François Adrien Boieldieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina.
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 48:
| guardons =
}}
'''François-Adrien Boïeldieu''' ([[Rouen]], [[16 de desembre]] de [[1775]] - [[Varennes-Jarcy]], [[8 d'octubre]] de [[1834]]) fou un [[compositor]] [[França|francès]]. Casat amb la ballarina [[Clotilde Mafleuray]], de la que se'n separà al poccap tempsde poc.
 
== Biografia ==
Nascut en l'[[Antic Règim]], Boïeldieu va ser iniciat en la música inicialment pel [[mestre de capella]] de la catedral de Notre-Dame de [[Rouen]] i després per l'organista del mateix temple. La [[Revolució Francesa|Revolució]] no va frenar l'activitat musical del teatre de Rouen, que va continuar estrenant obres de joves autors com [[Étienne Nicolas Méhul]]. Durant [[el Terror]], Rouen va ser fins i tot una de les poques ciutats que van conservar una activitat musical d'importància. Boïeldieu va compondre llavors les seues primeres obres sobre textos escrits per son pare, ''La Fille coupable'' el [[1793]], després ''Rosalie'' i ''Mirza'' el [[1795]], que van suposar per al jove compositor un èxit immediat.
 
Durant el període revolucionari, Boïeldieu va traslladar-se a [[París]] i, prudentment, s'hi va instal·lar com afinador de [[piano]]s. Només el gènere de l'''[[òpera còmica]]'' oferia aleshores sortida, amb aquestes obres híbrides, molt properes a l'òpera clàssica, però amb parts parlades. L'obra més típica d'aquest gènere és ''Medea'' de [[Luigi Cherubini|Cherubini]] ([[1797]]). L'òpera còmica, representada tradicionalment a la Sala Favart, també va tenir la seua al Teatre de Monsieur des del [[1789]] i, el [[1791]], s'instal·là en un nou teatre, el Feydeau, abans reservat a l'operaòpera ''buffa''. Durant una desena d'anys, les companyies de Favart i de Feydeau van competir pel públic, Favart decantant-se pels espectacles patriòtics i obres lleugeres de [[Étienne Nicolas Méhul|Méhul]], i Feydeau portant a escena preferentment els drames heroics de [[Luigi Cherubini|Cherubini]] o de [[Jean-François Lesueur|Lesueur]]. El [[1797]], Boïeldieu va presentar al Feydeau ''La Famille suisse'' i ''L'Heureuse Nouvelle''. El [[1798]], va estrenar al Favart ''Zoraime et Zulmare''. L'èxit va ser clamorós.
 
Fill espiritual del compositor d'òperes i operetes [[André Ernest Modeste Grétry|Grétry]], Boïeldieu preferia les melodies sense ornaments superflus que feia reeixir amb una instrumentació lleugera però acurada i els diàlegs poètics. [[Hector Berlioz|Berlioz]] atribuïa a la música de Boïeldieu una «''elegància parisenca de molt bon gust''». El [[1800]], va obtenir un vertader èxit amb ''Le Calife de Bagdad''. El [[1804]], va traslladar-se a [[Sant Petersburg]] per tal d'ocupar la plaça de compositor de la cort del [[tsar]], lloc que va ocupar fins al [[1810]]. A la ciutat russa va compondre nou òperes, entre les quals cal destacar ''Aline, reine de Golconde'' ([[1804]]) i ''Les voitures versées'' ([[1808]]). De retorn a França, va reconquerir al públic de París amb ''La jeune femme en colère'' ([[1811]]), ''Jean de Paris'' ([[1812]]), ''Le Nouveau Seigneur du village'' ([[1813]]) i una desena d'altres obres.
Línia 64:
 
== Obres ==
Òperes :
:''La Fille coupable'' (1793)
:''Rosalie et Myrza'' (1795)