Eslovàquia: diferència entre les revisions

'''Eslovàquia''', oficialment la '''República Eslovaca''' ([[eslovac]]: {{Audio|Sk-Slovensko.ogg|''Slovensko''}}, {{Audio|Sk-Slovenská_republika.ogg|''Slovenská republika''}}) és una república de l'[[Europa Central|Europa central]], sense accés al mar.

Té una població de més de 5 milions d'habitants i una àrea d'aproximadament 49.000 km². Limita al nord amb [[Polònia]], a l'est amb [[Ucraïna]], al sud amb [[Hongria]], i a l'oest amb [[Àustria]] i la [[República Txeca]]. La ciutat més gran és la capital, [[Bratislava]], i la segona més gran és [[Košice]]. Eslovàquia és membre de la [[Unió Europea]], l'[[OTAN]], les [[Nacions Unides]], l'[[OCDE]] i l'[[Organització Mundial de Comerç|OMC]], entre d'altres. La llengua oficial és l'[[eslovac|l'eslovac]], membre de la família de les [[llengües eslaves]].

Els [[eslaus]] arribaren al territori que avui en dia constitueix Eslovàquia als segles V i VI, durant les [[invasions bàrbares]]. Al llarg de la història, diverses parts que avui en dia formen part d'Eslovàquia pertanyeren a l'Imperi de [[Samo]] (la primera unitat política eslava coneguda), el [[Principatprincipat de Nitra]] (com a entitat independent, com a part de la Gran Moràvia o com a part del regneRegne d'Hongria), a la [[Gran Moràvia]], al [[Regne d'Hongria]],<ref>{{ref-llibre|títol=Encyclopedia of Russian & Slavic myth and legend|cognom=Dixon-Kennedy|nom=Mike|any=1998|editorial=ABC-CLIO|isbn=1576071308, 9781576071304|pàgines=375|url=http://books.google.cat/?id=eD5AkdM83iIC&pg=PA57&dq=slovakia+was+part+of++hungary|consulta=23 abril 2009}}</ref> a l'[[Imperi austrohongarès]] i a [[Txecoslovàquia]]. Un [[República eslovaca (1939-1945)|estat eslovac]] separat existí breument durant la segonaSegona guerraGuerra mundial, durant la qual Eslovàquia era una dependència de l'[[Alemanya Nazi|Alemanya nazi]], entre 1939 i 1944. El 1945 Eslovàquia es reintegrà a Txecoslovàquia. L'Eslovàquia actual esdevingué un estat independent l'1 de gener de 1993, després de la pacífica [[dissolució de Txecoslovàquia]].

La [[Datació basada en el carboni-14|datació amb carboni-14]] situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia - trobades a la vora de [[Nové Mesto nad Váhom]] – a l'any 270.000270000 aC, a l'era del [[paleolític inferior]]. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica [[clactonià|clactoniana]], són el testimoni de l'antiga presència humana d'a Eslovàquia.

Altres eines de pedra del [[paleolític mitjà]] (200.000200000-80.00080000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop de [[Bojnice]], així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és un [[crani]] [[neandertal]] que data de vora 200.000200000 aC, descobert al costat de [[Gánovce]], una població del nord del país.

Els arqueòlegs han trobat esquelets d''<nowiki/>'[[homo sàpiens]]'' prehistòrics a la regió, així com nombrosos objectes i vestigis de la cultura [[gravetià|gravetiana]], principalment a les valls dels rius [[riu Nitra|Nitra]], [[Hron]], [[Ipeľ]], [[Váh]] i fins a la ciutat de [[Žilina]], i també als peus de les muntanyes [[Vihorlatské vrchy|Vihorlat]], Inovec, [[Tribeč]] i [[Myjava]]. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua ded'una dona feta amb os de [[mamut]] més antiga (22.80022800 aC), la famosa [[Venus de Moravany]]. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 a [[Moravany nad Váhom]], al costat de [[Piešťany]]. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare, provenen nombrosos collarets fets amb petxines de [[gastròpode]]s ''Cypraca'' termòfils del [[període terciari]]. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través del [[mar mediterrani|mar Mediterrani]] i l'[[Europa central]].

[[Fitxer:Web Biatec.jpg|thumb|Esquerra: moneda [[celtes|celta]] [[Biatecbiatec]]<br/>. Dreta: 5 [[corona eslovaca|corones eslovaques]] amb la representació d'un biatec a l'anvers.]]

Arran de la [[Revolució de Vellut|Revolució de vellut]] del [[1989]], [[Txecoslovàquia]] va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard ([[1 de gener]] de [[1993]]), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la [[Unió Europea]] des de maig del [[2004]].

