Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - península itàlica, + península Itàlica,
La República Romana va ser establerta el [[509 aC]], establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada ''imperium'' i el comandament militar. Tanmateix, els cònsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els [[patricis]]), que creixeria en grandària i poder amb el temps. Originalment només els patricis podien ser magistrats però després es va permetre l'entrada del poble comú, o els [[plebeus]].
 
Els romans van sotmetre gradualment els altres pobles de la península italiana, incloent-hi els [[etruscs]]. Els romans van assegurar les seves conquestes fundant colònies en àrees estratègiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del [[segle III aC]], Roma es va enfrontar amb [[Cartago]] en la primera de les [[Guerres Púniques]]. Aquestes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península itàlicaItàlica, [[Sicília]] i [[Península Ibèrica|Ibèria]], consolidant Roma com a potència imperial. Després de la derrota del [[Regne de Macedònia]] i de l'[[imperi Selèucida]] al [[segle II aC]], els romans es van convertir en el poble dominant del [[mar Mediterrani]].
 
Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els [[senator]]s es van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'[[orde eqüestre]]. Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els [[plebeus]], i per tant, no podien accedir al poder polític. El Senat renyia constantment, bloquejant les reformes agràries i no va donar als eqüestres una veu al govern. Grups violents dels desocupats, controlats per senadors rivals, intimidaven els votants violentament. La situació va esclatar a finals del [[segle II aC]] amb els germans Gracs, dos [[tribuns]] que tractaven d'aprovar una reforma agrària que redistribuïa les terres dels patricis entre els plebeus. Ambdós van ser morts però el Senat va aprovar algunes de llurs reformes per tal d'apaivagar als plebeus i a la classe eqüestre. Negar la ciutadania italiana a les ciutats aliades italianes va dur a la guerra social del [[91 aC|91]] al [[88 aC]]. Les reformes militars de [[Gai Màrius]] van augmentar la lleialtat dels soldats al comandant però no pas a la ciutat. Això culminaria amb la dictadura brutal de [[Lluci Corneli Cinna]] el [[81 aC|81]] al [[79 aC]].
1.120.671

modificacions