Vàters al Japó: diferència entre les revisions

Els vàters i [[urinari]]s d'estil occidental van començar a aparèixer al Japó al començament del [[{{segle |XX]]|s}}, però el seu ús només es va estendre després de la segona guerra mundial a causa de la població americana. EnEl [[1977]] la venda de vàters occidentals va excedir la de les tradicionals «plaques turques» japoneses. Basant-se en els vàters suïssos i nord-americans amb bidet incorporat, la major companyia del món de fabricació d'aparells sanitaris, [[TOTO]], va presentar el Washlet enel [[1980]]. Les empreses japoneses produeixen actualment alguns dels vàters més avançats i de més alta tecnologia del món.

Entre altres de les moltes paraules per a habitacions o altres estructures que contenen inodors, potser el més comú sigui {{nihongo|''otearai''|お手洗い}} (literalment, "rentar-se les mans"). Parlant amb rigor, ''otearai'' es refereix al lavabo i és un equivalent a l'eufemisme que s'usaes fa servir en català. També és habitual veure ''keshōshitsu'' (化粧室, literalment "habitació del talc"), un terme traduït de l'anglès. <!-- he retallat el paràgraf perquè em semblen poc rellevants els termes menys comuns -->

El vàter tradicional d'estil japonès (和式, ''washiki'') és una [[placa turca]], també coneguda com a «inodor asiàtic», ja que són comuns en tota [[Àsia]] altres vàters similars a aquest. Aquest tipus de vàters difereix dels occidentals tant en construcció com en la forma d'ocupació. El vàter tradicional japonès sembla bàsicament un [[urinari]] posat en horitzontal sobre el sòl. La majoria d'ells al Japó estan fets de porcellana, encara que en alguns casos (com als trens), també es fan d'acer inoxidable. En comptes d'asseure's, l'usuari s'ajup sobre la condícia mirant cap al cassó hemisfèric, això és, cap a la paret que està després del vàter en la imatge de la dreta. Una espècie de canaló recull els residus, en lloccomptes de la tassa plena d'aigua que s'empra en els vàters occidentals. La resta dels aparells, tals com la cisterna i les canonades, poden ser idèntics als del vàter occidental. Tirar de la cadena fa que l'aigua empenyi els residus des del canaló cap a un desguàs que desemboca en el sistema de clavegueram. La cisterna sovint es maneja de la mateixa forma que en els vàters occidentals, però alguns tenen en el seu lloc manilles per tirar o pedals en el sòl.

Molts inodors japonesos tenen dues formes de tirar de la cadena: gran i petit. La diferència estreba en la quantitat d'aigua usada. La primera forma s'usaes fa servir per a la femta i la segona s'usaes fa servir per a l'orina. Algunes persones mantenen premuda la manilla en la manera petita per disposar d'un soroll continu, com es comenta més a baix.

Els inexperts i estrangers sovint s'agafen de la canonada que hi ha al capdavant, que a raó d'això ha rebut el sobrenom de «barra dels grunyits», a causa dels sons que s'emeten mentre es pren de la susdita barra. Si la xarxa d'aigua està oculta o no és suficientment robusta, de vegades hi ha instal·lada una barra específicament perquè l'usuari mantingui el seu equilibri, tant en usar el vàter com en aixecar-se després de l'ús. Una altra estratègia usada freqüentmentsovint pels estrangers per evitar qualsevol possible accident és despullar-se completament de cintura cap avall i penjar la seva roba abans d'adoptar la posició.

El vàter estàndard que s'usaes fa servir a tot el món es denomina inodor «tipus occidental» (洋式) al Japó. Aquests vàters, juntament amb els vàters d'alta tecnologia, són més comunes a les cases japoneses que els vàters tradicionals, encara que alguns apartaments antics conserven adhesius en la condícia explicant la forma correcta d'usar els vàters occidentals per orinar i defecar.Encara que la majoria de llocs públics, tals com a escoles, temples i estacions de tren sovint estan equipats només amb excusats tradicionals, en les seves pròpies llars, els japonesos prefereixen poder asseure's, especialment persones ancianes per als quals posar-se a la gatzoneta suposa un esforç o és incòmode.

El producte de [[TOTO]] anomenat ''Washlet Zoe'' està llistat en el ''[[Llibre Guinness dels rècords]]'' com el vàter més sofisticat (té set funcions). No obstant això, ja que aquest model es va presentar enel [[1997]], probablement sigui inferior a l'últim producte del mateix fabricador, el ''Neorest''. La idea del ''washlet'' va provenir de l'exterior, i el primer vàter amb bidet integrat es va produir fora del Japó enel [[1964]]. L'era dels vàters d'alta tecnologia va començar al Japó enel [[1980]] amb la introducció de la Washlet G Seriïs per [[Toto]], i des de [[2002]], gairebé la meitat de les llars japoneses disposen d'aquest tipus de vàter, excedint a la quantitat de llars amb un ordinador personal. Encara que l'inodor sembla com un occidental a primera vista, té una sèrie de funcions addicionals, tals com a assecador, escalfador de seient, opcions de massatge, controls d'ajust del doll d'aigua, obertura automatitzada de la tapa, activació de la cisterna després de l'ús, panells de control sense fils, calefacció i aire condicionat per a l'habitació, etc.