Eslovàquia se subdivideix en vuit ''[[kraj]]e'' (en singular ''kraj'', pronunciat ''krai'' en català en singular i ''kràie'' en plural, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a 'comtat'), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular ''vyšší územný celok'' i en plural ''vyššie územné celky'', abreviat VÚC) anomenades ''samosprávny kraj'', 'regions amb autogovern o autònomes':

Els ''kraje'' se sotsdivideixensubdivideixen en molts ''[[districtes d'Eslovàquia|okres]]y'' (en singular ''okres'', traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

* Els ''Slovenské Rudohorie'' (Muntanyesmuntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).

Els rius principals són, a part del [[Danubi]] (escrit "''Dunaj"'' en [[eslovac]] i pronunciat ''Dunai''), els seus afluents [[Váh]] i [[Hron]], els [[Hornád]], [[Tisa]], [[Morava]], Uh, Nitra, [[Poprad]], Ipeľ, Bodrog, Torysa, Laborec, Topl'a i Slaná. Pel que fa als llacs, el principal és l'[[Oravská priehrada]].

[[Fitxer:Rohacsky vodopad.jpg|thumb|upright|Cascada Roháčsky al Tatra occidental.]]

La temperatura mitjana anual és de 9-10 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'uns 20 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és superior a -3 °C. Aquest tipus de clima es produeix a Záhorská nížina i Podunajská nížina. És el clima típic de la capital, [[Bratislava]].

La temperatura mitjana anual és de 8-9 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és de 22 °C i la temperatura mitjana del mes més fred inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a la Košická kotlina i a Východoslovenská nížina. És el clima típic de la ciutat de [[Košice]].

La temperatura mitjana anual és d'entre 5 i 8,5 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'entre 15 i 18,5 °C i la temperatura mitjana del mes més fred està entre -3 i -6 °C. Aquest clima es pot trobar aen gairebé totes les conques a Eslovàquia. Per exemple a Podtatranská kotlina, Žilinská kotlina, Turčianska kotlina i Zvolenská kotlina. És el clima típic de les ciutats de [[Poprad]] i [[Sliač]].

La temperatura mitjana anual és inferior a 5 °C. La temperatura mitjana del mes més càlid és inferior a 15 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a les muntanyes i en algunes viles a les valls d'[[Orava]] i [[Spiš]].

<gallery mode="packed">

Fitxer:View of the High Tatra Mountains.jpg| Panorama de l'[[Alt Tatra]].

Fitxer:Jastrabia veža from dolina Zeleného plesa.jpg| Zelené pleso a l'Alt Tatra.

Fitxer:Kriváň.JPG| LaEl cimacim [[Kriváň]] (24952.495 m), un símbol nacional.

Fitxer:Posredni Gerlach.jpg| [[Gerlachovský štít]] (26552.655 m), la muntanya més alta del país.

Eslovàquia ha superat amb èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralitzada a un d'economia moderna de mercat. Ja l'any [[2001]], el govern eslovac mostrava avenços importants en l'estabilització de la macroeconomia i la implementació de reformes estructurals. S'ha dut a terme un important conjunt de privatitzacions, el sistema bancari està gairebé en la seva totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera hi han crescut. El creixement econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives durant els primers anys de la dècada del 2000, tot i la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.

Eslovàquia és un estat que pertany a la [[Unió Europea]] des de l'1 de maig del [[2004]]. Aquest fet dóna estabilitat, i si s'hi suma que té salaris molt més baixos que els d'[[Alemanya]] o [[França]], provoca que moltes fàbriques instal·lades a l'Europa Occidentaloccidental s'hagin traslladat a aquest país, tant que avui dia ja és una gran potència automobilística. Per exemple, companyies de [[Barcelona]] ([[Catalunya]]) ja s'han traslladat a [[Bratislava]].

Aquesta situació explica el gran ritme de creixement econòmic que Eslovàquia ha tingut en els darrers anys (6,1% el 2005). A partir de l'1 de gener del [[2009]], Eslovàquia es va unir a l'Eurozona i adoptà l'euro com a moneda oficial.

* [[Eslovac]]s (85,7%), catòlics romans.

Estimacions no oficials, però, donen un percentagepercentatge molt més alt de gitanosromanís de fins a un 9%, i afegeixen vora un 1% de [[Rutènia|rutens]] o [[ucraïnesos]].

La capital n'és [[Bratislava]], amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per [[Košice]], amb més de dos-cents mil.

L'any [[2011]], Eslovàquia tenia una població de 5.397.036 habitants. L'esperança de vida és de 74,7 anys. El 99,6% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,4.

La majoria dels habitants d'Eslovàquia són ètnicament eslovacs (80,7%). Els [[hongaresos]] són la minoria ètnica més gran (8,5%) i estan concentrats a la regió sud del país. D'altresAltres grups ètnics inclouen els [[txecs]] (0,6%), els [[Rutènia|rutens]] (0,6%) i els [[ucraïnesos]], [[alemanys]], [[Moràvia|moraus]] i [[polonesos]], que representen l'1% cadascú. El percentatge de població romaní és del 2% segons el darrer cens (que està basat en estimacions pròpies d'organitzacions gitanes); però al voltant del 5,6% basat en dades aportades per autoritats municipals (que computen només la població permanent). Tanmateix, cal notar que en el cas del 5,6%, els percentatges d'hongaresos i eslovacs són més baixos per 4 punts percentuals.

