Malàisia: diferència entre les revisions

'''Malàisia''' és un estat [[federació|federal]] de l'[[Àsia Sud-oriental]]. Consta de tretze estats i tres territoris federals, amb una àrea de 329.847 &nbsp;km².<ref> Article 1. Constitution of Malaysia. </ref><ref name="CIA Fact Book"> CIA. [Httpshttps://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/my.html ''The World Fact Book'': Malaysia]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref> La seva capital és [[Kuala Lumpur]] però [[Putrajaya]] és la seu del seu govern. Té una població de vint milions d'habitants distribuïda en un territori dividit en dues regions pel [[Mar de la Xina Meridional]]. La de Malàisia Peninsular es troba a la [[península Malaia]] i limita al nord amb [[Tailàndia]] i al sud amb [[Singapur]]. La de Malàisia Oriental, per la seva banda, està situada a la zona septentrional de [[Borneo]] i limita al sud amb [[Indonèsia]] i al nord amb [[Brunei]]. És a prop de l'[[equador]] i el seu clima és tropical.

El seu [[Cap d'Estat]] és el monarca Yang Pertuan Agong, i el de [[Cap de Govern | Govern]] és el Primer Ministre.<ref> Article 33 de la ''Constitució de Malàisia''. </ref> Els fonaments del seu govern prenen com a punt de partida el [[Parlamentarisme | sistema parlamentari]] de [[ciutat de Westminster | Westminster]].<ref> Federació d'Associacions de Comerç Internacional. [Httphttp://www.fita.org/countries/malaysia.html?ma_rubrique=cadre General Information of Malaysia]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref>

El país només va començar a existir com a estat unificat el [[1963]] havent estat el seu territori dominat pel [[Regne Unit]] durant el [[segle XVIII]] mitjançant l'establiment d'una sèrie de colònies. La seva meitat oriental estava composta per regnes separats, coneguts com a Malàisia britànica fins a la seva dissolució enel [[1946]], i es va reorganitzar com la Unió Malaia. A causa de la gran oposició, es va reorganitzar una vegada més com Federació Malaia l'any [[1948]], aconseguint la independència el 31 d'agost de [[1957]].<ref name = "TIME New Nation"> Time Magazine. [Httphttp://www.time.com/time/magazine/article/0, 9171,893616,00. Html A New Nation]. Edició del 9 de setembre de 1957. </ref> [[Singapur]], [[Sarawak]], Borneo Septentrional i la Federació es van unir per conformar Malàisia el 16 de setembre de [[1963]].<ref name = "am001"> {{ref-web | url = http://untreaty.un.org/unts/1_60000/21/36/00041791.pdf | títol = No.10760: Agreement relating to Malaysia | consulta = 29 -07-2010 | editor= United Nations | obra = United Nations Treaty Collection | format = pdf | any = 1963 | mes = juliol}} </ref><ref name="LOC p22"> Paragraph 22. Singapore. [Httphttp://countrystudies.us/singapore/10.htm "Road to Independence"]. Federal Research Division, Library of Congress. ''Country Studies / Àrea Handbook Sèries''. U.S. Department of the Army. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref> Però des del principi es van presentar fortes tensions que van conduir a un conflicte armat amb Indonèsia i a l'expulsió de Singapur. Durant la segona meitat del [[{{segle |XX]]|s}} el país va viure una bonança econòmica que li va permetre desenvolupar-se amb rapidesa. El creixement dels [[anys 1980]] i [[anys 1990 | 1990]], amb una mitjana del 8% del [[1991]] al [[1997]], va transformar a Malàisia en un país recentment industrialitzat.<ref name="Globalisation"> {{cita llibre | títol = Globalisation and the Transformation of Foreign Economic Policy | autor = Paweł Bożyk | capítol = Newly Industrialised Countries | pàgines = 164 | editorial = Ashgate Publishing, Ltd | any = 2006 | isbn = 0-75-464638-6}} </ref><ref name="Principles"> {{ref-llibre | títol = Principles of Economics | autor = N. Gregory Mankiw | any = Quarta edició, 2007 | isbn = 0-32-422472-9 | editorial = Thomson / South-Western | lloc = Mason, Ohio}} </ref> Com que és un dels tres països que controlen l'[[estret de Malacca]], el comerç internacional és part essencial de la seva economia.<ref> The Prime Minister s Office. "The Security of the Straits of Malacca and its Implications to the Southeast Àsia regional security"]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref> Va arribar fins i tot a ser el principal exportador d'[[estany (element)|estany]], [[cautxú]] i [[oli de palma]].<ref> American University. [Httphttp://www.american.edu/TED/tin.htm "Tin Mining in Malaysia"]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref>

