Ien: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir (2), de I → d'I, de i → d'i (3), s'utilitzava → es feia servir AWB |
|||
Línia 15:
|imatge_text= Monedes japoneses
}}
El '''ien''' (en [[japonès]] 円, ''en'') és la [[moneda]] de curs legal al [[Japó]] des de [[1871]] i una de les poques divises que s'utilitzen com a [[moneda de reserva]] al món (una de les principals juntament amb el [[dòlar americà]] i l'[[euro]]<ref>[http://www.bis.org/publ/rpfxf07t.pdf Triennial Central Bank Survey of Foreign Exchange and Derivatives Market Activity in 2007 – Final results]</ref>). El símbol internacional llatinitzat és '''¥''', encara que al Japó
Tradicionalment el ien s'ha dividit en 100 ''sen'' (錢) i 1.000 ''rin'' (厘), fraccions que des del [[1954]] ja no s'utilitzen.
Línia 23:
== Història ==
=== Introducció ===
[[Fitxer:1872 Japanese silver yen obverse.png|thumb|
El Ien va ser adaptat oficialment pel govern [[període Meiji|Meiji]] amb una llei signada el 10 de maig de [[1871]].<ref>A. Piatt Andrew, Quarterly Journal of Economics, "The End of the Mexican Dollar",18:3:321-356, 1904, p.345</ref> La nova moneda, en forma d'una moneda d'argent semblant al [[pes mexicà]] contemporani, entra en circulació de manera gradual a partir de juliol del 1871. El Ien substitueix el complex sistema monetari del [[període Edo]], sobre la base del [[món Japonès (moneda)|món]]. La ''Nova Llei de moneda'' de 1871 estableix l'adopció del sistema decimal de Iens (1,圆), sen (1⁄100, 錢) i rin (1⁄1000, 厘) amb les monedes de forma circular, com a [[Occident]]. El Ien és definit legalment com 0,78 [[unça|unces Troy]] (24,26 g) d'argent pur, o 1,5 grams d'or pur. La mateixa quantitat d'argent té un valor aproximat de 1.181 Iens moderns,<ref>{{ref-web|autor=xe.com|data=2006-09-07|url=http://www.xe.com/ucc/convert.cgi?Amount=0.78&From=XAG&To=JPY|títol=Equivalent of 0.78 troy ounce of silver in yen|consulta=2006-09-07}}</ref> mentre que la mateixa quantitat d'or té un valor aproximat de 4.715 iens.<ref>{{ref-web|autor=xe.com|data=2006-09-07|url=http://www.xe.com/ucc/convert.cgi?Amount=0.04822612&From=XAU&To=JPY|títol=Equivalent of 0.04822612 troy ounce of gold in yen|consulta=2006-09-07}}</ref> A partir de la devaluació de la plata 1873, el ien es va devaluar davant el [[dòlar dels Estats Units]] i el [[dòlar canadenc]], ja que es van adherir a l'estàndard monetari de l'or, i l'any 1897 el ien només valia 50 centaus nord-americans. Aquest any, Japó va adoptar l'estàndard [[patró or|monetari de l'or]] i d'aquí el valor del ien va passar a ser de la mencionada quantitat.<ref>{{ref-web|url=http://eh.net/encyclopedia/article/officer.gold.standard|títol=Gold Standard|any=2010|llengua=anglès|consulta= 22 de febrer de 2012|editor= EH.net Encyclopedia}}</ref> Cal esmentar que tant el sen com el rin van ser retirats de la circulació a finals de [[1953]].<ref>{{nihongo|A law of the abolition of currencies in a small denomination and rounding off a fraction, July 15 1953 Law No.60| http://www.shugiin.go.jp/itdb_housei.nsf/html/houritsu/01619530715060.htm 小額通貨の整理及び支払金の端数計算に関する法律]|Shōgakutsūka no seiri oyobi shiharaikin no hasūkeisan ni kansuru hōritsu}})</ref>
=== Fixació del valor del ien respecte al dòlar dels EUA ===
El ien va perdre la major part del seu valor durant i després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Després d'un període d'inestabilitat, el [[1949]], el valor del ien va ser [[tipus de canvi fix|fixat]], a 360¥ per 1[[dòlar dels Estats Units|US $]] a través d'un pla dels Estats Units, que va ser part del [[Sistema de Bretton Woods]], per estabilitzar els preus de l'[[Economia del Japó|economia japonesa]]. El [[tipus de canvi]] es va mantenir fix fins a [[1971]], quan EUA va abandonar el [[patró or]], que havia estat un element clau del sistema de Bretton Woods, i va imposar un [[Dret d'importació|recàrrec del 10 per cent]] sobre les[[importacions]], posant en marxa canvis que eventualment conduirien a [[tipus de canvi flotant]]s