La constitució eslovaca garanteix la llibertat de culte. La majoria dels ciutadans eslovacs (62%) practica el [[catolicisme]]; el 5,9% s'adhereix al [[luteranisme]], el 3,8% a l'[[Esglésies Catòliques Orientals|esglésiaEsglésia greco-catòlicagrecocatòlica]], un 1,8% és [[calvinisme|calvinista]] i un 0,9% és [[Església Ortodoxa|ortodox oriental]]. D'altra banda, el 13,4% de la població es declara sense religió, i el 10,6% no es defineix en matèria religiosa. Quant al [[judaisme]], d'una població estimada de 120.000 [[jueus]] abans de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], només en queden al país al voltant de 2.300.

Al [[segle XVIII]], aparegué un nacionalisme intel·lectual (amb autors com [[Juraj Papánek]] o [[Juraj Sklenár]]) i amb els canvis socials sota els regnats de [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa d'Àustria]] i [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] (final del [[feudalisme]], [[alfabetisme|alfabetització]], relació entre les nocions de nació i llengua), aparegueren també les primeres codificacions de l'eslovac i els primers texts literaris.<ref name=tayl0010>{{en}} [http://users.ox.ac.uk/~tayl0010/slovaklit.htm James Naughton: Slovak Literature - A Brief Introduction], consultat el 22 de gener de 2010</ref>

La segona codificació de l'eslovac, realitzada per [[Ľudovít Štúr]], convertí l'eslovac en la llengua que es parla avui dia, gràcies, entre altres coses, a l'obra dels poetes [[Janko Kráľ]], [[Andrej Sládkovič]] i [[Ján Botto]]. La propagació de l'eslovac i de la seva literatura entraren en declivi durant el període de l'hongarització, entre el [[1867]] i el [[1919]] (encara que hi hagué autors importants com [[Pavol Dobšinský]] i [[Pavol Országh Hviezdoslav]]).<ref name=tayl0010/>

Després de la creació de [[Txecoslovàquia]], la prosa hi esdevingué l'estil més predominant, en particular la d'estil realista (amb autors com [[Ladislav Nádaši-Jégé]], [[Milo Urban]], [[Jozef Cíger-Hronský]]). Al llarg dels anys 1930, aparegueren corrents més lírics i naturalistes, amb autors com [[Dobroslav Chrobák]], [[Margita Figuli]] i [[František Švantner]].<ref name=tayl0010/>

Després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], els temes dels partisans i de l'Aixecamentaixecament Nacionalnacional Eslovaceslovac foren els que dominaren la literatura, però els primers temes anti-stalinistesantiestalinistes aparegueren ja a partir del [[1954]], mitjançant la ploma d'[[Alfonz Bednár]], però també d'altres com [[František Hečko]], [[Rudolf Jašík]], [[Dominik Tatarka]] o [[Ladislav Mňačko]]. Durant els anys 1970, la literatura eslovaca esdevingué menys política, amb autors més variats com [[Vincent Šikula]], [[Ladislav Ballek]], [[Ján Johanides]], [[Pavel Vilikovský]], [[Rudolf Sloboda]] o [[Dušan Mitana]].<ref name=tayl0010/>

A mitjan [[segle XIX]], un estil eslovac aparegué amb artistes com [[Peter Michal Bohúň]] o [[Jozef Božetech Klemens]]. D'altrseAltres artistes importants foren [[Vladimír Kompánek]], [[Ladislav Medňanský]], [[Dominik Skutecký]], la pintora cubista [[Ester Šimerová-Martinčeková]], o el pintor surrealista [[Imro Weiner-Kráľ]]; i ja al [[segle XX]], cal destacar l'obra de [[Koloman Sokol]], [[Albín Brunovský]], [[Martin Benka]], [[Mikuláš Galanda]] o [[Ľudovít Fulla]].<ref name=slovakiacult/>

[[Fitxer:Bryndzove halusky slovak cuisine.jpg|thumb|[[Bryndzové halušky]], plat nacional eslovac.]]

El [[vi]] és comú per tot el país. Els vins eslovacs es produeixen principalment a les àrees del sud al llarg del [[Danubi]] i els seus afluents; la meitat nord del país és massa freda i muntanyosa per al conreu de vinyes. Tradicionalment, el vi blanc era més popular que el rosat, i el dolç més que el sec, però totes dues tendències semblen estar canviant.

D'entre els plats més importants de la gastronomia eslovaca, cal destacar-ne el [[bryndzové halušky]], considerat com el plat nacional, molt consumit per Nadal.

* [[Milan Hodža]].

* [[Moviment per una Eslovàquia Democràtica]].

* [[Llista de peixos d'Eslovàquia]].

* [http://www.slovakia.sk/ Eslovàquia] {{sk}}{{en}}.