Revisió del 20:46, 17 gen 2016 modifica Pdg (discussió \| contribucions) Autopatrullats 101.832 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:11, 12 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - amb el ajut dels + amb l'ajut dels Edició següent →
Línia 9: Sota [[Harun al-Rashid]] (786-809) es va revoltar a Abiward un home de nom Abu l-Kasib contra el governador Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806); després dels [[tahírides del Khorasan]] va estar en mans dels [[samànides]] i dels [[saffàrides]], per retornar als [[samànides]]. Un dels darrers samànides [[Nuh II ben Mansur]] (976-997) va cedir la ciutat i comarca als [[afrigides]] de [[Khwarizm]] en recompensa per la seva ajuda contra els [[karakhànides]] que havien ocupat [[Bukharà]] el [[992]], però el governador samànida de [[Gran Khorasan\|Khurasan]], Abu Ali Simdjuri, no la va voler entregar. El [[1004]] [[Ismail II ben Nuh al-Muntasir]] (999-1005) va intentar establir a Abiward una línia de defensa amb el l'ajut dels turcs [[oghuz]], però fou derrotat per les forces de [[Khwarizm]]; després de la caiguda dels samànides els turcs nòmades van pressionar cap aquesta regió i [[Mahmud de Gazni]] el 1025 va haver d'admetre l'assentament de quatre mil famílies turques a les zones de [[Sarakhs]], Abiward i Farawa; el 1027 els habitants de Nasa i Abiward es queixaven al sultà de la violència dels turcs a la zona; progressivament la zona va esdevenir de majoria turca. Després de pertànyer als mongols i dins el khanat [[Il-khan]], a la descomposició d'aquest va passar als mongols Djun Ghurbani (Čun Ḡurbānī) dirigits per Arghun Shah que van construir una confederació amb centre a [[Tus]], [[Merv]] i altres oasis i ciutat de l'estepa. Al segle XVI, sota [[Abbas I el Gran]] la regió no era part de [[Pèrsia]] i pertanyia als uzbeks [[xibànides]] portant el nom d'Atak (Atäk).

Abiward: diferència entre les revisions