Etiòpia). A partir de llavors es van produir alguns incidents a la zona que van augmentar després de la independència de Somàlia l'[[1 de juliol]] de [[1960]]; fou un afer policíac i no va caler mai intervenció militar fins al 1964 quan es va produir la primera guerra etíop-somali. El [[1963]] es va formar el [[Front d'Alliberament del Ogaden]] que va restar actiu fins al gener del [[1976]] quan el Front d'Alliberament del Ogaden i la milícia del capità Yusuf es van unir en el [[Front d'Alliberament de Somàlia Occidental]] amb l'objectiu d'incorporar Ogaden a Somàlia; una altra organització, el [[Front d'Alliberament Somali Abo]], hi va mantenir contactes i li va donar suport tot i que tampoc veia malament la creació d'un estat independent a l'Ogaden; l'àrea d'operacions del primer era l'Ogaden propi mentre el segon operava a les províncies de [[Bale]], [[Sidamo]], i [[Arsi]].
El juliol del [[1977]] l'[[Exèrcit Nacional de Somàlia]] va entrar a Etiòpia i va ocupar Ogaden (Somàlia Occidental, en somali ''Soomaali Galbeed'', també [[Ogadènia]]) en poc temps (vegeu [[Segona guerra etíop-somali]]). Finalment el març del [[1978]] va haver de tornar, derrotat per les forces etíops, plenes de milicians comunistes, assessors soviètics i soldats cubans. El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre [[1978]] i [[1982]]. Després de la [[tercera guerra etíop-somali]] ([[1982]]), com que la direcció del front no era totalment fidel als dictats del règim somali, l'ajut econòmic al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali; alguns dirigents del Front foren apartat del poder el [[1982]] (el conegut com el grup dels sis) i van fundar el [[15 d'agost]] de [[1984]] el [[Front Nacional d'Alliberament del Ogaden]] (partidari de la independència d'Ogadènia) que va tenir seu a [[Kuwait]]. La tensió fronterera amb Etiòpia va durar fins al [[1988]], quan el règim de Siad Barre es va veure obligat a prohibir les activitats del Front des de territori somali, a canvi que [[Etiòpia]] fes el mateix amb el [[Moviment Nacional Somali]], opositor a Barre. Mentre les forces del Front d'Alliberament de Somàlia Occidental de fet es van dispersar, el Moviment Nacional Somali va sortir d'Etiòpia per anar a l'interior de Somàlia, on va ocupar [[Burao]] i part d'[[Hargeisa]] (maig) i van haver de ser bombardejats per l'aviació per ser expulsats cap a les zones rurals. En aquest mateix any el Front Nacional d'Alliberament del Ogaden va enviar grups a l'interior
==Vegeu també==
| |||