El crimen de Cuenca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sota el anagrama ''S''. + sota l'anagrama ''S''.
Línia 57:
 
==Polèmica==
Sobre aquests fets autèntics, l'escriptor [[Ramón J. Sender]], escriu la novel·la ''[[El lugar de un hombre]]'' (1939) i la realitzadora [[Pilar Miró]] realitza una pel·lícula amb guió de [[Lola Salvador Maldonado|Salvador Maldonado]] qui també narra els fets en un llibre publicat amb el mateix títol per l'editorial Argos Vergara. La pel·lícula és un fort al·legat contra la tortura i se sobreentén que el crim al que es refereix el títol, és el comès per la [[Guàrdia Civil]] al torturar als sospitosos i pel jutge Emilio Isasa Echenique. La minuciosidad amb la qual estan narrades les tortures per part de la [[Guàrdia Civil]], fa que el govern de la [[Unió de Centre Democràtic]] s'espanti, i posi la pel·lícula a disposició militar, sigui segrestada durant més d'any i mig i la seva realitzadora objecte d'un procés militar. Finalment és estrenada a mitjan agost de [[1981]], sent l'única pel·lícula espanyola prohibida durant la [[democràcia]], després de la desaparició de la [[censura]] el [[1977]].<ref name="p.203">José María Caparrós Lera (1992). ''El cine español de la democracia: de la muerte de Franco al "cambio" socialista (1975-1989)'', Editorial Anthropos, pág. 203</ref> La pel·lícula es va convertir en un èxit, malgrat ser estrenada sota el l'anagrama ''S''. Se situa entre les pel·lícules més efectistes de [[Pilar Miró]].
 
==Vegeu també==