=== Ien infravalorat ===
El 1971 el ien esdevingué una divisa infravalorada. Les [[exportació|exportacions]] japoneses van ser molt poc costoses als mercats internacionals, i les importacions procedents dels mercats estrangers eixien costoses pel [[Japó]]. Aquesta infravaloració es reflecteix en la [[balança per compte corrent]], que havia anat evolucionant des dels [[Dèficit comercial|dèficits]] de començaments del [[decenni de 1960]] fins a un gran [[Excedent comercial|excedent]] de 5,8 milions de dòlars dels EUA el [[1971]]. La creença que el ien, i altres diverses divises importants es trobaven infravalorades, motivaren els EUA a prendre les mesures que portà a terme
=== Flotació del Ien i les altres divises importants ===
[[Fitxer:1000 yen Natsume Soseki.jpg|thumb|
Arran de la decisió dels [[EUA]] de devaluar el dòlar a l'estiu de 1971, el Govern japonès va acordar un nou tipus de canvi fix, com un dels punts de l'[[Acord Smithsonian]], signat a finals de l'any. Aquest acord va fixar el tipus de canvi en 308 iens per 1 dòlar dels EUA. Tanmateix, les noves taxes fixes de l'Acord Smithsonian són difícils de mantenir enfront de l'oferta i les pressions de la demanda en el mercat de canvi de divises. A principis de 1973, els tipus de canvi fixos van ser abandonats, i les principals nacions del món van permetre la flotació de la moneda.
Línia 39:
A la [[dècada de 1970]], hi havia una gran preocupació entre el govern japonès i la gent de negocis davant un eventual augment en el valor del ien que podria alentir el creixement de les exportacions, fent menys competitius els productes japonesos, cosa que perjudicaria la base industrial. El govern, en conseqüència, va continuar intervenint fortament en la comercialització de divises (compra o venda de dòlars), fins i tot després de 1973, quan es va prendre la decisió de permetre al ien fluctuar. Així doncs, l'objectiu del govern nipó era el de mantenir la cotització del Ien, tot i que variable, dins d'uns límits de fluctuació que feren competitives les exportacions japoneses.
Malgrat la intervenció, les pressions del mercat causaren que el ien continuara apreciant son valor, arribant a un màxim temporal de 271 iens per 1 dòlar dels EUA el 1973, poc abans que l'impacte de la [[crisi del petroli de 1973]] es fera sentir. L'augment dels costos d'importació de [[Petroli]] portà a depreciar el ien a un rang de 290 a 300¥ per dòlar entre [[1974]] i [[1976]]. La reaparició d'un superàvit comercial va desembocar en un tipus de canvi de 211 ¥ per dòlar el 1978. L'enfortiment d'aquesta moneda s'inverteix de nou per la [[Segona crisi del petroli el 1979]], fent que el ien caigués als 227 ¥ per dòlar
=== El ien a començaments dels anys 1980 ===
[[Fitxer:10000 yen note.JPG|thumb|
Durant la primera meitat de la [[dècada de 1980]], el ien no augmenta de valor malgrat que el superàvit per compte corrent va créixer, i ho va fer ràpidament. De 221 ¥ per dòlar el [[1981]], el valor mitjà del ien es va veure reduït a 239 iens el [[1985]]. L'augment en el superàvit en compte corrent va generar més demanda de iens en els mercats de divises, però aquest tipus de comerç relacionat amb la demanda de iens es va veure compensat per altres factors. Una gran diferència dels [[tipus d'interès]] respecte als [[Estats Units]], que tenia per eixes dates unes taxes d'interès molt més altes que les del Japó, i la progressiva evolució de la [[desregulació]], el fluxe internacional de [[Capital (Economia)|capitals]], donà lloc a una gran sortida neta de capitals del Japó. Aquest fluxe de capital va fer augmentar el subministrament de iens en els mercats de divises, pels inversors japonesos que van canviar els seus iens per altres monedes (principalment dòlars) per a invertir a l'estranger. Això manté el ien feble en relació amb el dòlar i fomenta el ràpid augment del superàvit comercial japonès, que va tenir lloc a la [[dècada de 1980]].