A l'activitat industrial correspon un gran percentatge de la seva activitat econòmica.<ref> Bank Negara. [Httphttp://www.bnm.gov.my/index.php?ch=111 BNM Estadístiques nacionals]. Consultat el 12 de setembre del 2009 </ref> Compte així mateix amb una gran [[biodiversitat]] de flora i fauna, i és considerat un dels divuit països megadiversos.<ref> {{Cita Theme Report | editorial = Departament del Govern Australinao del Medi Ambient, l'Aigua, la Memòria i les Arts | fechaacceso = Consultat el 12 setembre 2009}} </ref>

Els [[malais]] constitueixen la major part de la població nacional. També hi ha considerables comunitats xineses i índies.

Malàisia és un dels membres fundadors de l'[[ASEAN]] i és membre d'altres organismes internacionals com les [[Nacions Unides]].<ref> [Httphttp://www.aseansec.org/64.htm '' Aseansec. org''], Presentació. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref><ref> [http://www.un.org/members/list.shtml ''Nacions Unides'']. "Llista d'Estats Membre". Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref> Com a ex [[Imperi Britànic|colònia britànica]] és part de la [[Mancomunitat de Nacions]].<ref> [Httphttp://www.thecommonwealth.org/ Internal/142227/members / Members]. Commonwealth Secretariat. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref>

En un mapa de [[1914]] la paraula ja apareix per assenyalar [[Insulíndia]].<ref> [Httphttp://en.wikisource.org/wiki/The_New_Student% 27s_Reference_Work'' The New Student s Reference Work'']. 1914. </ref> A les [[Filipines]] es va arribar fins i tot a contemplar anomenar així a l'arxipèlag.<ref> Sakai, Manako. ''Reviving Malay Connections in Southeast Àsia''. </ref> També es van considerar noms com Langkasuka, com el regne situat a la secció superior de la península entre els segles II i X.<ref> Pàgines 46-47. Suarez, Thomas. ''Early Mapping of Southeast Àsia''. </ref>

El [[1850]] l'anglès George Samuel Windsor Earl va proposar anomenar a les illes d'Indonèsia ''Melayunesia'' o ''Indunesia'', decantant-se per la primera alternativa.<ref> {{ref-publicació | cognom = Earl | nom = George S. W. | Títol = On The Leading Characteristics of the Papuan, Australian and Malay-Polynesian Nations | publicació = Journal of the Indian Archipelago and Eastern Àsia (JIAEA) | any = 1850 | pàgines = 119}} </ref>

