René Theophile Hyacinthe Laënnec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - demanar una fulla de + demanar un full de
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 72:
En [[1816]], va ser nomenat a l'[[hôpital Necker]].<ref name="pmid17048358">{{Ref-llibre |cognom=Roguin |nom=Ariel |títol=Rene Theophile Hyacinthe Laënnec (1781–1826): The Man Behind the Stethoscope|llengua=anglès |volum=vol4 n3 |edició=Clinical Medicine & Research |editorial= |lloc= |data=9 de gener de 2006 |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi=10.3121/cmr.4.3.230 |lccn= |id= |citació= |ref= }}, issn=1539-4182,2=1554-6179</ref> S'interessa per les [[Pneumologia|malalties pulmonars]] i identifica als seus pacients utilitzant la [[Percussió (medicina)|tècnica de percussió]], àmpliament descrita per primera vegada pel metge [[Imperi Austrohongarès|austrohongarès]] [[Leopold Auenbrugger]] en [[1761]] en el seu llibre ''Inventum Novum'' i difós per Corvisart, un mètode que proporciona informació sobre l'estat un òrgan escoltant el soroll produït per l'encunyació dels dits al nivell d'aquest últim.
 
És en aquest context que va crear, al [[17 de febrer]] de [[1816]], l'[[Fonendoscopi|estetoscopi]] ,<ref>{{ouvrage |prénom1=Isabelle |nom1=Grellet |prénom2=Caroline |nom2=Kruse |titre=Histoires de la tuberculose : Les fièvres de l'âme, 1800-1940 |éditeur=Ramsay |date=983 |passage=23 }}</ref>, al principi un simple rotllo de paper lligat al que va nomenar «pectoriloque», i que va permetre distanciar l'orella del doctor seu pacient per raons de modèstia. {{#tag:ref|Segons aquesta història, Laennec, un home auster i intolerant, es va inspirar en la modèstia d'una dona corpulenta que no volia treure's les capes de roba per a poder col·locar l'oïda al pit. Llavors es va recordar de dos grups de nens que jugaven sota els portells del Louvre. ''Font: Association bretonne et union régionaliste bretonne, ''Comptes rendus, procès-verbaux, mémoires'', volume 133, Presses bretonnes, 2007, p. 122''|group=Nota}} Aviat va millorar l'estetoscopi en un cilindre de fusta i desmuntable, i el seu ús està testificat en les fulles dels malalts de març de [[1817]] de l'hospital Necker. Va fundar així una nova pràctica per a l'anàlisi dels sons interns del cos i vincular-los a les lesions anatòmiques, el que serà particularment útil per al diagnòstic de malalties respiratòries, inclosa la tuberculosi.
 
Al febrer de [[1818]], presenta les seves troballes en un discurs a l'Acadèmia de Medicina, i el [[1819]] va publicar el seu ''Traité d’auscultation médiate'' (Tractat d'auscultació), on classifica els sorolls al pit.