Diferència entre revisions de la pàgina «Farga catalana»

5.185 octets eliminats ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de 90.74.27.169. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
[[Fitxer:Catalan forge.jpg|thumb|right|250 px|Esquema d'una farga catalana. A la dreta el sistema de [[trompa d'aigua]] i a l'esquerra el forn.]]
[[Fitxer:Mission San Juan Capistrano 4-5-05 100 6559.JPG|thumb|250 px|right|Restes de dues fargues catalanes del segle XVIII a la [[Missió de San Juan Capistrano]] ([[Califòrnia]], [[Estats Units]])]]
La '''farga catalana''' era un tipus de [[forja]], l'establiment on es produïa [[ferro]] pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».<ref name="Arias1992">{{ref-llibre|autor=Júlia Simón i Arias|títol=La Farga catalana: estudi metal·lúrgic del procés|url=http://books.google.cat/books?id=bgUtrVOQUhcC&printsec=frontcover&dq=La+farga+catalana&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=La%20farga%20catalana&f=false|consulta=21 desembre 2012|any=1992|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-191-9}}</ref><ref name="GarrigaTudurí1993">{{ref-llibre|autor=Antoni Gallardo i Garriga|nom2=Santiago |cognom2= Rubió i Tudurí|títol=La farga catalana: descripció i funcionament, història, distribució geogràfica : amb motiu de la instal·lació d'una farga catalana en l'Exposició de 1930|url=http://books.google.cat/books?id=CkUSPQAACAAJ&dq=La+farga+catalana&hl=ca&redir_esc=y|consulta=21 desembre 2012|any=1993|editorial=Ed. Rafael Dalmau Editor|isbn=978-84-232-0467-0}}</ref>
La farga catalana estava formada per diverses parts. En primer lloc tenia un [[forn]], on es cremava [[carbó vegetal]] o [[llenya|tronc]]s, que podia arribar a uns 1000 [[graus Celsius]].<ref name="NadalOltra1998">{{ref-llibre|autor=Georgina Blanes i Nadal|nom2=Lluís |cognom2= Garrigós i Oltra|coautors =Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d'Estudis Catalans|títol=Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996)|url=http://books.google.cat/books?id=htrtGIp6oe8C&pg=PA397|consulta= 2 abril 2011|any=1998|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=9788472833913|pàgines=397–}}</ref>
 
conoces a un tal benito camela?
En segon lloc té una [[trompa d'aigua]], que és el sistema d'alimentació d'[[aire]] utilitzat a la farga. Un canal alimenta un tub vertical que presenta una disminució en la secció just després de la qual trobem uns petits forats que permeten l'entrada d'aire. Arribant a la caixa dels vents, l'aigua i l'aire que cauen barrejats dins del tub se separen aquí. L'aigua surt per un petit forat situat al fons de la caixa, mentre que l'aire sota l'efecte de la [[pressió]] passa per la [[tovera]] directament al cor del forn. Així, la combustió del carbó es manté dins del forn a una [[temperatura]] d'uns 1000 graus Celsius desitjada. Així es forma, a la base del forn, un bloc incandescent essencialment constituït de ferro: el [[masser]].
 
Els elements claus d'una farga catalana eren les trompes que proporcionavenaven aire, el forn on es reduïa la mena i el martinet de fargar. Aquests elements, sumats al procediment per a l'obtenció del ferro en el forn, varen aconseguir un producte d'una qualitat insuperable reconeguda a tot el món com a procediment català o ferro de farga catalana.
El [[Martinet (farga)|martinet]] és la tercera part i l'eina característica de la farga. Mogut per la força de l'aigua, servia per dues operacions:
* per a fracturar la [[mena]]<ref>La [[mena]] és el mineral extret directament de la mina.</ref> abans d'introduir-la al forn (una capa de mena, una capa de carbó...)
* per [[Forjat (construcció)|forjar]] el metall obtingut: a la sortida del forn, el masser és moldejat pel martinet. Això permetia d'eliminar les [[escoria|escòries]] i de millorar les qualitats mecàniques del metall.
 
La producció de vuit tones de ferro consumia trenta tones de mena i cinquanta de carbó.
 
El ferro batut, segons les dimensions dels perfil, rebia diferents denominacions: ''Verga'' o ''vergalina'', emprat per a fer claus, ''barrot'', barres grosses quadrades de tres dits, ''llauna'' o barra, de tres dits d'ample i un de gruix, i ''cairal'', quadrat d'un dit.<ref>[http://www10.gencat.net/agaur_web/recursos/La_Farga/Docs/2_1-aspTecnics.htm Pere Molera i Solà, ''Estructura de la farga'']</ref> Els perfils brillants i amb acabat rectificat rebien el nom de ''plata''.
 
A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'[[edat mitjana]], però al [[segle XIX]] va anar en declivi. Aquest sistema es va estendre molt per tot [[Europa]] i, a Catalunya, es va estendre sobretot per la [[Vallferrera]], el [[Llobregat]], el [[Freser]], el [[Ter]] i al [[Vallespir]].
 
== Menerons, carboners i traginers ==
Per obtenir ferro eren necessaris diversos elements imprescindibles; en primer lloc, jaciments de minerals de ferro o meners, a continuació grans extensions de boscos per obtenir carbó vegetal i aigua abundant per moure els ginys de les fargues: les trompes i les rodes hidràuliques. L'activitat econòmica que es desenvolupava al voltant d'una sola farga era ingent. Al llarg del segle XVIII ocupava una vuitantena de persones, entre fargaires, menerons, carboners i traginers, sense comptar els manufacturers de la vila, als quals es proporcionava el ferro fargat i estirat per transformar-lo en claus, armes, serralleria, eines del camp, etc. Aquests, a la vegada contractaven els traginers per vendre els seus productes arreu.
 
== La farga ==
[[Fitxer:Martinets.JPG|thumb|Martinets. Farga Palau.]]
Els elements claus d'una farga catalana eren les trompes que proporcionaven aire, el forn on es reduïa la mena i el martinet de fargar. Aquests elements, sumats al procediment per a l'obtenció del ferro en el forn, varen aconseguir un producte d'una qualitat insuperable reconeguda a tot el món com a procediment català o ferro de farga catalana.
 
Totes les fargues disposaven d'un martinet de fargar i quasi totes d'un altre martinet, el d'estirar. El primer servia per expulsar les escòries del masser en sortir del forn i compactar-lo per després dividir-lo mitjançant talls en formes de lingots: ''massoques'' i ''massoquetes''. El segon es feia servir per estirar els lingots fargats, escalfats al roig en la fornal i estirar-los a cops de mall fins a obtenir diferents tipus de barres de ferro.
1

modificació