Roger Bernat III de Foix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
El [[1276]] va envair [[Regne de Navarra|Navarra]] en suport del partit francès en les lluites successòries i va ocupar [[Pamplona]] que fou saquejada i en recompensa el rei li va retornar la resta dels seus antics dominis al sud del Pas de la Barra. Roger Bernat III de Foix va seguir negociant el vell litigi d'[[Andorra]] i finalment es va establir el pariatge del [[8 de setembre]] del [[1278]] amb el [[bisbe]] [[Pere d'Urtx]], que va establir la consenyoria entre el bisbe i el comte . El [[1280]] Roger Bernat tornà a revoltar-se a Catalunya, gràcies a la seva possició com a baró pel vescomtat de Castellbó, però els catalans de [[Pere el Gran]] van aconseguir capturar el comte al castell de [[Balaguer]] el [[22 de juliol]] de [[1280]] i fou empresonat i llavors va ser el rei francès qui va intentar el seu alliberament al temps que garantia la seguretat al comtat.
El [[1282]] després de les [[Vespres Sicilianes]] el [[Papa]] va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de França. El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la renúncia al [[vescomtat de Castellbó]] el [[1283]], renúncia que després, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la força per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de França en la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], participant en la [[Setge d'Elna|conquesta d'Elna]] el [[25 de maig]] de [[1285]] i el [[Setge de Girona (1285)|setge de Girona]], on va entrar el [[7 de setembre]] del mateix any, i va participar a les negociacions politiques tenint com a company negociador a Ramon Roger germà del [[Comtat de Pallars Sobirà|comte de Pallars Sobirà]] i com a oponent a [[Ramon
El [[1290]] la seva dona va heretar el vescomtat de Bearn. El mateix [[1290]] els senescal de [[Carcassona]] i [[Tolosa]] van voler restablir algunes funcions reials abandonades des feia temps al comtat (taxes i justícia principalment) i es van produir abusos i com que el comte si va oposar li foren confiscats dos castells; però la bona entesa amb el rei de França va continuar i el [[1293]] els senescals reberen l'ordre de parar els abusos, i el [[1295]] fou nomenat governador de [[Gascunya]] i li foren tornats els dos castells expropiats anteriorment. El [[1293]] el comte Guerau V d'Armanyac, casat amb Mata, germana de Margarida de Bearn, va reclamar la successió al Bearn i va iniciar-se una llarga guerra de 75 anys. Guillema, altra germana de Margarida, va cedir l'[[abril]] del [[1300]] els seus drets al rei català [[Jaume el Just]]. Quant el comte anava a combatre contra el catalans, al passar el [[coll de Portè]], va morir a [[Tarascó]] el [[3 de març]] del [[1302]] i fou enterrat a l'abadia de Bolbona
| |||