La primera possessió britànica fou establerta per la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] l'[[11 d'agost]] de [[1786]] a l'illa anomenada Príncep de Gal·les ([[Penang]]). El 1795 els britànics van ocupar la possessió holandesa de [[Malaca]]. El juny de 1801 hi fou afegit un territori continental enfront de l'illa anomenat "[[Provincia de Wellesley]]". El 1818 els britànics van reintegrar Malacca als holandesos. El [[6 de febrer]] de [[1819]] els britànics es van apoderar de l'illa de [[Singapur]]. Pel tractat anglo-holandès[[Països Baixos|neerlandès]] de 1824 Gran Bretanya va recuperar Malaca el 1825 i el [[14 d'agost]] de [[1826]] es van formar les anomenades "[[Colònies de l'Estret]]", amb l'illa del Príncep de Gal·les, Wellesley, Malacca i Singapur, dependents de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. El 1867 foren erigides en colònies de la corona passant a dependre directament de l'Oficina colonial ([[1 d'abril]] de [[1867]]). El 1874 el sultà de [[Perak]] va cedir un territori als britànics conegut com els [[Dindings]], que va ser integrat a la colònia de Penang. Les Colònies de l'Estret van existir fins al començament de 1942, quan els japonesos van ocupar la [[península Malaia]], dissolent-se oficialment el 1946. Les illes [[Illes Cocos|Cocos]] i [[illa Christmas|Christmas]] que en depenien (concretament de Singapur) van passar a dependre de [[Ceilan]].

L'[[1 d'abril]] de [[1946]] es va formar la [[Unió Malaia]], amb els antics Estats Malais Federats (Negeri Sembilan, Pahang, Selangor i Perak), els estats de [[Kedah]], [[Kelantan]], [[Perlis]] i [[Trengganu]] que del [[20 d'agost]] de [[1943]] al [[8 de setembre]] de [[1945]] havien estat incorporats a [[Siam]], l'estat de [[Johore]] (és a dir els [[Estats Malais no Federats]]), i les possessions britàniques: [[Penang]] (amb Wellesley) i [[Malaca]] (singapur en va quedar exclosa i va formar una colònia separada i el [[1959]] es va constituir en estat autònom). La Unió Malaia fou anomenada [[Federació Malaia]] des de l'[[1 de febrer]] de 1948, i va accedir a la independència el [[31 d'agost]] de [[1957]] dins de la [[Commonwealth]].

El 1961 el primer ministre [[Tunku Abdul Rahman]] va proposar la formació de "Malàisia" amb Singapur, Brunei, Borneo del Nord i Sarawak. Els britànics, després de rebre seguretats sobre la seva base a Sarawak hi van estar d'acord i el primer ministre de Singapur [[Lee Kuan Yew]] que no creia en un Singapur independent en solitari, també ho va acceptar. Això però va aixecar protestes a Sarawak del Partit del Poble Unit, i a [[Brunei]] hi va haver una revolta dirigida per Azahari el desembre de [[1962]] que els britànics van dominar i que tenia suport indonesi. Una comissió anomenada Cobbold va dictaminar que la majoria de les poblacions de Borneo del Nord i Sarawak eren favorables a la unió amb la Federació Malaia, però en canvi el sultà de Brunei la va rebutjar. El [[16 de setembre]] de [[1963]] l'estat autònom de Singapur va accedir a la independència i junt amb les antigues colònies britàniques de [[Borneo del Nord]] (rebatejada [[Sabah]]) i [[Sarawak]] es van unir a la federació i van formar Malàisia (Malaysia). Indonèsia s'hi va oposar i hi va haver enfrontaments fronterers fins al maig de [[1966]]. D'altra banda [[Filipines]] reclamava Sabah. El govern federal va intervenir a Sabah i Sarawak per assegurar governs fidels. A Kelantan dominava el PMIP (Pan Malayan Islamic Party, Partit Islàmic Pan Malai) oposat al govern.

L'estat està integrat per la Malàisia peninsular (131.588 &nbsp;km²) i els estats de [[Sarawak]] (124.450 &nbsp;km²) i [[Sabah]] (73.711 &nbsp;km²) a la part nord de l'illa de [[Borneo]] ([[Kalimantan]]), situada a l'arxipèlag indonesi, a uns 640 &nbsp;km de la península. Un dens bosc [[tropical]] cobreix prop del 70% de la seva superfície.

[[Fitxer: Map of Malaysia Demis.png | 400px | thumb | Mapa físic de Malàisia.]]

