Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté: diferència entre les revisions

{{Citació|cita=“Ella és petita però robusta, amb les mans grans i útils de la virtuosa, cabell negre però curt, ulls trencant el negre i una veu més bé com un saxòfon alt aventurer amb algunes notes de flauta per a la excitació i alguns tons de viola de patetisme. Ella és amable, volàtil, inquieta, perspicaç, irascible i en conjunt amb la vida. A ella li encanta la conversació i el bon menjar i és una incansable promotora, un tant impacient de la seva pròpia música i de les seves idees sobre la música.”<ref>{{Ref-llibre|cognom=Watson|nom=Lorne|títol=The Canadian Encyclopedia|url=|edició=|llengua=Anglesa|data=28/04/09|editorial=Historica Canada|lloc=Canadà|pàgines=|isbn=}}</ref>[1] (Winnipeg Free Press, 17 de febrer de 1962).}}

El 1959 Eckhardt-Gramatté va ser l’encarregada d’escriure un duo concertant per a violoncel i piano per al rendiment a Saskatoon Saskatchewan durant [[la Jubilació]]. L’obra va ser estrenada per dos músics de [[Manitoba]] que s’havien fet forts partidaris, [[Peggie Sampson]] i [[Lorne Watson]]. Altres comissions van seguir, i les obres resultants van incloure la Simfonia-Concert per a piano i orquestra i la Simfònica de Manitoba en honor, respectivament, de la canadenca i els centenaris de la Manitoba. El trio de piano, també encarregat el 1967, va ser estrenar pel [[Trio Hidy]], que la fundadora va ser [[Marta Hidy]]. Més endavant, encarregada i estrenada el 1970 va ser la Suite per a violí sol nº4, ''Pacífic''.