Al [[segle XVIII]], Louisiana va incloure la major part del que ara és el l'[[Oest Mitjà]] dels Estats Units. Demarcar el territori exacte és difícil, ja que no tenia fronteres formals, definides en el sentit modern, les úniques àrees fortificades amb algun centre important de població eren la Vall del [[riu Mississipí]] i la regió dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord]], amb les altres àrees dominades per tribus indígenes. Parlant en general, La Louisiana limita amb els Grans Llacs, en particular amb el [[llac Michigan]] i el [[llac Erie]] pel nord. A l'est, la colònia francesa estava separada per les Muntanyes [[Apalatxes]] de les [[Tretze Colònies]] angleses. La regió de les [[Muntanyes Rocoses]] marcaven l'extensió occidental de la reclamació francesa. La frontera del sud de Louisiana estava formada pel [[golf de Mèxic]], que va servir com el port per a la colònia. Per l'oest limitava amb les possessions espanyoles del [[Nou Mèxic]], pel sud-oest amb les possessions espanyoles de [[Texas]] i pel sud-est amb les també espanyoles possessions espanyoles de [[les Florides]] (incloent-hi la [[Florida Occidental]]).
La colònia era sobretot plana, el que va ajudar al moviment europeu pel territori. La seva elevació mitjana és de menys de 1000 metres. El territori es fa més muntanyenc cap a l'oest, amb la notable excepció de les Muntanyes [[Ozark]], que estan localitzades en el mig-sud gairebé en la confluència del Missouri amb el Mississipí.