Malàisia té una població de prop de 27 milions de persones i una àrea de 320.000 &nbsp;km². Per a efectes comparatius, la seva població és similar a la de [[Veneçuela]], i la seva superfície correspon a grans línies a la del [[Surinam]] i l'[[Uruguai]] junts.

Encara que el [[Mar de la Xina Meridional]] separa la Malàisia Peninsular de la Malàisia Oriental, ambdues regions presenten planes costaneres que s'eleven en selvàtiques muntanyes i turons, sent el més alt el [[Kinabalu]] amb 4.095 [[msnm]], es troba a l'illa de [[Borneo]]. El seu clima és [[Clima equatorial|equatorial]] i es caracteritza pel [[monsó]] sud-oest d'abril a octubre, i el nord-oriental d'octubre a febrer.

Al terme Tanjung Piai, al sud de l'estat de [[Johor]], es troba l'extrem continental meridional d'[[Àsia]].<ref> Leow Chiah Wei. Travel Times. New Straits Times. [Httphttp://www.nst.com.my/Weekly/Travel/article/TravelTips/20050718145301/Article/index_html '' Àsia's southernmost tip'']. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref><ref> Sager Ahmad. Travel Times. New Straits Times. [Httphttp://www.emedia.com.my/Weekly/TravelTimes/Friday/Frontpage/20030627112206/recent_article Tanjung PIAI, the End of Àsia]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref> L'[[Estret de Malacca]], entre [[Sumatra]] i la [[Península de Malàisia]], és una de les principals vies marítimes del món.<ref> Andrew Marshall. Time Magazine. ''[Httphttp://www.time.com/time/asia/2006/journey/strait.html Waterway to the World]''. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref>

En estar dividit pel Mar de la Xina Merdional Malàisia compta amb diverses illes. Entre elles destaquen [[Labuan]], [[Penang]] i les [[Illes Spratly]].

[[Fitxer: My-map.png | thumb | 520px | Mapa amb les principals ciutats de Malàisia.]]

La capital i major ciutat és [[Kuala Lumpur]]. [[Putrajaya]] és la capital federal administrativa. Encara que moltes branques executives i judicials del govern federal es troben en aquesta ciutat, Kuala Lumpur segueix sent la capital legislativa i és la seu del Parlament.<ref> [Httphttp://www.parlimen.gov.my/ ''Parlament de Malàisia '']. Pàgina oficial. </ref> També és el principal centre comercial i financer a escala nacional.

Altres centres urbans capitals dels seus estats peninsulars són [[Johor Bahru]], [[George Town (Penang)|George Town]], [[Ipoh]], [[Malaca (ciutat)|Malaca]], [[Seremban]], [[Kota Bharu]], [[Alor Setar]], [[Shah Alam]], [[Kuala Terengganu]], [[Kangar]] i [[Victoria (Labuan) |Victoria]]. A [[Borneo]] les capitals són [[Kota Kinabalu]] i [[Kuching]].

Altres ciutats significatives a Malàisia Peninsular són [[Subang Jaya]], [[Ampang]], [[Petaling Jaya]], [[Taiping (Malàisia)|Taiping]], [[Lumut]], [[Kuantan]], [[Klang (Malàisia)|Klang]] o [[Port Dickson (Malàisia)|Port Dickson]].

[[Fitxer: Central Bank of Malaysia headquarters, Kuala Lumpur.jpg | left | thumb | Banc Central de Malàisia.]]

[[Fitxer: Proton Suprima S Front Three Quarter Facing Left.jpg | left | 200px | thumb | Proton de Malàisia.]]

La [[Península de Malacca]] i en general el [[Sud-est Asiàtic]] han estat durant segles un centre d'intens intercanvi comercial. Productes com la [[porcellana]] i [[espècie]]s es van comerciar fins i tot abans que el Sultanat de Malacca i [[Singapur]] fossin llocs prominents.

