Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi MacArthur > el mateix MacArthur |
m Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:IMTFE.jpg|thumb|
El '''Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient''' va ser l'òrgan jurisdiccional davant del qual es van desenvolupar els Judicis o Processos de Tòquio, organitzats contra els [[Crims de guerra japonesos|criminals de guerra japonesos]] un cop acabada la [[Segona Guerra Mundial]].
Línia 5:
== Origen ==
Durant el transcurs de la guerra, els líders aliats [[Franklin Delano Roosevelt]], [[Winston Churchill]] i [[Ióssif Stalin]], van emetre
Una vegada acabada la guerra a [[Àsia]], el [[15 d'agost]] de [[1945]], l'exèrcit dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] va ocupar la totalitat del [[Japó]] i gran part de les antigues colònies asiàtiques d'aquest país. Des d'aquell moment es va iniciar la persecució i detenció dels alts membres de l'Estat i Exèrcit nipó. En paral·lel amb el [[Judicis de Nuremberg|Judici De Nuremberg]], es va constituir un '''Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient''', a fi i efecte de jutjar als imputats dels crims recollits a l'Estatut o [[Carta de Londres]] del [[8 d'agost]] de [[1945]].
El [[Tribunal]] va estar format per un conjunt de [[jutge
La [[Ministeri públic|fiscalia]] del [[Tribunal]] va estar dirigida pel nord-americà [[Joseph Keenan]], i va comptar amb [[Fiscal (dret)|fiscals]] de tots els països que van nomenar [[jutge
== Els càrrecs ==
[[Fitxer:IMTFE2.jpg|thumb|
Es van determinar, igual que es va fer a [[Judicis de Nuremberg|Nüremberg]], quatre grans crims o delictes:
* '''[[Crim contra la pau|Crims contra la pau]]''' i '''[[Crim de guerra|crims de guerra]]''', que es basaven en l'existència d'una premeditació per alterar la pau i l'existència d'[[assassinat
* '''[[Crim contra la humanitat|Crims contra la humanitat]]''' quan es tractava de l'[[Crim d'extermini|extermini]] i mort en massa.
* '''[[Genocidi]]''' quan es tractava de la mateixa mort en massa però de grups ètnics determinats.
Línia 132:
|7 anys<ref name="cond 50">En llibertat condicional des de 1950.</ref>
|}
Les condemnes a morts van ser executades mitjançant la forca a la [[Presó Sugamo]] en [[Ikebukuro]], el [[23 de desembre]] de [[1948]].
== Crítiques ==
Línia 138:
* '''Nord-americanisme''': El Tribunal i la seva fiscalia van ser dirigits gairebé en exclusiva per nacionals dels Estats Units, i van ser els que van tenir major pes a l'hora de dictar les condemnes i el seu posterior indult.
* '''Unilateralisme''': Només van ser jutjats els crims comesos pels països de l'Eix, però no en situacions com el bombardeig atòmic a [[Bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] i el bombardeig aeri sobre Tòquio, descrits com [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]] o l'atac soviètic que va poder configurar un [[crim contra la pau]].
* '''Casos de Corea i la Xina''': El Tribunal no va investigar o ho va fer deficientment quan va tenir davant les greus atrocitats comeses per l'Exèrcit Nipó quan va envair i va ocupar militarment la Xina i Corea. Malgrat això, en el cas de la Xina, es van dur a terme processos davant de 13 tribunals propis que van donar com a resultat 504 condemnats i 149 execucions.
* '''[[Hirohito]]''': L'emperador mai no va ser jutjat a raó de l'exercici de la direcció de l'Estat, i al contrari, se li va atorgar immunitat.
* '''Guerra química i bacteriològica''' ([[Shiro Ishii]] i [[esquadró]] 731): Mai no es va investigar o es van sancionar els greus i dramàtics testimonis de proves biològiques en presoners i ciutadans comuns a la Xina durant l'ocupació. Es va informar d'aplicació de guerra química, prohibida fins i tot abans de començar la [[Segona Guerra Sinojaponesa]]
Segons l'[[historiografia|historiador]] Herbert Bix, [[Douglas MacArthur]] i [[Bonner Fellers]] havien preparat la seva pròpia aproximació a l'ocupació i reforma del Japó.<ref>Herbert Bix,''Hirohito and the making of modern Japan'', 2000, pàg. 544</ref> MacArthur proposava de no modificar en el més mínim la situació de la figura de l'Emperador; es va limitar a continuar la situació existent durant l'últim any de la guerra, resolent les seves implicacions a mesura que les circumstàncies ho requerien.<ref>
▲* '''Guerra química i bacteriològica''' ([[Shiro Ishii]] i [[esquadró]] 731): Mai no es va investigar o es van sancionar els greus i dramàtics testimonis de proves biològiques en presoners i ciutadans comuns a la Xina durant l'ocupació. Es va informar d'aplicació de guerra química, prohibida fins i tot abans de començar la [[Segona Guerra Sinojaponesa]] en [[1937]].
▲Segons l'[[historiografia|historiador]] Herbert Bix, [[Douglas MacArthur]] i [[Bonner Fellers]] havien preparat la seva pròpia aproximació a l'ocupació i reforma del Japó.<ref>Herbert Bix,''Hirohito and the making of modern Japan'', 2000, pàg. 544</ref> MacArthur proposava de no modificar en el més mínim la situació de la figura de l'Emperador; es va limitar a continuar la situació existent durant l'últim any de la guerra, resolent les seves implicacions a mesura que les circumstàncies ho requerien.<ref> Ibid., pàg. 545</ref> El pla d'acció, anomenat "Operació Llista Negra" de manera informal, consistia a separar [[Hirohito]] dels militaristes, mantenint-lo com a element de legitimació de les forces d'ocupació aliades, i usar la seva imatge per potenciar la transformació del poble japonès cap a un nou sistema polític.<ref>Bix pàg. 545</ref>
{{Citació| [...] Mesos abans que iniciés les seves activitats el Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient, els més alts subordinats de MacArthur treballaven per atribuir la responsabilitat última de [[Atac a Pearl Harbor|Pearl Harbor]] a [[Hideki Tojo]].<ref>Bix, ibid., p.585</ref>}}
Linha 159 ⟶ 155:
El conjunt de procediments duts a terme tant a Tòquio com a Nuremberg, van significar l'establiment de regles bàsiques de persecució de criminals de guerra i la determinació de tals delictes.
En aquest sentit el Tribunal de Tòquio va comptar amb l'avantatge d'haver-se iniciat posteriorment al judici alemany, per la qual cosa es van poder corregir part dels errors que es van cometre a Europa. Per exemple, no es va buscar la persecució de les persones jurídiques i les absolucions van ser descartades (malgrat el seu posterior indult).
El llegat d'aquests Tribunals Internacionals (Tòquio i Nuremberg) sens dubte és la [[Cort Penal Internacional]], establerta a [[Estatut de Roma|Roma]]
== Referències ==
Linha 170 ⟶ 166:
{{commonscat}}
* Kentaro Awaya; Annette Wieviorka: ''Les Procès de Nuremberg et de Tokyo'', ed. Complexe, 1999
* Frank Michelin:" Le procès des criminels de guerre japonais", ''[[L'Histoire]]'', n° 271, pp.
[[Categoria:Dret penal]]
| |||