Juan Negrín López: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - port de Odessa + port d'Odessa
Línia 85:
Les reserves d'or del [[Banc d'Espanya]], que van ser vitals per sostenir l'esforç bèl·lic d'una guerra que va durar tres anys, es guardaven als soterranis de l'edifici principal del Banc d'Espanya en la [[plaça de la Cibeles]] de Madrid i ascendien al juliol de 1936 a 707 tones en lingots i monedes, amb un valor aproximat llavors d'entre 783<ref>Thomas, tomo I, pág. 483.</ref> i 805 milions de dòlars. Constituïa una de les principals reserves d'or del món. {{Sfn|Casanova|2007|pp=281-282}}
 
El 21 de juliol de 1936, només quatre dies després de l'inici del cop d'estat, el ministre d'Hisenda del Govern de [[José Giral]] va ordenar l'enviament urgent a París amb avió d'unes 40 tones d'or, "per les quals el Tresor republicà va obtenir 507 milions de francs que van servir per comprar armes i municions abans que el l'[[Comitè de No Intervenció|AcordoAcord de No Intervencióno-intervenció]] s'engegués".{{Sfn|Casanova|2007|p=282}} Dos mesos després el govern de Largo Caballero, quan les tropes revoltades s'apropaven a Madrid, va decidir per unanimitat el 12 de setembre treure de la capital les reserves d'or del Banc d'Espanya perquè no caiguessin en mans dels revoltats. L'operació va ser organitzada pel ministre d'Hisenda del nou govern, Juan Negrín (que vuit mesos després passaria a presidir-lo), qui va comunicar al president del Banc d'Espanya, l'exministre republicà [[Lluís Nicolau i d'Olwer]] que la destinació de l'or serien els polvorins de [[La Algameca]] en la [[base naval de Cartagena]]. Els consellers del Banc es van oposar a la mesura i els pocs que quedaven lleials a la República també es van passar al [[bàndol revoltat]] on van formar el "Consell del Banc d'Espanya nacional", amb seu a Burgos, sota la presidència del sotsgovernador del banc al moment de la revolta [[Pedro Pan]]. Els últims lingots d'or i sacs de monedes van arribar a Cartagena el 21 de setembre (en total 560 tones d'or).{{Sfn|Casanova|2007|pp=283-284}}
 
Davant l'enduriment de la política de "no-intervenció" que afectava sobretot a la República (perquè les potències feixistes seguien subministrant ajuda a Franco) i la decisió de la Unió Soviètica d'acudir en ajuda de la República, l'únic país europeu que anava a fer-ho, el president Largo Caballero va comunicar el 15 d'octubre de 1936 a l'ambaixador soviètic [[Marcel Rosenberg]] la seva petició que el Govern soviètic acceptés el dipòsit a Moscou sota la custòdia del govern soviètic de la majoria de l'or guardat a Cartagena, 510 tones. Quatre vaixells soviètics ho van transportar al port d'[[Odessa]] en el [[Mar Negre]] i d'allí amb tren va arribar a [[Moscou]] al començament de novembre de 1936.{{Sfn|Casanova|2007|p=284}}