Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

m
Corregit: - la Península ibèrica es + la península Ibèrica es
m (Corregit: - tallers de orfebreria + tallers d'orfebreria)
m (Corregit: - la Península ibèrica es + la península Ibèrica es)
Entre totes les peces trobades, les més valuoses són les corones votives dels reis [[Recesvint]] i [[Suintila]] -aquesta última va ser robada l'any 1921 i mai recuperada-. Totes dues d'[[or]], encastades amb [[safir]]s, [[perla|perle]]s i d'altres [[gemma|pedres precioses]] polides les quals reben el nom de caboixons.<ref>{{ref llibre|cognom=Lajo Pérez|nom=Rosina|títol=Léxico de arte|any=1990|editorial=Akal|lloc=Madrid|isbn=978-84-460-0924-5|pàgina=38|url=http://www.akal.com/libros/LExico-de-arte/9788446009245|consulta= 29 de desembre de 2015|llengua=castellà}}</ref> Tenen també d'altres corones més pobres i més petites i creus votives. També es van trobar cinturons, avui desapareguts.{{sfn|Williams|1907|p=22-26}}
 
La tradició dels tallers d'[[orfebreria]] de la Penínsulapenínsula ibèricaIbèrica es remunta a la [[prehistòria]], però la d'època visigòtica està molt vinculada a l'[[art bizantí]]. S'utilitza la tècnica de [[Granat (mineral)|granats]] incrustats, que va ser la preferida pels [[pobles germànics]]. Les lletres de les corones estan executades amb alvèols d'or on s'han incrustat granats tallats en el buit. Els adorns [[repussat]]s de les aspes de les creus són de tipus germànic, però la forma de les corones votives és completament bizantina. Les corones del tresor són de tipus votiu, no aptes per ser lluïdes com tocat.
 
Les presencia de joies bizantines als tresors visigòtics era tan abundant, segons els testimonis literaris, que a les esglésies de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] «hi havia joies per omplir diversos carros» (''Vides dels pares de Mèrida''). Fonts àrabs testimonien que en entrar els musulmans a Toledo, van trobar a la [[catedral de Toledo|catedral]] una sèrie de corones votives que els reis visigòtics havien anat donant, i que moltes van ser foses en aquest moment per aprofitar els metalls preciosos. Les joies de l'església de Toledo i les del tresor reial van ser causa d'enveges i greus disputes entre els conqueridors àrabs. Una gran part d'aquestes corones i creus van haver de ser amagades pels clergues visigòtics, com va succeir amb les que eren en el proper monestir de Santa Maria de Sorbaces.
1.141.440

modificacions