Al [[{{segle |XVII]]|s}} hi havia diversos estats [[malais]]. Durant el domini [[Imperi britànic | britànic]] de la regió sota el nom de Malàisia britànica, es va plantar amb finalitats comercials una gran quantitat d'arbres de [[cautxú]] i [[oli de palma]], la qual cosa portaria el país a ser el primer productor mundial d'aquests productes, així com d'[[estany (element)|estany]].<ref> Revista ''Time''. [Httphttp://www.time.com/time/magazine/article/0, 9171,932934,00. Html Rubber from Malaia]. 1 March 1943. </ref>

En lloc de dependre de la població local com a força de treball, els britànics van portar a treballadors xinesos i indis a les mines i als cultius, i també per fer tasques qualificades. Encara que molts van tornar als seus respectius països després del final dels seus contractes, molts van establir al país la seva residència.

En els anys 1970 Malàisia va començar a imitar les economies dels quatre dracs asiàtics, passant d'un sistema basat en la mineria i l'agricultura, a un més depenent del sector terciari. En els anys 1980 i 1990 el creixement del seu [[PIB]] va ser del 7% i la seva inflació va registrar nivells baixos. Dues conseqüències de difícil maneig de la bonança econòmica van ser l'escassetat de mà d'obra i la consegüent arribada d'un gran flux de treballadors estrangers, molts d'ells il·legals.

La història del país ha estat marcada per incidents racials, com els disturbis del 13 de maig de 1969.<ref Name=autogenerated3> Jomo Kwame Sundaram. Institut de les Nacions Unides per a la Investigació Social (UNRISD) "The New Economic Policy and Interethnic Relations in Malaysia"]. Consultat el 12 de setembre de 2009. </ref>

La població de Malàisia comprèn diversos grups ètnics, amb els [[malais]] constituint el 50,4% del total, i altres grups indígenes de [[Sabah]] i [[Sarawak]] l'11%<ref name = "multiref1"> [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/my.html # People CIA World Factbook - Càlculs de 2004.] </ref> de la població. Per definició constitucional els malais són musulmans amb costums i cultura malaia. Més de la meitat de la població de Sarawak està composta per grups indígenes com els iban o els penen, i prop del 60% de la de Sabah per ètnies com la kadazan-dusuno bajau com els dayak.<ref name="multiref1"/> A la zona peninsular destacant els [[penen]] i els [[semang]]. També existeixen grups aborígens molt menors, coneguts col·lectivament com a [[orang asli]].

El 23,7% de la població és d'ascendència xinesa, i el 7,1% índia, en particular d'origen [[tàmil]] però també de [[Kerala]], [[Panjab]], [[Bengala]] i [[Gujarat]]. Altres llocs d'origen són l'[[Orient Mitjà]], [[Tailàndia]] i [[Indonèsia]]. Els [[europeu]]s i [[Euràsia]]tics comprenen britànics instal·lats al país des dels temps de la colònia, així com una forta comunitat [[kristang]] a [[Malacca]]. Alguns cambodjans i vietnamites van arribar a Malàisia com a refugiats durant la [[Guerra del Vietnam]].

La distribució demogràfica és molt desigual, amb prop de 20.000.000 de persones a Malàisia Peninsular, mentre que Malàisia Oriental té gairebé 5.000.000 d'habitants distribuïts en una àrea major. Es calcula que hi ha prop d'un milió de treballadors legals i un altre milió d'il·legals.

Segons el cens, el 25% els 2.700.000 habitants de Sabah són treballadors il·legals, una xifra inferior a la calculada per algunes ONG.<ref Name="SabahImmigrants"> {{ref-web| Url = http://www.malaysia-today.net/Blog_surat1/2006/08/all-sabahans-must-fight-bn-and-umno.html

| editor= Malaysia Today

}} </ref>

{{Referències}}

{{ORDENA:Malaisia}} <!--ORDENA generat per bot-->