Tlepòlem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja AWB |
afegeixo dades i referència |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Tlepòlem (sàtrapa)}}
'''Tlepòlem''' (en [[grec antic]] Τληπόλεμος), segons la [[mitologia grega]],
Quan Hèracles va morir, els [[Heràclides (descendents d'Hèracles)|Heràclides]] van intentar tornar diverses vegades al [[Peloponès]], però després de cada intent s'havien de replegar a l'[[Àtica]]. Però Tlepòlem i el seu besoncle [[Licimni (fill d'Electrió)|Licimni]], germanastre d'[[Alcmena]], van ser convidats pels argius a establir-se a [[Argos (Argòlida)|Argos]]. Durant una disputa entre Tlepòlem i Licimni aquest darrer va acabar mort d'un cop de bastó. Unes tradicions diuen que l'assassinat va ser accidental, ja que Tlepòlem volia colpejar un bou (o un esclau), i el basto s'havia desviat. Els parents del difunt van obligar Tlepòlem a exiliar-se d'Argos. L'heroi, acompanyat de la seva esposa [[Polixo (dona de Tlepòlem)|Polixo]], es refugià a [[illa de Rodes|Rodes]], on fundà tres [[ciutat]]s, [[Lindos]], [[Ialisos]] i [[Camiros]].
Tlepòlem figura en la llista dels pretendents d'[[Helena]]. Anà a la [[guerra de Troia]] al front de
Els companys de Tlepòlem, al tornar de Troia, van fer escala a [[Creta]], i després es van anar a instal·lar a "les illes d'Ibèria".<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=531-532|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Bibliografia ==▼
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.▼
== Referències ==
{{referències}}
▲== Bibliografia ==
▲* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62,
{{ORDENA:Tlepolem}}
|