La funció més bàsica és el [[bidet]] integrat, un filtre de la grandària d'un llapis que surt de la part d'a baix del seient del vàter i llança un doll d'aigua. Té dues posicions, una per l'[[anus]] i una altra per la [[vulva]]. La primera es denomina "neteja posterior", "ús general" o "neteja familiar", i la segona es coneix com "neteja femenina" o "rentat femení". En cap moment el filtre entra en contacte amb el cos de l'usuari. El filtre també és autonetejable i es neteja a si mateixa abans i després de cada operació. L'usuari pot triar netejar la seva vulva o el seu anus pressionant el botó corresponent en el panell de control. Habitualment, s'usaes fa servir el mateix filtre per a ambdues operacions, però en una posició diferent de la mateixa, i usant obertures diferents per expulsar el doll d'aigua en angles diferents per apuntar al lloc correcte. Ocasionalment s'empren dos filtres diferents, cadascuna dedicada a una àrea. Els models moderns tenen la lògica de control unida a un sensor de pressió en el seient del vàter, i opera només quan detecta que el seient està ocupat. Els primers models no disposaven d'aquest mecanisme de seguretat, per la qual cosa els usuaris curiosos que premien els botons mentre miraven el vàter rebien un doll d'aigua tèbia en la cara.

Abans i durant l'[[Era Meiji]], els urinaris eren usats comunament per homes i dones. Tradicionalment, un [[quimono]] es porta sense roba interior, i les dones simplement alçaven el seu quimono, i amb una empenta cap amunt de la seva vulva, eren capaces de dirigir l'[[orina]] a l'urinari. Aquesta pràctica va desaparèixer al [[{{segle |XX]]|s}}, després que la majoria de les dones van començar a vestir roba occidental. Avui dia, fins i tot el quimono es va veure gairebé sempre amb roba interior. L'urinari femení va viure una petita restauració entre [[1951]] i [[1968]] quan Toto els produïa. Aquest dispositiu de forma cònica se situava en el sòl. No obstant això, mai es van fer realment populars, i només queden alguns, com per exemple sota l'Estadi Nacional del Japó dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1964]] en [[Tòquio]].

Un nom comercial comú és el d'Otohime (音姫), que literalment significa ''princesa del so'', l'origen del qual és el de la deessa japonesa [[Otohime]], la bella filla del rei del mar [[Ryujin]] (el nom de la deessa s'escriu de forma diferent, 乙姫, i significa "princesa més jove"). Aquest dispositiu avui dia s'instal·la freqüentmentsovint en els serveis femenins de recent construcció, i molts serveis antics també han estat actualitzats. El ''otohime'' pot ser o bé un dispositiu separat que funciona amb piles instal·lat en la paret al costat del vàter, o estar inclòs en el ''washlet''. El dispositiu s'activa prement un botó o movent la mà enfront d'un sensor.

Toto és el major productor de serveis sanitaris del món, incloent washlets. Washlets i altres productes relacionats amb el vàter es fabriquen també per [[Inax]], [[NAIS]], i [[Panasonic]]. El mercat mundial de vàters d'alta tecnologia va ser de 800&nbsp;milions de dòlars nord-americans enel [[1997]]. El major productor és Toto, amb el 50% de quota de mercat, mentre que el segon és Inax amb el 25%. El principal mercat dels washlets segueix sent Japó, i Toto ha informat que les vendes en l'exterior suposen només un 5% dels seus beneficis.

El principal mercat estranger és [[Xina]], on Toto ven més d'un milió de washlets a l'any. En els [[Estats Units]] per exemple, les vendes estan molt per sota dels nivells japonesos, encara que les vendes han millorat des de les 600 unitats mensuals enel [[2001]] fins a les 1000 unitats mensuals enel [[2003]]. En [[Europa]], Toto només ven 5000 unitats a l'any. Mentre la majoria dels europeus probablement considerarien els washlets com una curiositat, les vendes a Europa estan a l'alça. Això es deu principalment als excusats especials para persones amb [[discapacitat]]s. Depenent del tipus de problema, les persones minusvàlides poden tenir dificultat a netejar-se a si mateixes després de l'ús de la condícia. D'aquí la introducció dels serveis amb un doll netejador i assecador que els evita la molèstia de sol·licitar a una altra persona que els ajudi en un procediment que poden considerar inherentment privat.

Hi ha diverses raons per a les vendes fora del Japó. Una raó principal és que als usuaris els porta algun temps fer-se a la idea del washlet. Les vendes al Japó també eren lentes quan es va presentar el producte inicialment enel [[1980]], però després de certa aclimatació, les vendes van millorar significativament a partir de [[1985]]. Al voltant de [[1990]], el 10% de les llars japoneses tenien un washlet, i aquest nombre va pujar fins al 50% enel [[2002]]. Toto espera una corresponent pujada en les vendes a l'estranger en els propers anys. Una altra raó és la falta d'una font d'electricitat prop de la condícia. Mentre pràcticament totes cambres de bany japoneses tenen un [[endoll]] després del vàter, molts serveis estrangeres no tenen cap a prop. Finalment, a Europa, existeix la competència amb el [[bidet]] tradicional occidental; d'altra banda, els nord-americans no estan acostumats a cap tipus de bidet.