Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions

Entre els anys 1973 i 1975, mentre [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] era ambaixador d'Espanya a Londres, es varen anar produint múltiples trobades i contactes a l'ambaixada. [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] estava interessat en conèixer la realitat de la societat espanyola i catalana de primera mà. Per aquest motiu, nacionalistes catalans com [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], militants comunistes de relleu com l'advocat [[Agustí de Semir i Rovira|Agustí de Semir]] o el metge [[Ramon Espasa i Oliver|Ramon Espasa]], l'arquitecte [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]] o el mateix secretari general del [[PSUC]], [[Antoni Gutiérrez Díaz]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=24-25|isbn=9788496735286}}</ref>, varen mantenir contactes amb un Fraga que pretenia crear un partit que fos, en primer lloc, l'eina per a la cohesió d'Espanya i, en segon lloc, l'instrument per a la reforma cap a la democràcia.

A més a més, per a seguir potenciant la figura pública de l'exministre, a finals de 1973, i gràcies als diners de mecenes com [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]] o l'editor [[Joan Grijalbo i Serres|Joan Grijalbo]], es va crear una potent tribuna des de la qual potenciar la figura de Fraga dins el panorama polític espanyol i català: els "Premios de Periodismo Manuel Fraga Iribarne".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=25|isbn=9788496735286}}</ref>.

En la roda de premsa posterior es va fer pública la composició de la Junta Gestora de ''Reforma Democràtica de Catalunya'', la qual estaria formada per [[Manuel Milián Mestre|Manuel Milián]], Alexandre Pedrós, Pedro Penalva, Luís Cierco, Jaume Torras, Celedoni Sala, Ramon Pellicer i Francesc Rubiralta. A més a més, existia també un Consell Assessor format per: [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], Francesc Guillamón Vidal (empresari i exaviador republicà), [[Joan Josep Folchi i Bonafonte|Joan Josep Folchi]], Alfons Canals i Diego Roldán.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=34|isbn=9788496735286}}</ref>.

Tot i les crítiques de destacats membres de ''RDC'', la visió de Fraga es va imposar i seguiren els contactes per a crear [[Alianza Popular|Aliança Popular]]. Durant el febrer de 1977 va ser escollit president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' l'industrial català, i alcalde de [[Pineda de Mar]], [[Josep Aragonès i Montsant]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=55|isbn=9788496735286}}</ref>, amb aquell fet ''RDC'' es constituïa oficialment com a partit i es separava del [[Club Àgora]] (abans RDC i Club Àgora sempre anaven lligats). Tot i així, diversos dirigents de RDC varen decidir abandonar el projecte al veure que cada cop s'apartava més d'aquella primerenca idea [[reformista]], [[Centre polític|centrista]] i [[regionalista]].<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1977/02/09/pagina-18/33632978/pdf.html|títol=La Vanguardia, Foro Político de Cataluña|consulta=8/3/2016|llengua=castellà|editor=|data=9 de febrer de 1977}}</ref>.