Rogier van der Weyden: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en que la > en què la |
m →Pintor de la ciutat de Brussel·les: desambiguar |
||
Línia 43:
Fruit de la seva generositat, el 1448 va fer una donació de diners i pintures a la cartoixa d'Hérines, prop d'Enghien, on havia entrat el seu fill gran, i a la cartoixa de Scheut, prop de Brussel·les. Al seu testament va deixar una altra mostra de caritat, fent dues importants donacions als pobres de diferents parròquies de Brussel·les.<ref name=fre75>[[#fre|Frère, pàg. 75-76]]</ref>
Durant l'any del jubileu de 1450 –potser aprofitant el viatge per a instal·lar el políptic del [[el Judici Final (Van der Weyden)|''Judici Final'']] o per demanar una indulgència per l'ànima de la seva filla Margaret morta aquell any–, Rogier va pelegrinar a Roma i es va posar en contacte amb artistes i patrons italians.<ref>[[#britannica|Britannica Educationla 2009, pàg. 50]]</ref> Tot i desconèixer la ruta que seguí en el seu pelegrinatge, es creu que va passar per [[Milà]] –on va pintar el tríptic Sforza–, [[Ferrara]] i deuria va contactar amb la família Este per a qui va pintar el retrat de Francesco d'Este. A continuació, marxà a [[Florència]], on va pintar per als [[Mèdici]] la ''[[Madonna Medici (Van der Weyden)|Madonna Medici]]'', on apareixen els [[Cosme i Damià, màrtirs|sants Cosme i Damià]], patrons de la família, i la [[flor de lis]] florentina. Com a final del recorregut, va arribar a Roma i, gràcies a la crònica de [[Bartolomeo Fazio]], se sap que va admirar l'obra de [[Gentile da Fabriano]] a [[Sant Joan del Laterà]].<ref>[[#summa|Pijoan]], pàg. 81</ref>
Com a conseqüència d'aquest viatge, la [[ducat de Milà|duquessa de Milà]], Bianca Maria Visconti, va enviar a Brussel·les el seu pintor de cort, [[Zanetto Bugatto]], perquè treballés d'aprenent en el taller de van der Weyden. La reputació internacional de Rogier havia anat augmentant progressivament. En els anys 1450 i 1460 estudiosos com [[Nicolau de Cusa|Cusa]], el [[Filarete]] i [[Bartolomeo Fazio|Fazio]] es referien a ell en termes superlatius: 'el més gran', 'el més noble' dels pintors. Van der Weyden va morir el [[18 de juny]] de [[1464]], i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la [[Catedral de Brussel·les]];<ref>[[#vos1999|de Vos 1999, pàg. 63]]</ref> al seu costat van enterrar la seva dona que va morir poc després d'ell.<ref name=fre75/>
| |||