=== Efecte del Plaza Accord ===
El [[1985]] va començar un canvi important. Les autoritats monetàries de les principals economies del món van signar un acord (el [[Plaza Accord]]) que afirmava que el dòlar estava sobrevalorat (i, per tant, el ien infravalorat). Aquest acord, i el desplaçament de l'oferta i les pressions de la demanda en els mercats, va portar a un ràpid augment en el valor del ien. De la seva mitjana de 239 iens per 1 dòlar dels EUA el [[1985]], el ien va pujar a un màxim de 128 ¥ per dólar el [[1988]], pràcticament duplicant el seu valor en relació amb el dòlar. Després de disminuir lleugerament
=== Anys post-bombolla ===
[[Fitxer:JPY g.svg|thumb|
El preu del ien respecte al dólar es va veure reduït durant la [[bombolla dels preus dels actius japonesos]] i continuà fent-ho després, per arribar a un tipus de canvi de 134 ¥ per 1 [[dòlar dels EUA]] el febrer de [[2002]]. La política de [[tipus d'interès]] zero del [[Banc del Japó]], en la seua lluita contra la [[deflació]], va desincentivar les inversions estrangeres en iens, fent que molts inversors que encara tenien iens els veneren, cercant monedes de major rendibilitat, i de retruc, fent que la cotització del ien baixara encara més. Es calcula que els inversors que feren servir [[Carry trade]]s, prestant iens i sostenint monedes més renidbles, van aconseguir un 1 [[1000000000000 (nombre)|bilió]] de dòlars americans.<ref>[http://economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8633485 "What Keeps Bankers Awake at Night?] ''The Economist'' (London). February 1, 2007.</ref> En febrer de [[2007]], ''[[The Economist]]'' va estimar que el ien es trobava subvalorat en un 15% respecte al dòlar, i un 40% respecte a l'euro. Un any després, el febrer de [[2008]], el ien ja s'havia apreciat fins als 90 iens per dòlar americà.<ref>[http://www.economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8679006 "The Cheap Yen is Dangergous,"] ''The Economist'' (London). February 8, 2007.</ref>
== Monedes i bitllets ==
Les monedes van ser introduïdes el 1870. Hi havia monedes de [[plata]] de 5, 10, 20 i 50 sen i d'1 ien, i monedes d'or de 2, 5, 10 i 20 iens. Les monedes d'[[or]] d'1 ien van ser introduïdes el 1871, seguides per les monedes d'1 rin, ½, 1 i 2 sen de [[coure]] el 1873.
Les monedes de 5 sen de [[cuproníquel]] van ser introduïdes el 1889. El 1897, la moneda d'1 ien de plata va deixar d'existir i la mida de les monedes d'or es va reduir en un 50%, amb l'emissió de monedes de 5, 10 i 20 iens. El 1920, es van introduir monedes de 10 sen de cuproníquel.
Les monedes de plata van deixar d'encunyar-se el 1938, i es van utilitzar d'altres metalls per encunyar les monedes d'1, 5 i 10 sen durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Es van fer monedes de 5 i 10 iens de [[ceràmica]] en 1945 a causa de l'escassetat de metalls, però mai no van arribar a circular.
Després de la guerra, es van introduir monedes de [[llautó]] de 50 sen, 1 i 5 iens entre 1946 i 1948. El 1949, es va introduir l'actual moneda de 5 iens, seguida per la de 10 iens de [[bronze]], encara en circulació el 1951.
