Juan Negrín López: diferència entre les revisions

El 21 de juliol de 1936, només quatre dies després de l'inici del cop d'estat, el ministre d'Hisenda del Govern de [[José Giral]] va ordenar l'enviament urgent a París amb avió d'unes 40 tones d'or, "per les quals el Tresor republicà va obtenir 507 milions de francs que van servir per comprar armes i municions abans que el l'[[Comitè de No Intervenció|AcordoAcord de No Intervencióno-intervenció]] s'engegués".{{Sfn|Casanova|2007|p=282}} Dos mesos després el govern de Largo Caballero, quan les tropes revoltades s'apropaven a Madrid, va decidir per unanimitat el 12 de setembre treure de la capital les reserves d'or del Banc d'Espanya perquè no caiguessin en mans dels revoltats. L'operació va ser organitzada pel ministre d'Hisenda del nou govern, Juan Negrín (que vuit mesos després passaria a presidir-lo), qui va comunicar al president del Banc d'Espanya, l'exministre republicà [[Lluís Nicolau i d'Olwer]] que la destinació de l'or serien els polvorins de [[La Algameca]] en la [[base naval de Cartagena]]. Els consellers del Banc es van oposar a la mesura i els pocs que quedaven lleials a la República també es van passar al [[bàndol revoltat]] on van formar el "Consell del Banc d'Espanya nacional", amb seu a Burgos, sota la presidència del sotsgovernador del banc al moment de la revolta [[Pedro Pan]]. Els últims lingots d'or i sacs de monedes van arribar a Cartagena el 21 de setembre (en total 560 tones d'or).{{Sfn|Casanova|2007|pp=283-284}}