Les monedes de menys d'1 ien es van declarar invàlides el 31 de desembre de 1953, després de l'entrada en vigor de la Llei de les Subdivisions Monetàries i l'Arrodoniment Fraccionari en els Pagaments.
El 1955, va ser introduïda l'actual moneda d'[[alumini]] d'1 ien, al costat de la moneda de 50 iens de [[níquel]] sense forat. El 1957, es van introduir monedes de 100 iens de plata, que van ser substituïdes el 1967 per l'actual de cuproníquel, juntament amb la de 50 iens amb un forat. El 1982, es van introduir les primeres monedes de 500 iens.<ref>{{ref-web| autor=Japan Mint | url= http://www.mint.go.jp/eng/data/page01-1_e.html | títol=Number of Coin Production (calendar year) | consulta=7 de setembre de 2006| arxiuurl = http://web.archive.org/web/20061110050643/http://www.mint.go.jp/eng/data/page01-1_e.html }}</ref>
En lloc de mostrar la data en l'[[Era comuna]] com la resta de nacions, les monedes japoneses mostren l'any de regnat de l'emperador. Per exemple, una moneda encunyada el 2009 portaria la data Heisei 21 (l'any 21 de regnat de l'emperador [[Akihito]]).<ref>{{ref-web| autor=Japan Mint | url= http://www.mint.go.jp/eng/kids/circulating_c.html | títol=Designs of circulating coins | consutla= 22 de febrer de 2012}}</ref>
En circulen monedes d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 iens i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 iens.
Línia 75:
* 50 iens ([[cuproníquel]])
* 100 iens ([[cuproníquel]])
* 500 iens ([[níquel]]-[[llautó]]: Cu 72%, Zn 20%, Ni 8%). La moneda de 500 iens és probablement la moneda de més valor que
{|class="wikitable" style="font-size: 90%"
Linha 87 ⟶ 86:
|- {{Coin-silver-color}}
| style="text-align:center; background:#000;"| [[Fitxer:1JPY.JPG|141px|1 Ien]]
| ¥1 || 20
| Llis || Arbre jove, títol estatal, valor || Valor, any d'encunyació || 1955
|- {{Coin-yellow-color}}
| style="text-align:center; background:#000;"| [[Fitxer:5JPY.JPG|141px|5 Ien]]
| [[Moneda de 5 iens|¥5]] || 22
| Llis || Espiga d'arròs, engranatge, aigua, valor || Nom de l'estat, any d'encunyació || 1949
|- {{Coin-copper-color}}
| style="text-align:center; background:#000;" rowspan="2"|[[Fitxer:10JPY.JPG|141px|10 Ien]]
| rowspan="2"|[[Moneda de 10 iens|¥10]] || rowspan="2"|23.5
| Ratllat || rowspan="2"|Temple Hōōdō, [[Byōdō-in]], nom de l'estat, valor || rowspan="2"|Fulla Perennifòlia, valor, any d'encunyació || 1951
|- {{Coin-copper-color}}
Linha 101 ⟶ 100:
|- {{Coin-silver-color}}
| style="text-align:center; background:#000;"| [[Fitxer:50JPY.JPG|141px|50 Ien]]
| ¥50 || 21
|Ratllat || [[Crisantem]], nom de l'estat, valor ||Valor, any d'encunyació || 1967
|- {{Coin-silver-color}}
| style="text-align:center; background:#000;"| [[Fitxer:100JPY.JPG|141px|100 Ien]]
| ¥100 || 22.6
|Ratllat || [[Sakura|flor del cirerer]], nom de l'estat, valor ||Valor, any d'encunyació || 1967
|- {{Coin-silver-color}}
| style="text-align:center; background:#000;"| [[Fitxer:500yen showa57.jpg|140px|500 Ien]]
| rowspan="2"|[[500 yen coin|¥500]] ||rowspan="2"| 26.5
| Llis amb inscripció ("NIPPON ◆ 500 ◆ NIPPON ◆ 500 ◆") ||rowspan="2"| [[Paulownia]], nom de l'estat, valor || Valor, [[bambú]], [[Mandarina]], any d'encunyació || 1982 (actualment, ja no es troba en circulació)
|- {{Coin-silver-color}}
| |||